Setze robots i un estatut

A banda de les posicions polítiques més treballades, l’argumentari que deixa anar bona part de la intel·lectualitat (orgànica i inorgànica) sobre els debats previs al referèndum de l’estatut del Principat del proper 18 de juny és força decebedor. A partir de l’auto-col·locació ideològica de l’intel·lectual, aquest justifica el SÍ o el NO amb uns arguments plenament bescanviables. Fet i fet, això és lògic si atenem que més d’un i més d’una ha hagut de canviar de sentit (SÍ/NO) en qüestió de setmanes sense tindre temps de canviar de direcció.[@more@]

Parla Iñaki Gil de San Vicente, en un article recent, del "permanent diluvi ideològic de l’individualisme neoliberal, al qual s’han plegat aquests assalariats del tinter que són els intel·lectuals". Un dels ítems d’aquest diluvi, tornat darrerament ruixim, tot s’ha de dir, és la "concepció axial" del posicionament polític. El binomi dreta-esquerra, heretat de la França post-revolucionària, s’hauria de complementar, segons aquesta visió, amb altres eixos. El "pluriaxialisme" refusava d’una banda el "monoaxialisme" de la política burgesa clàssica, i de l’altra contraatacava el "dualisme" connatural als moviments hereus del 1968. En el món anglosaxó, això equivalia a presentar dos eixos més o menys independents (=perpendiculars), el de l’individualisme-col·lectivisme i el de l’autoritarisme-llibertarianisme. En aquest sistema biaxial els individualistes llibertaris trobaven un lloc còmode.

A Catalunya, el "biaxialisme" es verbalitza sobretot a partir dels anys 1980, com a resultat de l’ascens del pujolisme, que trencava l’associació catalanisme-esquerranisme i espanyolisme-dretanisme. D’aquesta forma es concebien dos eixos (per bé que no exactament perpendiculars), un d’esquerranisme-dretanisme i un altre de catalanisme-espanyolisme. Cada quadrant seria ocupat per cadascuna de les quatre forces polítiques principals (ERC, PSOE, CiU, PP).

Hom observa que entre el model anglosaxó i el model català hi ha la diferència notable que el "segon eix" és de caire polític en el primer cas i de caire identitari en el segon. Fet i fet, si l’eix autoritarisme-llibertarianisme és present a casa nostra ho és d’una forma tan aplanada com les dimensions supernumeràries que suposa la teoria de les supercordes en el nostre univers d’aparença quatridimensional. Aplanat en la direcció d’un autoritarisme tan assumit que ni es nota.

Farem una mica de trampa i treballarem en tres eixos. És a dir, en el pla polític biaxial, i en un eix perpendicular a aquest pla de caire identitari. En resultaran tres eixos que definirien vuit volums polítics. I afegirem encara un quart eix, el del SÍ-NO estatutari, a veure com queda la cosa.

Amb quatre eixos, el nombre de posicions "centrals" és de 16, 8 que diuen sí i 8 que diuen no, 8 que són autoritàries i 8 que són llibertàries, 8 que són individualistes i 8 que són col·lectivistes, 8 que són catalanistes i 8 que són espanyolistes.

– Arguments individualistes-autoritaris-espanyolistes pel SÍ: L’Estatut en el seu redactat actual reconeix els drets individuals i la importància de garantir la seguretat ciutadana, així com l’encaix de Catalunya en Espanya. Cal votar SÍ.

– Arguments individualistes-autoritaris-espanyolistes pel NO: Són els del PP. Proclamats desinhibidament assenyalarien el radicalisme social i nacional de l’Estatut de la Moncloa, i cridarien per una autonomia mitigada o el retorn al sistema provincial del franquisme. Per ells, cal votar NO.

– Arguments individualistes-autoritaris-catalanistes pel SÍ: Són, en bona mesura, els de CiU. Insistirien en l’adequació del nou Estatut als actuals paradigmes polítics (neo)liberals, amb la concessió "populista" a la "seguretat ciutadana". Posarien de manifest un pretès avenç nacional del nou Estatut. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments individualistes-autoritaris-catalanistes pel NO: Se centren en un suposat dirigisme econòmic del text estatutari, així com en un "excés de drets i defecte de deures". També emfasitzen les concessions que l’Estatut fa al bilingüisme i al multiculturalisme. Per ells, cal votar NO.

– Arguments individualistes-llibertaris-espanyolistes pel SÍ: Són els d’un sector del PSOE. Per ells, l’Estatut actual reconeix drets individuals que gairebé no esmentava l’Estatut del 1979. També remarquen la millora de l’encaix del Principat en l’estat espanyol, i la superació de l’esperit provisionalista que planava fa 27 anys en la solució autonòmica. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments individualistes-llibertaris-espanyolistes pel NO: Ciutadans del món, critiquen un Estatut que es mira massa el melic, i que és molt dirigista en el pla econòmic, lingüístic i nacional. Per ells, cal votar NO.

– Arguments individualistes-llibertaris-catalanistes pel SÍ. Destaquen l’esperit liberal del text definitiu (per bé que sense massa entusiasme), així com l’afirmació nacional que contindria, segons ells, el preàmbul i el títol preliminar. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments individualistes-llibertaris-catalanistes pel NO. Consideren que el text menysprea valors com la iniciativa privada i la capacitat individual en general. També se senten decebuts pel nul avenç nacional que suposa l’estatut (i que seria per tant un retrocés en cas d’aprovació). Per ells, cal votar NO.

– Arguments col·lectivistes-autoritaris-espanyolistes pel SÍ. Representats bàsicament per una certa esquerra autoritària soldada al tripartit, emfasitzen el caràcter social de l’estatut i passen de puntetes pels punts més espinosos. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments col·lectivitistes-autoritaris-espanyolistes pel NO. Representats per un sector de l’extrema dreta espanyolista (i per alguna força maoista), refusen de ple la reafirmació catalanista de l’estatut i en critiquen els punts més esquerranosos i liberals. Per ells, cal votar NO.

– Arguments col·lectivistes-autoritaris-catalanistes pel SÍ. Insisteixen en la necessitat de presentar un catalanisme unit darrera del projecte estatutari, ni que sigui com a punt de partida per avenços ulteriors. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments col·lectivistes-autoritaris-catalanistes pel NO. Els desagrada del text les renúncies nacionals, així com un excessiu èmfasi sobre els drets individuals en detriment dels deures col·lectius. Per ells, cal votar NO.

– Arguments col·lectivistes-llibertaris-espanyolistes pel SÍ. Representats per una esquerra també soldada al tripartit, que consideren l’Estatut un avenç en el reconeixement de drets socials així com de la dignitat de la persona en esferes com la del desenvolupament sexual. També valoren positivament el reconeixement de la llengua castellana. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments col·lectivistes-llibertaris-espanyolistes pel NO. Consideren l’Estatut una cortina de fum per amagar els problemes reals de la població, en el marc d’una estratègia (re)catalanitzadora que fomentaria la disgregació social. Per ells, cal votar NO.

– Arguments col·lectivistes-llibertaris-catalanistes pel SÍ. També soldats al tripartit, tenen prou esma com per veure avenços socials i nacionals en el nou text estatutari, ni que sigui com a començament d’un projecte més ambiciós. Per ells, cal votar SÍ.

– Arguments col·lectivistes-llibertaris-catalanistes pel NO. Refusen la via estatutària com a oposada a l’emancipació nacional, que lliguen alhora amb la transformació social i a l’assoliment del ple desenvolupament humà. Per ells, cal votar NO.

No hi ha dubte que els 16 sectors representats en aquest esquema tenen grandàries molt diverses. El núvol de punts que representen els milions de ciutadans convocat el 18 de juny, s’escoren més cap a uns sectors que cap a uns altres, amb una posició més marcada en uns eixos que en d’altres. I la posició dels no-intel·lectuals, a diferència dels intel·lectuals, no ve determinada per uns exercicis teòrics, sinó per com es guanyen les garrofes (amb un salari, amb uns beneficis empresarials, amb uns honoraris professionals, etc.), per quin marc familiar i veïnal els ha tocat viure (més o menys descatalanitzat) i per quin grau de confiança tenen en la pròpia iniciativa.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *