Les limitacions del matrimoni en l’era Zapatero

Aquests dies la premsa addicta al règim del Presidente Zapatero ha recordat el primer aniversari de la nova legislació matrimonial a l’estat espanyol. En l’actualitat sembla que la legalització dels matrimonis d’un sol sexe sigui el ‘rien va plus’. Però tot seguit mostrarem les limitacions d’aquesta legislació matrimonial i, en conseqüència, l’absurd general d’aquesta institució.[@more@]

És curiós que els "social-conservadors" hagin posat el crit al cel davant el matrimoni de parelles homosexuals amb una argumentació de caire crapulesca. Efectivament, molts comentaristes conservadors s’han demanat per què, ja posats, no es legalitzen trios, matrimonis zoofílics i tota mena de perversions sexuals amb qualsevol ésser animal, vegetal o mineral. No cal dir que els homosexuals pro-Zapatero han censurat que se’ls fiqui en el mateix sac que els "poliamoristes" i, encara més, que "pedòfils" i "zoòfils". Els comentaristes conservadors deien, contràriament, que qualsevol límit entre la "normalitat" i la "parafília" seria arbitrari. Allò que era parafília ahir serà comportament sexual normal (opció sexual) demà, potser amb l’única excepció d’aquells comportaments que ataquen la llibertat sexual d’un altre.

Les limitacions es poden classificar en:

– limitacions numèriques: D’acord amb la legislació espanyola el matrimoni es realitza entre dues persones. Queda prohibida, doncs, la bigàmia (tot matrimoni anterior ha d’haver estat declarat nul o dissolt per divorci). Tècnicament, en els països on és legal la poligínia (majoria de països islàmics), un home pot contreure fins a quatre matrimonis simultàniament. En tot cas, el matrimoni es presentaria sempre com el contracte entre dues persones. Això suposa que la legislació espanyola no tan sols no reconeix l’existència de famílies poligíniques (o poliàndriques), sinó que tampoc no reconeix l’existència de matrimonis grupals. Un matrimoni grupal, en el sentit contemporani, seria el format per més de dues persones. En el matrimoni grupal heterosexual, per exemple, un nombre d’homes són casats amb un nombre de dones. En els matrimonis grupals oberts, els contraients poden entrar i sortir lliurement del grup. Així, teòricament, seria possible un matrimoni linial on els contraients que hi sortissin (per defunció o per divorci) serien substituïts per nous contraients (persones de la següent generació). Pels zapateristes únicament seria legal el matrimoni de grup entre dues persones, que és condemnat a desaparèixer quan un dels dos contraients mor o quan es produeix un divorci. Val a dir que la "llei de parelles de fet", com indica el seu nom, també es restringeix a les relacions sexuals de caràcter binari. Històricament els matrimonis binaris es justifiquen per l’assignació legal de la filiació. Però ara que la filiació adoptiva és igual a la filiació natural, tota restricció binarista és discriminatòria.

– limitacions per edat: Les limitacions per edat obeeixen al desenvolupament sexual de la persona. En aquest sentit la legislació espanyola fixa una edat mínima de 14 anys. Entre els 14 i els 16 anys, hom demana dispensa judicial. I entre els 16 i els 18 anys, una notificació d’emancipació. De forma similar, s’exigeix als contraients l’ús ple de les seves facultats mentals.

– limitacions per consanguinitat: La llei prohibeix el matrimoni entre persones emparentades en línia recta (pares-fills, avis-néts, etc.) ni entre parents de primer grau (germans, oncles-nebots). La raó de la prohibició de la consanguinitat es troba en els riscos que comporta en la reproducció natural (augment de les probabilitats que la descendència presenti alteracions hereditàries). Però quin sentit té la prohibició en un matrimoni que no pot o no vol reproduir-se naturalment? Les limitacions de consanguinitat són força arbitràries, a més. Hi ha països on es prohibeixen els matrimonis entre cossins germans, i d’altres on es permeten els matrimonis entre oncle i neboda.

– limitacions per espècie: La legislació espanyola no contempla cap limitació contra "matrimonis mixtos", en considerar la unitat de l’espècie humana i la prohibició de discriminar per raons de raça o origen. Més enllà de l’espècie humana, el govern Zapatero s’ha plantejat el reconeixement de drets per altres espècies de grans simis (goril·les, ximpanzès, orangutans, etc.). Com que aquest reconeixement no implicaria l’extensió de la definició d’humà, queden fora de perspectiva els matrimonis interespecífics entre "antropoides". De la mateixa forma, les exigències de "capacitat" i "consentiment" impedirien el matrimoni amb subjectes o objectes no-humans.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada