Paleogenètica de càlculs dentals: una finestra oberta als neandertals

Paleogenètica: Laura S. Weyrich, Keith Dobney i Alan Cooper dissenyaren una recerca per obtindre seqüències genètiques de placa dental calcificada (càlculs) assignables a l’Homo neanderthalensis. Els resultats d’aquesta recerca apareixen ara en forma d’article a la revista Nature i ens forneixen dades sobre els hàbits alimentaris dels neandertals.

El crani “La Chapelle-aux-Saints 1”, especimen tipus de “Homo neanderthalensis”, descrit el 1908

Recol·lecció d’especimens

Alan G. Morris, Kurt W. Alt, David Caramelli, Veit Dresely, Milly Farrell, Michael Francken, Neville Gully, Wolfgang Haak, Karen Hardy, Katerina Harvati, Petra Held, John Kaidonis, Carles Lalueza-Fox, Marco de la Rasilla, Antonio Rosas, Patrick Semal, Arkadiusz Soltysiak, Donatella Usai i Joachim Wahl han fornit les mostres per a l’estudi i han ajudat a interpretar els objectes arqueològics associats.

Els experiments (extracció, seqüenciació) els realitzà Weyrich, al Australian Centre for Ancient DNA de la Universitat d’Adelaida (Austràlia del Sud). En l’anàlisi bioinformàtica, a més de Weyrich, participaren Sebastian Duchene, Edward C. Holmes, Julien Soubrier, Bastien Llamas, James Breen, Luis Arriola, Andrew G. Farrer i Alan Cooper. Daniel H. Hudson desenvolupà algunes de les eines bioinformàtiques utilitzades. La rellevància mèdica de les dades fou analitzada per Neville Gully, John Kaidonis i Grant Townsend. Weyrich i Cooper redactaren l’article, que fou revisat pels altres autors. Tramès a la revista Nature el 2 d’agost del 2016, fou acceptat per publicà el 30 de gener, i publicat ahir 8 de març.

Disparitat entre regions

Els càlculs dentals de la Grotte de Spy (Jempee-sur-Samber, Namur, Valònia) assenyalen una dieta neandertal altament basada en carn: rinoceront llanut, mufló salvatge, etc. En canvi, les restes de la Cueva del Sidrón (Piloña, Astúries) ofereixen un perfil genètic que indica una dieta pràcticament vegetariana: bolets, pinyons de pi, molza.

Pel que fa a les comunitats bacterianes orals, les diferències entre Spy i El Sidrón són notables.

Un dels individus de El Sidrón, que va viure fa 48.000 anys, mostrava un abscès dental i patiria una infecció crònica d’Enterocytozoon bieneusi. El seu càlcul dental indica que hauria consumit escorça d’arbre rica en àcid salicílic i fongs del gènere “Penicillium”. Els autors ho qualifiquen de “auto-medicació”. En el càlcul dental d’aquest individu s’ha pogut reconstruir el genoma gairebé complet de Methanobrevibacter oralis.

Els autors consideren que “l’ADN preservat en càlculs dentals representa una font notable d’informació sobre el comportament i salut d’antigues espècies hominines i alhora un sistema únic que és útil en l’estudi de l’evolució microbiana a llarg termini“.



Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *