Violència interpersonal letal de fa 430.000 anys: el Crani 17 de la Sima de los Huesos

Nohemi Sala, Juan Luis Arsuaga, Ana Pantoja-Pérez, Adrián Pablos, Ignacio Martínez, Rolf M. Quam, Asier Gómez-Olivencia, José María Bermúndez de Castro i Eudald Carbonell signen un article sobre el cas més antic del qual es té notícia de violència interpersonal letal en humans. La paleoantropologia, certament, ha trobat mostres de violència interpersonal ja en el pleistocè. Però l’anàlisi del Crani 17 de la Sima de los Huesos testimonia un cas de violència letal: dues fractures en la zona frontal del crani. El fet que fossin fetes amb el mateix objecte, però en diferents direccions, fa pensar en una intenció de matar. Això fa que els autors reflexionin també sobre l’acumulació de cossos en el jaciment.

En total, a la Sima de los Huesos s’hi han trobat restes corresponents a 28 individus neandertals. En aquella època l’indret era inaccessible, més que per un conducte vertical de 13 metres d’alçada. Els ossos descoberts, més de 6700, no mostren signes de talls, per bé que s’hi ha uns pocs que mostren marques dentàries. Les quatre hipòtesis sobre l’acumulació són: a) activitat de carnívors; b) transport per agents geològics; c) caigudes accidentals; d) deposició deliberada.

La troballa del crani 17 fa pensar més en el cas d), tota vegada que les altres hipòtesis resulten cada vegada més remotes. El Cr-17 correspondria a un adult jove. Els 52 fragments ossis analitzats no mostren marques dentàries de carnívors

El crani 17 de la Sima de los Huesos mostra dos signes traumàtics en la regió frontal. Són lesions “perimortem”, probablement causants de la mort.

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *