Detecten esteroides en fòssils de “Dickinsonia”, un animal ediacarà de fa més de 555 milions d’anys

Paleobioquímica: Clàssicament, s’ha considerat el període Cambrià (fa 541-485 milions d’anys) com l’inici de la fanerobiota, és a dir dels organismes pluricel·lulars macroscòpics. El cert, però, és que ja abans havien aparegut organismes complexos. La biota ediacarana és la més destacada amb organismes complexos del precambrià. Visqué fa 570-541 milions d’anys, i les seves restes han estat identificades en roques sedimentàries de Namíbia, Austràlia, Rússia, Xina, Canadà, Gran Bretanya, etc. Tenim fòssils ediacarans de considerable preservació, però això mateix ha provocat enormes controvèrsies sobre la relació taxonòmica d’alguns dels organismes ediacarans amb els organismes cambrians posteriors. Un exemple d’això és Dickinsonia, un organisme oval amb simetria bilateral. Quina relació té Dickinsonia amb els metazous o amb els metazous bilaterals en concret? Ilya Bobrovskiy et al. han realitzat un estudi, que publica ara la revista Science, del component lipídic de fòssils de Dickinsonia, i hi han trobat esteroids, indici que aquest organisme tenia la capacitat de produir colesterol. La síntesi de colesterol es considera una de les sinapomorfies dels metazous, de forma que caldria considerar Dickinsonia com un membre basal d’aquest grup. Així doncs, Dickinsonia seria l’animal macroscòpic més antic confirmat.

Motllo fòssil de “Dickinsonia costata”, procedent d’Austràlia

Biomarcadors lipídics en fòssils de Dickinsonia

Ilya Bobrovskiy fa la tesi doctoral en biogeoquímica a la Research School of Earth Sciences de la Australian National University, de Canberra. El seu supervisor és Jochen J. Brocks, professor associat de la mateixa escola, i líder del grup de paleobiogeoquímica. Al mateix centre treballa Janet M. Hope.

Andrey Ivantsov és membre de l’Institut Paleontològic Borissiak de l’Acadèmia Russa de Ciència, amb seu a Moscou.

Benjamin J. Nettersheim treballa al Max Planck Institute for Biogeochemistry, amb seu a Jena. D’aquest centre també és Christian Hallmann, que alhora és membre de MARUM, el Centre de Ciències Ambientals Marines de la Universitat de Bremen.

Aquests sis investigadors publiquen a la revista Science una recerca sobre els biomarcadors lipídics de Dickinsonia.

El gènere Dickinsonia fou descrit en el 1946 per Reg Sprigg (1919-1994) a partir espècimens trobats a la quartzita de Rawnsley de Flinders Ranges (Austràlia del Sud). Sprigg anomenà “Dickinsonia” aquest fòssil precambrià en homenatge a Ben Dickinson, llavors Director de Mines d’Austràlia del Sud, organisme pel qual treballava, al capdavall, Sprigg. Amb el temps Dickinsonia esdevindria un dels gèneres emblemàtics de l’anomenada biota o fauna ediacarana o vendiana, considerada un antecedent directe de la imminent radiació cambriana que faria saltar la biosfera del criptozoic al fanerozoic. El gènere Dickinsonia també ha estat trobat en la formació Mogilev, a la conca del Dniester, o a les formacions Lyamtsa, Verkhova, Zimnegory i Yorga en la Regió d’Arkhangelsk, o a la formació Chernokamen dels Urals Centrals. D’acord amb l’antiguitat d’aquests dipòsits, Dickinsonia visqué en un ample radi geogràfic en un rang temporal que va dels 558 a 555 milions d’anys abans del present.

Els fòssils de Dickinsonia són motllos o impressions negatives en roques sedimentàries. Cal pensar que era un organisme bèntic, és a dir un habitants de fonts sorrencs marins. Dickinsonia, com la pràctica totalitat dels macrofòssils ediacarans, tenen un aspecte de gran exotisme, completament diferent a la dels “plans corporals” dels organismes actualment vivents o dels fòssils de tota l’era fanerozoica. Què és Dickinsonia? Uns pensen que és un animal marí, un metazou, un representant d’un dels grups precambrians d’aquest regne biològic que tanta radiació experimentaria uns poques desenes de milions d’anys més tard. Uns altres pensen que és en realitat un organisme unicel·lular gegant. Uns tercers creuen que era el resultat de la simbiosi d’un protofong i d’una protoalga, tal com si fos un protolíquen marí.

La presència d’esteroids indica que Dickinsonia tenia la capacitat de sintetitzar colesteroids

La major part del contingut lipídic dels fòssils de Dickinsonia, d’acord amb els estudis biogeoquímics de Bobrovskiy et al., eren colesteroids. La síntesi de colesteroids és considerada una de les sinapomorfies definitòries dels metazous. Així doncs, segons aquests autors, aclareix finalment la filogènia de Dickinsonia que seria, doncs, un animal basal. D’aquesta manera seria justificat d’incloure’l en la “fauna ediacarana”.

L’anell esteroid

Dickinsonia és, doncs, l’animal macroscòpic confirmat més antic del qual es té notícia, amb una antiguitat de 558 milions d’anys. Alhora, indica que la biota ediacarana fou un preludi de la radiació cambriana de la vida animal.

Lligams:

Ancient steroids establish the Ediacaran fossil Dickinsonia as one of the earliest animals. Ilya Bobrovskiy, Janet M. Hope, Andrey Ivantsov, Benjamin J. Nettersheim, Christian Hallmann, Jochen J. Brocks. Science 361: 1246-1249 (2018).

Chemical clues to the earliest animal fossils. Roger E. Summons & Douglas H. Erwin. Science 361: 1198-1199 (2018)

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada