Els canvis d’arquitectura cerebral associats a la gestació

Elseline Hoekzema et al. publiquen a Nature Neuroscience un article que analitza els canvis duradors (>2 anys) en l’estructura cerebral associats a la gestació, analitzats a través de metodologies de neuroimatge. Hoekzema remarca com aquests canvis permeten reconèixer en una mostra de neuroimatges quines corresponen a dones gestants o que han sortit d’una gestació recent de les que no.

Elseline A. Hoekzema

Neuroimatges per resonància magnètica

L’objectiu d’aquest estudi era identificar canvis estructurals cerebrals associats a la gestació i a la maternitat/paternitat. Els experiments foren dissenyats per Elseline Hoekzema, Erika Barba-Müller, Susanna Carmona i Oscar Vilarroya, de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva (URNC) de la UAB. En el recrutament de voluntaris participaren Cristina Pozzobon, Florencio Lucco i Agustín Ballesteros, de la seu barcelonina de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), que alhora es feien càrrec de la informació clínica. Barba-Müller supervisà els terminis del projecte. Barba-Müller i Carmona, juntament amb Marisol Picado, també de la URNC, feren l’adquisició de dades. En l’adquisició de dades i la interpretació participaren la Universitat de Leiden (amb Hoekzema i Eveline A. Crone, a través del Laboratori de Cervell i Desenvolupament i de l’Institut de Cervell i Cognició de Leiden), el Departament de Bioenginyeria i Enginyeria Aeroespacial de la Universidad Carlos III de Madrid (amb Carmona i David García-García i Manuel Desco). L’anàlisi de dades fou a càrrec d’Hoekzema. Carmona i García-García feren, això sí, l’anàlisi d’àrea i de gruix. Hoekzema redactà els resultats, que fou després revisat per tots els altres autors. El trameteren a Nature Neuroscience el passat 24 de febrer. Acceptat el 15 de novembre, fou publicat el 19 de desembre, amb considerable ressò en la premsa (p.ex., amb article de Nicola Davis al Guardian).

Es tracta d’un estudi de cohort prospectiu, que durà 5 anys i 4 mesos. Com hem dit, el recrutament es va dur a terme a través de la seu de l’IVI a Barcelona. L’estudi era obert a dones nul·lípares, tant si tenien planificat provar de quedar en gestació com no, i a les seves parelles masculines. L’estudi fou aprovat pel Comitè Ètic d’Investigació Clínica de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària.

En total, foren seleccionats per a l’estudi 65 dones i 56 homes, els quals passaren per la primera sessió de ressonància magnètica. De les dones cap no havia experimentat una gestació prèvia, si més no, més enllà del tercer trimestre. Dels homes cap no havia estat pare. Uns altres critieris d’exclusió era el no patir condicions neurològiques o psiquiàtriques o tindre un historial de toxicomanies. D’aquestes persones selecciones, 43 dones i 37 homes tenien la intenció de ser pares durant l’estudi, a través dels tractaments de l’IVI. D’aquestes 43 dones, unes 25 quedaren en gestació, de les quals 20 ho feren dins del primer semestre de l’estudi, i les altres 5 en el segon. Els 32 participants (17 dones i 15 homes) que no reeixiren en el tractament de fertilitat ja no havien de continuar en l’estudi, però dues parelles optaren per continuar-lo, ara ja dins del grup control. Contràriament, dues parelles que formaven part del grup control passaren al grup gestacional degut a embarassos inesperats. Val a dir que 8 persones caigueren de l’estudi per incompareixença en la segona sessió (4), per problemes en la qualitat de les imatges (3) o per desenvolupar una reacció claustrofòbica dins de l’escànner (1).

En la mostra final consistí doncs en 25 dones primípares (F-PRG), 20 dones nul·lípares (F-CTR), 19 pares primerencs (M-PRG) i 17 homes (M-CTR) sense infants. Entre el grup PRG i el grup CTR no hi havia diferències d’edat o de nivell educatiu. La segona sessió de MRI es va fer després del part (de mitjana, unes 10 setmanes després del part). De les 25 dones primípares, 16 s’havien sotmès a tractament de fertilitat (12 a fecundació in vitro, de les quals 3 per donació d’òvul i 5 per injecció intracitoplàsmica d’esperma; 3 per inseminació intrauterina i 1 per transferència d’un embrió congelat). De les 25 gestacions, 2 resultaren de risc, una per complicacions renals i l’altra per síndrome antifosfolípid. Dels 25 parts (8 cesàries), 4 foren de bessonades (2 parelles mixtes de bessons, i 2 parelles de cada sexe). Dels 21 parts simples, 10 foren nois i 11 noies. Dels 25 parts, 2 foren prematurs i una de les 25 mares patí eclàmpsia durant el part. De les 25 mares, 16 practicaven lactància exclusiva en temps de la segona sessió de MRI. Una de les 25 mares patí depressió post-part.

Dos anys després del part les 25 mares de l’estudi foren cridades, però es descartaren les dones que havien experimentat una segona gestació, de manera que tan sols 11 mares hi prengueren part.

Totes les sessions de MRI es feren en el mateix escànner Philips 3T. Associats a les sessions es feren anàlisis de sang i tests cognitius (aprenentatge verbal, memòria de treball, reactivitat interpersonal).

El volum de matèria grisa

Els canvis més remarcables associats a la gestació consisteixen en una reducció del volum de matèria grisa (cossos neuronals) en diverses regions cerebrals vinculades a processos socials, com ara la “teoria de la ment”. La majoria d’aquests canvis persisteixen, si més no, dos anys després del part.

Comparació entre les dones nul·lípares i les dones unípares de l’estudi perl que fa al volum de matèria grisa en diferents regions cerebrals (solc temporal, frontal, fusiform). Els canvis tenen un caràcter simètric i afecten principalment la línia central cortical anterior i posterior, així com sectors específics de l’escorça prefrontal i temporal

Aquests canvis no eren afectats pel fet que la concepció fos natural o assistida amb un tractament de fertilitat.

La caiguda en matèria grisa en diferents localitzacions associada a la gestació era conservada dos anys després, excepte en el grup hipocampal

Els efectes en tests cognitius

Juntament amb les neuroimatges, els subjectes de l’estudi realitzaren diversos tests cognitius sobre memòria verbal i de treball. No s’observaren canvis associats a la maternitat o a la paternitat.

L’explicació dels canvis

Hoekzema et al. remarquen com els canvis s’associen específicament a la gestació, ja que no es registren en les parelles masculines. Així, suposen que els canvis cerebrals es deuen al procés biològic de la gestació, i particularment als nivells endògens d’hormones estereoidals sexuals. De fet ho comparen amb els canvis d’estructura cerebral associats a la pubertat (que revisaven en el 2011 Peper et al.), on els nivells elevats d’estradiol de les noies adolescents s’associen a pèrdues de volum de matèria grisa en regions similars a les que detecten Hoekzema et al. en la gestació.

En què consisteix, però, aquesta reducció de volum de matèria grisa? Amb les dades de MRI no és possible distingir entre els diversos processos cel·lulars i moleculars que poden ser responsables: canvis en el nombre de sinapsis, en el nombre de cèl·lules glials, el nombre de cel·lules neuronals, en l’estructura dendrítica, la vasculatura, el volum sanguini i la circulació locals, augment del nivell de mielinització, etc.

Per les àrees afectades, Hoekzema et al. creuen que “el cervell femení pateix durant la gestació una maduració o especialització ulterior de la xarxa neuronal per enfortir la cognició social“. Un aspecte de la cognició social és el sistema de la teoria de la ment, a través de la qual es reforça l’apreciació dels estats i processos mentals aliens. En les dades d’Hoekzema et al. detecten una correlació entre els canvis de volum de matèria grisa i el grau de vincle mare-infant detectat a través de les respostes del test corresponent.



Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *