En el paradigma més difós sobre la classificació biològica, una agrupació natural d’espècies és aquella formada per totes les espècies (passades, presents i futures) que descendeixen d’un ancestre comú concret. Aquest és l’ideal de la cladística, definir com a grups naturals, els grups monofilètics, bo i reconstruint l’arbre genealògic de tots els éssers vius. En el cas de les espècies amb representants vius en l’actualitat, la genètica taxonòmica disposa d’eines de seqüenciació i computació força potents com per satisfer aquest ideal. En les espècies extingides, conegudes únicament per especímens fòssils, les dades genètiques, en el millor dels casos, són fragmentàries. Cal confiar llavors en característiques anatòmiques presents en les restes fòssils, particularment esquelètiques però també tegumentàries, etc. És llavors quan hom prova de definir els grans grups biològics d’acord amb una “novetat evolutiva” (sinapomorfia) que, apareguda en l’ancestre comú, és heretada per tots els descendents (malgrat que s’hagi pogut perdre secundàriament en alguns d’aquests descendents). En el cas de les aus, per exemple, és habitual de fer referència a les plomes. Però fer-ho, suposaria incloure en el grup de les aus, alguns grups de dinosaures que tradicionalment són exclosos d’aquest grup, com ara els tiranosàurids. És clar que, amb la idea cladística al cap, les aus, òbviament, no serien més que un grup (el grup supervivent) dels dinosaures. Encara que la definició més rigorosa de les aus (Aves) ja no considera les plomes com el tret diferencial, això no treu que sigui especialment rellevant conèixer de quina manera van aparèixer les plomes en un o més llinatges de dinosaures del Juràssic. Per exemple, seria interessant saber quina ha estat la criatura amb plomes més grossa. Aquesta dignitat, fins ara, era atribuïda a alguna espècie del gènere Aepyornis, de Madagascar, extingida en el tombant dels segles XVII i XVIII, i que podia arribar a una massa corporal de 500 kg. No obstant, en la revista Nature es publica la descripció de Yutyrannus huali, que podria assolir masses corporals de 1.400 kg, i que hauria viscut fa 125 milions d’anys.
Yutyrannus huali
D’acord amb la definició actual de les Aves i dels Dinosaura, les Aves serien un grup de Dinosaura. Les aus, concretament, serien un subgrup dels dinosaures que haurien incorporat la novetat evolutiva de les “plomes”.
En el 1861 es van recuperar les primeres restes de l’Archaeopteryx, organisme que mostrava la presència de plomes i, alhora, de dents. Si bé clàssicament, es considerà l’Archaeopteryx com l’avantpassat comú, de fa 150 milions d’anys, dels diversos grups posteriors d’aus, en l’actual se’l contempla com un exemple d’aquells grups de dinosaures amb plomes existents en la transició entre el Juràssic i el Cretàcic.
En els darrers anys, el llistat de dinosaures amb plomes ha crescuts amb descripcions procedents de fòssils de Manxúria, i que remunten a èpoques del Juràssic Mitjà i Superior i del Cretàcic Inferior. La majoria són dinosaures petits que, com l’Archaeopteryx tenen masses corporals inferiors al quilogram.
És en aquest darrer sentit que és tota una notícia la descripció d’un exemple d’un dinosaure amb plomes que podia arribar a una llargada de 9 metres i a una massa corporal de 1.400 kg. La descripció de Yutyrannus huali és el resultat d’un projecte dissenyat per Xu Xing, de l’Institut de Paleontologia de Vertebrats de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, i del Museu Paleontològic de Liaoning. En la recerca han participat, a més, Wang Kebai i Cheng Shuqing (del Museu de Dinosaures de Zhucheng, de Shandong), Zhang Ke (de la Universitat Xinesa de Geociències, de Beijing), Ma Qingyu, Xing Lida i Corwin Sullivan (del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat d’Alberta, Canadà), Hu Dongyu i Wang Shuo. En la redacció de l’article, a més de Xu Xing, han participat Corwin Sullivan i Ma Qingyu.
Els especímens que forneixen la base de la descripció tant del gènere Yutyrannus com de l’espècie Yutyrannus huali són tres esquelets força complets recuperats de la Formació Yixian. Aquesta formació, feta de basalts esquitxats amb sediments siliclàstics, es va dipositar durant uns 11 milions d’anys a cavall de les eres Barremiana i Aptiana del Cretàcic Inferior, amb una datació mitjana de 125 milions d’anys d’antiguitat.
Yutyrannus forma part dels tiranosauroideus, la branca dels dinosaures teròpodes a la qual pertany Tyrannosaurus rex, el més gros de tots els depredadors terrestres. Cronològicament, Yutyrannus pertany a la fase primerenca o de formació dels tiranosauroideus. Així, el Yutyrannus reté una mà amb tres dits, i el peu típic del teròpods primigenis. No obstant, presenta algunes de les innovacions cranianes que apareixen en els grups posteriors de tiranosauroideus.
Els tres esquelets es corresponen a dues fases diferents del creixement de Yutyrannus. Això ha permès reconstruir el patró de creixement d’aquest gènere, que mostra diferències amb el patró de creixement dels tiranosàurids posteriors.
La presència de plomes filamentoses llargues, en ella mateixa, no és un fet sorprenent en el Yutyrannus huali. Al capdavall, les plomes segurament haurien aparegut en un ancestre comú a diversos teròpodes, inclosos tant els tiranosauroideus com el llinatge que conduiria, molts milions d’anys després, a les aus modernes.
De totes formes, de llarg, el Yutyrannus huali és la criatura amb plomes més gran de la qual es té notícia.
Lligams:
- A gigantic feathered dinosaur from the Lower Creataceous of China. Xing Xu, Kebai Wang, Ke Zhang, Qingyu Ma, Lida Xing, Corwin Sullivan, Dongyu Hu, Shuqing Cheng, Shuo Wang. Nature 484 92-95, 2012.
- Largest feathered dinosaur yet discovered in China, post de John Whitfield.
