Arxiu de la categoria: 5. La Intel·ligència

La Cinquena Edat s’ocuparà del coneixement psicològic, tant pel que fa a la intel·ligència humana, com a d’altres intel·ligències de la nostra biosfera i d’altres llocs de l’univers

Les bases neuronals de l’orientació (O’Keefe, Moser, Moser: Premi Nobel de Fisiologia, 2014)

Fa unes setmanes parlàvem del premi Kavli de neurociència, un dels guardonats del qual fou John O’Keefe. O’Keefe repeteix ara amb el Premi Nobel de Fisiologia. En efecte, el comunicat de l’Assemblea Nobel del Karolinska Institutet ha concedit a O’Keefe … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

El rol de la proteïna RBP4 en la pèrdua de memòria associada a l’envelliment

Neurologia molecular: Encara que molt sovint quan hom pensa en els trastorns de la memòria associades a l’edat la primera referència és la de la malaltia d’Alzheimer, val a dir que la malaltia d’Alzheimer té altres aspectes a banda de … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

Biomarcadors en sang del risc de suïcidi en pacients amb malaltia bipolar: SAT1, PTEN, MARCKS i MAP3K3

Psiquiatria molecular: La perspectiva farmacocèntrica en la teràpia de les malalties mentals també es deixa notar en l’interès que ha animat a formar molts grups de recerca sobre les bases moleculars i cel·lulars dels trastorns mentals. El grup de recerca … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

La introducció de les primeres eines especialitzades d’os a Europa: fluxos culturals entre neandertals i cromanyons

Arqueologia: El terme “edat de pedra” no ens pot fer perdre de vista que, a banda de pedres, altres materials, d’origen animal i d’origen vegetal, són emprats en la confecció de l’os. Però aquests materials es conserven molt més difícilment … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

L’heretabilitat general de cinc malalties mentals: un estudi del Consorci de Genòmica Psiquiàtrica

Genètica: Un dels conceptes bàsics de la genètica és la idea que qualsevol caràcter present en els sistemes biològics té un component heretable i un component no-heretable. Aquest segon component depèn de variables ambientals. En conseqüència, podem definir l’heretabilitat d’un … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

Privació de son i obesitat: una relació a través de regions cerebrals d’avaluació de l’apetit del còrtex frontal

Neurobiologia: La revista Nature Communications s’adreça a la publicació de recerques de joves investigadors. Aquesta setmana anunciaven la publicació d’un article signat per Stephanie M. Greer, Andrea N. Goldstein i Matthew P. Walker, de l’Institut Helen Wills de Neurociència, adscrit … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

Lactància materna i mobilitat social intergeneracional

Amanda Sacker, Y. Kelly, M. Iacovou, N. Cable i M. Bartley publiquen un article a Archives of Disease in Childhood sobre quins són els mecanismes que expliquen la correlació entre lactància materna i mobilitat social intergeneracional. Es tracta d’un estudi … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

El triple origen siberià de la població precolombina de les Amèriques

Genètica humana: En la disposició actual de les masses continentals, Euràsia i Àfrica formen una espècie de Gran Illa del Món. Aquest és l’àmbit en el qual es difonen originàriament les successives espècies humanes. D’ací passaren als continents annexes, primer … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

Els 4 problemes de Landau sobre nombres primers

Fa cent anys, Edmund Landau, a Cambridge, en el marc del Congrés Internacional de Matemàtiques esmentava quatre problemes vinculats als nombres primers que ell mateix (i molta altra gent) considerava “inatacables en l’estat actual de la ciència”: 1) Hi ha un … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari

La datació del primer art rupestre a través de la tècnica d’urani-tori en dipòsits de calcita

Les tècniques de datació relativa i absoluta han permès de situar en la línia del temps nombroses manifestacions culturals i restes humanes de la prehistòria. Ara bé, en el cas de l’art rupestre, les pintures de les coves, des de … Continua llegint

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Envia un comentari