Arxiu de l'autor: didaclopez

El registre històric continuat comença amb prou feines fa vint-i-cinc segles. Pels temps pretèrits hom pot recòrrer en el millor dels casos al desxiframent d’inscripcions antigues, però això únicament val per Egipte, Mesopotàmia i algun altre nucli civilitzatori. El passat … Continua llegint →

La biologia moderna, des de Lazzaro Spallanzani (1729-1799) fins a Louis Pasteur (1822-95), s’esforçà a demostrar que els éssers vius, fins i tot els microorganismes més modestos, no poden originar-se espontàniament, sinó que sorgeixen per la reproducció d’éssers vius de … Continua llegint →

En el post anterior sobre la història matrimonial de la família d’August, s’ha encapçalat cada entrada amb l’any corresponent. Si bé s’ha evitat d’utilitzar l’era cristiana (que hauria numerat els anys del 40 a.C. fins el 6 d.C.), fer servir … Continua llegint →

Al llarg de la història els matrimonis d’estat, celebrats per interessos dinàstics de forjar aliances o aplegar regnes, han sigut la norma general allà on les altes magistratures han esdevingut patrimoni familiar. De vegades també es recorria l’anul·lació o la … Continua llegint →

Si hi ha un mot que recorre amb profusió les columnes d’opinió dels nostres diaris en aquest calorós estiu és el mot "antisemitisme". El sentim adreçat contra els "nacionalistes" blancs o europeus. El sentim també adreçat contra les "esquerres" que … Continua llegint →

En l’antic Imperi Otomà, com en tots els estats "multinacionals" hi havia una nació hegemònica (els turcs musulmans) i unes nacions sotmeses. Entre aquestes hi havia els búlgars. De religió cristiana grega, però amb una tradició eclesiàstica pròpia, la renaixença … Continua llegint →

Aquests dies la premsa addicta al règim del Presidente Zapatero ha recordat el primer aniversari de la nova legislació matrimonial a l’estat espanyol. En l’actualitat sembla que la legalització dels matrimonis d’un sol sexe sigui el ‘rien va plus’. Però … Continua llegint →

A banda de les posicions polítiques més treballades, l’argumentari que deixa anar bona part de la intel·lectualitat (orgànica i inorgànica) sobre els debats previs al referèndum de l’estatut del Principat del proper 18 de juny és força decebedor. A partir … Continua llegint →

Malgrat la propaganda habitual de la indiferenciabilitat dels éssers humans i dels llocs que habiten, que ho podria reduir tot a una existència glocal, combinació de localitat radical i d’universalitat desarrelada, entre una i l’altra se situen una sèrie d’esferes … Continua llegint →

Des de fa dos mil·lennis i mig, el Partenó corona l’Acròpolis atenenca. Ha vist doncs les fluctuacions que han animat la història d’Atenes. L’època daurada de Pericles, el floreixement de la retòrica i de la dialèctica en el període helenístic … Continua llegint →