Set planetes per a l’estel TRAPPIST-1

En el 2010 entrà en funcionament a l’Observatori Euroxilè de La Silla el “TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope-South” (TRAPPIST). El primer estel que estudià en la recerca de trànsits planetaris, TRAPPIST-1, és un estel de la constel·lació de l’Aiguader, a tocar del límit de Peixos. És un estel nan vermell ultra-fred, situat a uns 12 parsecs (39 anys-llum) del nostre Sistema Solar, i amb entrada en el catàleg 2MASS (2MASS J23062928-0502285). Gillon et al. (2016) estimaren l’existència de tres planetes de mida similar a la Terra orbitant al voltant de TRAPPIST-1. El sistema de TRAPPIST-1 fou estudiat després amb diversos instruments, entre ells el telescopi orbital d’infraroig Spitzer. Les observacions amb Spitzer han donat lloc a una presentació a NASA.gov, en la qual s’ha comunicat la detecció de set planetes rocallosos. D’aquests set planetes, tres se situarien en l’anomenada “zona habitable”. Un d’aquests tres, el més interior, possiblement amb rotació síncrona, presenta indicis de ser un planeta rica en H2O.

El telescopi TRAPPIST

Els planetes detectats en el 2016, foren el b, c i d, tots situats en la zona “càlida” del Sistema Solar. Els tres situats en la “zona habitable” serien l’e, f i g. TRAPPIST-1e és el que desperta més interès. El seu període orbital és d’uns 6 dies, i rep una irradiació similar a la que rep la Terra.

Gillon et al. (2017) ens parlen de set planetes. Els sis planetes interiors mostren ressonància orbital (amb períodes de 1,51, 2,42, 4,04, 6,06, 9,21 i 12,35 dies), cosa que indicaria que serien planetes que haurien migrat des d’òrbites més exteriors. Atenent als nivells de radiació de l’estel (baixos però sense les flamarades habituals de la majoria de nans vermells), els set planetes tindrien temperatures d’equilibri compatibles amb un estat líquid per a l’aigua superficial.

Aquesta seria la llista de planetes:
– TRAPPIST-1b: S’han registrat 37 trànsits. La distància mitjana a l’estel és de 0,011 UA. El radi planetari seria un 8,6% superior al de la Terra, i la massa un 15% inferior (densitat = 0,66). La temperatura superficial d’equilibri seria de 400 K.
– TRAPPIST-1c: S’han registrat 29 trànsits. La distància mitjana a l’estel és de 0,015 UA. El radi planetari seria un 5,6% superior al de la Terra, i la massa un 38% superior (densitat = 1,17). La temperatura superficial d’equilibri seria de 342 K.
– TRAPPIST-1d. S’han registrat 9 trànsits. La distància mitjana a l’estel és de 0,021 UA. El radi planetari seria un 23% inferior al de la Terra i la massa un 59% inferior (densitat = 0,89). La temperatura superficial d’equilibri seria de 288 K.
– TRAPPIST-1e. S’han registrat 7 trànsits. La distància mitjana a l’estel és de 0,28 UA. El radi planetari seria un 8% inferior al de la Terra i la massa un 38% inferior (densitat = 0,8). La temperatura superficial d’equilibri seria de 251 K.
– TRAPPIST-1f. S’han registrat 4 trànsits. La distància mitjana a l’estel és de 0,037 UA. El radi planetari seria un 5% superior al de la Terra i la massa un 32% inferior (densitat = 0,60). La temperatura superficial d’equilibri seria de 219 K.
– TRAPPIST-1g. S’han registrat 5 trànsits. La distància mitjana a l’estel és de 0,045 UA. El radi planetari seria un 13% superior al de la Terra i la massa un 34% superior (densitat = 0,94). La temperatura superficial d’equilibri seria de 199 K.
– TRAPPIST-1h. S’ha registrat 1 únic trànsit. La distància mitjana a l’estel és de 0,063 UA. El radi planetari seria un 24% inferior al de la Terra. No s’ha pogut estimar encara la massa planetària.

Hom suposa que tots els set planetes segueixen un període de rotació sincrònic a la translació. Això fa que el punt subsolar sigui més o menys fix en la superfície planetària, generant dos hemisferis permanentment diürns i nocturns. TRAPPIST-1b rep un nivell d’irradiació 4,3 vegades superior al de la Terra, mentre TRAPPIST-1h rebria tan sols un 13%. Els tres planetes interiors (b,c,d) segurament han desenvolupat un efecte hivernacle disparatat (com Venus). En canvi, els planetes exteriors (e,f,g) podrien tindre oceans d’aigua si és que hi ha prou H2O disponible. Noves observacions aniran encaminades a conèixer quelcom de l’atmosfera d’aquests set planetes.



Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *