La introducció de les primeres eines especialitzades d’os a Europa: fluxos culturals entre neandertals i cromanyons

Arqueologia: El terme “edat de pedra” no ens pot fer perdre de vista que, a banda de pedres, altres materials, d’origen animal i d’origen vegetal, són emprats en la confecció de l’os. Però aquests materials es conserven molt més difícilment que no pas la pedra en els jaciments arqueològics. Tot i amb tot, ha estat possible reconstruir a grans trets la història de la tecnologia de l’os. L’aparició d’eines especialitzades fetes d’os constitueix un dels elements que s’associen a l’anomenada modernitat etològica, transició que marca el pas del Paleolític Inferior o Mitjà (o Edat de Pedra Antiga o Mitjana) al Paleolític Superior (Edat de Pedra Tardana). Aquestes eines apareixen inicialment a Àfrica i després es difonen a l’Euràsia Central i Oriental. En el cas de l’Euràsia Occidental, fins ara hom pensava que la introducció era més tardana, corresponent a l’entrada de l’home anatòmicament modern (els ‘cromanyons’) en el subcontinent europeu. Aquesta expansió de l’Homo sapiens en terres europees, desplaçà fins a l’extinció l’espècie humana arcaica dels ‘neandertals’ (Homo neandertalensis). No obstant, troballes recents en dos jaciments de cultura mosteriana o atxeuliana, associada al Paleolític Mitjà i a l’Homo neandertalensis, indiquen la presència d’allisadors per a pells fets amb os. Així, doncs, en un article a la revista PNAS, Moresi et al. conclouen que “els neandertals feren les primeres eines d’os especialitzades d’Europa“.

Les primeres eines d’os

Fins ara, hom coneixia diversos exemples d’eines d’os de jaciments neandertalians. Però es tracta de la primera fase de la tecnologia d’os. Aquestes primeres eines d’os s’obtenien a partir de percussió, i fornien un substitut a les eines de pedra: destrals de mà, gratadors, denticulats. Però l’os també oferia la possibilitat de construir eines per a noves funcions, si hom esmola i poleix els ossos. En el jaciment de Saltzgitter-Lebenstedt (Baixa Saxònia) hom troba peces fetes amb costelles de mamut, modificades per percussió i esmolament, però sense que els arqueòlegs es posin d’acord quant a l’ús.

Quatre fragments d’allisadors

Les peces estudiades per Moresi et al. procedeixen de dos jaciments de la Conca de la Dordonha, Pec-de-l’Azé (Pech I) i l’Abric Peironin, separats per una distància de 35 km. D’acord amb la indústria lítica (fonamentalment, destrals de mà) els dos jaciments entren en la categoria MTA (tradició musteriana o atxeuliana) i, a jutjar per les eines trobades. De l’Abric Peironin (capa L-3, nivells 3A i 3B) procedeixen tres fragments d’os, i el quart (G8-1417) és de Pech I (capa 4, que les tècniques de luminiscència daten en una antiguitat de 50.000 anys). Les condicions tafonòmiques de la capa L-3 de l’Abric Peironin, amb una cimentació que seguí a una deposició de carbonat càlcic procedent d’un aqüifer, impedí pertorbacions posteriors. La capa 4 de Pech I és remarcable perquè s’hi han trobat restes humanes (una dent de llet, neandertal) i de llars de foc (cendres) i, en qualsevol cas, queda enterrada per 3 metres de dipòsits sempre corresponents al Paleolític Mitjà. No sembla que cap de les quatre peces haguessin estat atacades, després d’ésser abandonades, per carnívors, i el desgast previ a la cimentació és limitat.

Les peces, fragments de costelles, procedien de cèrvols (possiblement, Cervus elaphus o Rangifer tarandus). Els autors han identificat diverses operacions d’esmolament i polit en l’elaboració de les eines. Per fer-ho, han hagut de recórrer a l’ús de rèpliques en el laboratori i a l’anàlisi microscòpica. Moresi et al. arriben a la conclusió que les quatre peces són allisadors de pells. Els allisadors (lissoirs, en francès) han estat trobats, fins ara, a l’Europa Occidental, únicament en jaciments del Paleolític Superior (a partir del xatelperronià i aurinyacià), i de llavors ençà arriben fins a temps ben recents. La finalitat dels allisadors és aconseguir pells més dures, més impermeables i més llustroses.

Els fluxos culturals entre neandertals i cromanyons

Els cromanyons o Homo sapiens ja utilitzaven des de feia temps eines especialitzades d’os. Fa uns 50.000 anys, les àrees de distribució de l’Homo sapiens i de l’Homo neandertalensis devien tindre alguna superposició en l’Euràsia Central i, particularment, a l’Àsia Sud-Occidental. Moresi et al. suggereixen que les noves tècniques d’os emprades per l’Homo sapiens es difongueren a l’Europa habitada pels neandertals abans que els cromanyons fessin entrada en el subcontinent. Complementàriament, les tècniques apreses i desenvolupades pels neandertals potser tingueren a veure també en la forja de les cultures dels cromanyons que els substituïren a Europa.

Lligams:

Neandertals made the first specialized bone tools in Europe. Marie Soressi, Shannon P. McPherron, Michel Lenoir, Tamara Dogandžić, Paul Goldberg, Zenobia Jacobs, Yolaine Maigrot, Naomi L. Martisius, Christopher E. Miller, William Rendu, Michael Richards, Matthew M. Skinner, Teresa E. Steele, Sahra Talamo, Jean-Pierre Texier. PNAS. doi: 10.1073/pnas.1302730110.

Neanderthals made leather-working tools like those in use today, Ewen Callaway. Nature doi:10.1038/nature.2013.13542.

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *