Adipima 1, un home anatòmicament modern de fa 210.000 anys

Paleoantropologia: L’any passat per aquestes dates parlàvem de les reflexions d’Eleanor M. L. Scerr sobre la nostra espècie, Homo sapiens, és a dir allò que s’acostuma a designar com “l’home anatòmicament modern”, per bé que de vegades aquest concepte es plasma en la subespècie Homo sapiens sapiens. La discussió sobre l’origen de l’Homo sapiens se centra, és clar, en les restes africanes. En l’època de l’aparició de l’Homo sapiens, Euràsia era poblada per “homes arcaics”. En aquest debat, però, irromp ara un article a la revista Nature que encapçala Katerina Harvati en el que se’ns diu que fòssils de la Cova Adipima constituirien els espècimens més antics coneguts d’Homo sapiens a Euràsia, amb una antiguitat de 210.000 anys. Una data tan pretèrita ens porta a la “fase de formació” de l’home anatòmicament modern, i efectivament Adipima 1 mostra una combinació de trets moderns i arcaics. Aquesta població d’Homo sapiens (a la qual pertanyeria Adipima 1), present a la Grècia del Pleistocè Mitjà, hauria estat substituïda després per una població d’Homo neanderthalensis (representada per Adipima 2).

Imatges de l’espècimen Adipima 2

La Cova Adipima

Les restes que són objecte d’aquest estudi (Adipima 1 i Adipima 2) foren trobades fa més de quaranta anys a la Cova Adipima, al sud de Grècia. Des de llavors han estat objecte de controvèrsia. El fet que siguin restes de cranis incomplets, que en el procés de fossilització hagin patit distorsions, i que en la descoberta no es preservés el context arqueològic, no ajuda realment a oferir una resposta definitiva i concloent ni sobre la classificació ni sobre la datació.

Una reconstrucció virtual

Katerina Harvati és coneguda per l’aplicació de tècniques de reconstrucció virtual aplicades a la paleoantropologia. En aquesta recerca sobre els cranis d’Adipima, Harvati et al. fan una reconstrucció virtual de tots dos cranis. Gràcies a aquesta reconstrucció virtual fan una anàlisi comparativa entre ells i cranis trobats corresponents a la transició entre els homes arcaics (com els neandertals) i els homes moderns (Homo sapiens).

La datació

Com a tècnica de datació, Harvati et al. utilitzen mètodes radiomètrics basats en les sèries d’urani. D’acord amb aquestes tècniques proposen per a Adipima 1 una antiguitat de 210.000 anys i per a Adipima 2 de 170.000.

Adipima 1

El crani Adipima 1 mostra un mosaic de trets moderns i arcaics.

Imatges d’Adipima 1

Adipima 2

El crani Adipima 2 mostra característiques típiques de l’home de Neandertal

De l’home arcaic a l’home modern

El gènere humà apareix a Àfrica fa 2,5 milions d’anys. Des d’Àfrica es difondrà a Euràsia. La visió simple és suposar que a Àfrica apareix l’Homo habilis, i que de la difusió a Euràsia sorgeix l’Homo erectus. La tercera fase del, Homo sapiens, també apareix a Àfrica i en expandir-se per Euràsia substitueix a les formes arcaiques hereves de l’Homo erectus.

Aquesta simplificació, però, no ofereix un quadre complet de tota la diversitat. Com més peces s’afegeixen al quadre, més intricades són les relacions.

Harvati et al. interpreten els seus resultats sobre els cranis de la cova Adipima com una mostra del fet que la dispersió fora d’Àfrica dels primers humans moderns (Homo sapiens) no fou un únic esdeveniment. Fa més de 200.000 anys, un grup dels primers Homo sapiens ja era present a Grècia (Adipima 1). Com passa amb els primers Homo sapiens hi ha un mosaic entre trets arcaics i trets moderns. Aquesta població local d’Homo sapiens hauria estat desplaçada, però, (o potser absorbida) per neandertals (Adipima 2) fa uns 170.000 anys. Eventualment, l’home anatòmicament modern (Homo sapiens sapiens) desplaçaria fa uns 50.000 anys els neandertals de l’actual Grècia.

En qualsevol cas, el quadre del Pleistocè Mitjà tardà de l’Europa sud-oriental haurà de ser considerat amb l’assumpció de processos demogràfics complexos. I paga la pena fer-ho valorant el propi període, bo i estalviant-se els biaixos presentistes.

Lligams:

Apidima Cave fossils provide earliest evidence of Homo sapiens in Eurasia. Katerina Harvati, Carolin Röding, Abel M. Bosman, Fotios A. Karakostis, Rainer Grün, Chris Stringer, Panagiotis Karkanas, Nicholas C. Thompson, Vassilis Koutoulidis, Lia A. Moulopoulos, Vassilis G. Gorgoulis & Mirsini Kouloukoussa. Nature. (2019)

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada