Arxiu de la categoria: 4. L’Animal

Paleoprimatologia: La teoria de la deriva continental d’Alfred Wegener guanyà acceptació a partir dels anys 1960 en part per les contribucions que feia per explicar dades paleobiogeogràfiques. Cal dir que també la paleobiogeografia contribuïa al seu torn a esclarir la … Continua llegint →

Paleoparasitologia: La paleontologia treballa amb les parts dels éssers vius que més bé es preserven en el registre fòssil. El tegument i els paràsits que hi habiten rarament es preserven si no és a través de l’ambre. En aquesta resina … Continua llegint →

Zoologia: En el 1762 Mathurin Jacques Brisson (1723-1806) descrigué el gènere Tragulus per designar unes petites cabretes (τράγος) del sud-est asiàtic. Amb 40-75 cm de longitud, i un pes de 700 grams a 8 kg, són els ungulats vius més … Continua llegint →

Genètica molecular humana: El dimorfisme sexual fa referència a les característiques (fenotips) secundàries que difereixen entre els sexes d’una espècie. Des del punt de mira genètic, els mamífers segueixen una determinació sexual cromosòmica de manera que el sexe femení és … Continua llegint →

Paleoantropologia: L’any passat per aquestes dates parlàvem de les reflexions d’Eleanor M. L. Scerr sobre la nostra espècie, Homo sapiens, és a dir allò que s’acostuma a designar com “l’home anatòmicament modern”, per bé que de vegades aquest concepte es … Continua llegint →

Paleoantropologia: En el 2007, una recerca arqueològica conduïda per Armand Mijares, de la Universitat de Filipinas, a Diliman (Quezon), en les Coves de Callao, al nord de l’illa de Luzon, identificà un metatars humà de 61 mm de llargada que, … Continua llegint →

Anatomia: En un article a la revista Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy, Jordi Vega, Francesc Malagelada, Maria-Cristina Manzanares Céspedes i Miki Dalmau-Pastor ofereixen una descripció del complex lligamentós fibulotalocalcaneal lateral, estructura isomètrica estabilitzadora del turmell. Vega et al. expliquen en … Continua llegint →

Paleobioquímica: Clàssicament, s’ha considerat el període Cambrià (fa 541-485 milions d’anys) com l’inici de la fanerobiota, és a dir dels organismes pluricel·lulars macroscòpics. El cert, però, és que ja abans havien aparegut organismes complexos. La biota ediacarana és la més … Continua llegint →

Entre els mamífers es pot dir com a norma general que la capacitat reproductiva es reté fins a la mort. O, dit d’una altra manera, el sistema reproductiu envelleix al mateix ritme que el teixit somàtic. N’hi ha, però, algunes … Continua llegint →

El sistema immunitari dels vertebrats es caracteritza per la seva memòria, és a dir la capacitat en alguns casos de reprendre una resposta immune específica contra un patògen amb el qual es tingué un contacte previ. Aquesta memòria immune és … Continua llegint →