Matrimonis i divorcis d’estat en el regnat d’August

Al llarg de la història els matrimonis d’estat, celebrats per interessos dinàstics de forjar aliances o aplegar regnes, han sigut la norma general allà on les altes magistratures han esdevingut patrimoni familiar. De vegades també es recorria l’anul·lació o la suspensió (divorci) d’un matrimoni d’estat, quan calia desfer una aliança fallida. Però potser l’època on més s’ha recorregut a divorci per raons d’estat (o de dinastia) és l’època tardana de la República Romana i la corresponent a les primeres dinasties de l’Imperi. El recurs al "divorci d’estat" feia dels "matrimonis d’estat" unes eines polítiques més dinàmiques. L’emperador August, malgrat el tradicionalisme amb el qual va voler cobrir el seu govern, va dissoldre i contreure matrimonis amb una vol·lubilitat que hauria escandalitzat als censors de generacions anteriors. En la llista que segueix resumirem els balls nupcials haguts en el cercle més proper a l’emperador, des de la seva majoria d’edat fins a la seva mort.[@more@]

Any 714 de la ciutat (consulat de G. ASINIVS POLLIO i segon de GN. DOMITIVS CALVINVS): El triumvir OCTAVIANVS es divorcia de la seva primera dona, CLODIA PVLCHRA. No tenien fills. De fet, Octavià s’havia casat amb Clòdia, perquè era la filla de P. CLODIVS PVLCHER (cap plebeu i antic aliat de Cèsar, mort l’any 702) i de FVLVIA. Les raons del divorci són polítiques. La mateixa Fúlvia, en enviudar de Clodi Pulcre, es casà amb un altre capitost del partit cesarià, SCRIBONIVS CVRIO IR., que va morir a Numídia durant la guerra pompeiana (705). En el seu tercer matrimoni, Fúlvia es casà amb MARCVS ANTONIVS. D’aquesta forma, el divorci unilateral amb Clòdia, assenyala en Octavià un intent de trencar el triumvirat. Fúlvia se n’adona i, juntament amb LVCIVS ANTONIVS, el germà de Marc, promou una rebel·lió en nom seu (tot i que Marc, des d’Orient, poc hi tingué a veure). Octavià perdonà la vida de Luci, que fou enviat a Espanya, i de Fúlvia, que fou desterrada a Sició. Però Fúlvia va morir-hi poc després d’arribar. Deixava tres fills del seu tercer matrimoni: MARCVS ANTONIVS ANTYLLVS (nascut el 707) i IVLLVS ANTONIVS (nascut el 709).

El mateix any, Octavià disposà el seu segon matrimoni. L’elegida era SCRIBONIA, de 30 anys (7 més que Octavià), però de gran nissaga (era besnéta de Pompei i de Sul·la). Hi havia un petit problema: Escribònia ja era casada, en segones núpcies, amb P. CORNELIVS SCIPIO SALVITO, del qual tenia una filla, CORNELIA SCIPIO i un fill, P. CORNELIVS SCIPIO (de 7 anys). Escribònia, doncs, s’hagué de divorciar. Amb aquest matrimoni, pensat ja en el moment de divorciar-se de Clòdia, Octavià aspirava a congraciar-se amb SEXTVS POMPEIVS, home fort de Sicília, i cap de l’encara poderós partit pompeià (que havia quedat fora del govern del triumvirat).

El matrimoni d’Octavià i Escribònia fracassà políticament. Però quedava un altre cap per lligar. Marc Antoni era vidu del seu tercer matrimoni (dels dos anteriors no tenia fills). També era vídua (des del mes de maig), OCTAVIA MINOR, la germana estimada d’Octavià. Octàvia havia estat casada amb G. CLAVDIVS MARCELLVS MINOR, del qual havia tingut dos fills: CLAVDIA MARCELLA (nascuda el 710) i M. CLAVDIVS MARCELLVS (nascut el 712) i una filla, . Però, com que esperava un fill pòstum de Claudi Marcel (que seria una nena, CLAVDIA MARCELLA MINOR), el Senat va haver de donar el seu consentiment abans de poder-se celebrar el matrimoni entre Antoni i Octàvia (octubre). Per reblar el clau, el desembre d’aquest mateix any, la reina Cleopatra d’Egipte donava a llum a dos fills, Alexandre Helios i Cleopatra Selene, que tothom sabia que eren d’Antoni.

Any 715 de la ciutat (consulat de G. CALVISIVS SABINVS i L. MARCIVS CENSORINVS): Per qui consideri l’any anterior complicat, que s’esperi a aquest. Octàvia, no ben bé havia donat llum a la filla pòstuma de Marcel, ja era de nou embarassada, però ara de Marc Antoni (el setembre neixeria a Atenes ANTONIA). També Escribònia, la dona d’Octavià, era embarassada.

Qui també era en aquest estat era LIVIA DRUSILLA, dona de TI. CLAVDIVS NERO. El matrimoni ja era pare d’un primer fill, TIBERIVS, de 3 anys. Políticament eren hostils a Octavià. L’any anterior, havien estat implicats en la rebel·lió de Luci Antoni. El pare de Lívia havia mort a la batalla de Filipos (any 712), al costat dels assassins de Cèsar, combatuts llavors pels triumvirs. L’amnistia atorgada per Octavià permeté el retorn de Livia i del seu marit a Roma. Lívia tenia llavors 19 anys, i Octavià, 24. Octavià, en conèixer l’antiga enemiga, es decidí a casar-s’hi.

El mateix dia d’octubre que Escribònia donava a llum IVLIA, Octavià s’hi divorciava. Poc després, Neró es divorciava, per ordre d’August, de Lívia, embarassada de sis mesos. Per guardar les aparences, Octavià i Lívia esperaren al neixement del fill d’ella abans de casar-s’hi.

Any 716 de la ciutat (consulat de AP. CLAVDIVS PVLCHER i G. NORBANVS FLACCVS): El 14 de gener Lívia dóna a llum NERO CLAVDIVS DRVSVS, reconegut a tots els efectes com a fill de Neró (malgrat els rumors sobre la paternitat d’Octavià). El dia 17, Lívia i Octavià es casen. Neró, de 47 anys, assisteix a les noces i fa la funció que tradicionalment hauria fet el pare de la núvia.

Any 717 de la ciutat (consulat de L. CANINIVS GALLVS i de M. VIPSANIVS AGRIPPA): Home de confiança d’Octavià i de la seva mateixa edat, l’estel de Vipsanius Agrippa és ascendent. Ara es casa amb POMPONIA CÆCILIA ATTICA, hereva d’una gran fortuna. Mentre Antoni és a Orient, amb Octàvia a Atenes i Cleopatra a Alexandria, Octavià forja importants aliances amb l’oligarquia romana.

Any 718 de la ciutat (consulat de M. COCCEIVS NERVA i L. GELLIVS PVBLICOLA): Neixement de VIPSANIA AGRIPPINA, filla d’Agripa i de Cecília Àtica.

Marc Antoni també és doblement pare. El 31 de gener neix a Atenes, ANTONIA MINOR, segona filla del matrimoni amb Octàvia. A la tardor neix a Alexandria Ptolomeos Philadelphos, tercer fill en comú amb Cleopatra. Octàvia deixarà Atenes per Roma, des d’on procurarà l’entesa entre Octavià i Antoni.

Sextus Pompeius, única amenaça dempeus contra el triumvirat, és derrotat en dues batalles navals per Agripa. Fugit, serà mort per un home d’Antoni. Però el triumvirat, renovat per cinc anys el 716, deixa d’existir: M. ÆMILIVS LEPIDVS, el tercer home, és destituït per Octavià, que no li deixa més que el títol de pontifex maximus.

Any 719 de la ciutat (consulat de L. CORNIFICIVS i S. POMPEIVS): Octàvia, des de Roma, dóna suport polític i financer a les campanyes orientals d’Antoni. Octàvia també es fa càrrec dels fills d’Antoni amb Fúlvia. La idea d’Octavià és casar el fill gran, Antyllus, amb la seva pròpia filla Júlia.

Any 720 de la ciutat (segon consulat de M. ANTONIVS i primer de L. SCRIBONIVS LIBO). Marc Antoni i Cleopatra disposen a Alexandria d’un nou ordenament per Orient, sota l’ègida de l’imperi del poble romà. Segons aquest ordenament Cleopatra i el seu fill gran Ptolomeu (dit Cesarió, per ésser fill natural de Juli Cèsar) regnaran conjuntament Egipte i Xipre (per bé que, com Ptolomeu no té més de 13 anys, serà Cleopatra qui governi). Alexandre Helios, fill d’Antoni i Cleopatra, rep Armènia, Mèdia i Pàrtia (per bé que únicament Armènia era llavors sota el control d’Antoni). Cleopatra Selene, filla d’Antoni i Cleopatra, rep la Cirenaica i Líbia. Ptolomeu Filadelf, fill petit d’Antoni i Cleopatra, rep Fenícia, Síria i Cilícia.

Any 721 de la ciutat (segon consulat de G. IVLIVS CÆSAR OCTAVIANVS i primer de L. VOLCACIVS TVLLVS). Octavià rep el títol d’Imperator, així com el de fill del Diví Juli Cèsar.

Mor Tiberi Claudi Neró, primer marit de Lívia, ara casada amb Octavià. El discurs fúnebre el pronuncia el fill gran del difunt, Tiberi.

Any 722 de la ciutat (consulat de GN. DOMITIVS AHENOBARBVS i G. SOSIVS): La guerra freda entre Octavià i Antoni es desglaça. El signe polític és un divorci: el d’Antoni i Octàvia.

Octàvia, la germana de l’emperador August. Per segellar el pacte amb Antoni, Octàvia s’hi casà quan encara era embarassada del seu difunt marit.

Any 723 de la ciutat (tercer consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS i primer de M. VALERIVS MESSALA CORVINVS): Com en la guerra contra Sextus Pompeius, també és una batalla naval la que decideix la guerra entre Octavià i Antoni. També és Agripa qui comanda la flota oficial romana.

Any 724 de la ciutat (quart consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS i primer de M. LICINIVS CRASSVS DIVES): Els sucidis successius d’Antoni (1 d’agost) i de Cleopatra (12 d’agost), deixen via lliure al domini directe d’Octavià damunt Roma i Egipte. Personat a Alexandria, Octavià fa matar Cesarió. També fa matar a Antyllus, de 17 anys (la mateixa edat de Cesarió), fill d’Antoni i de Fúlvia. No obstant, respecta la vida del fill segon d’Antoni de Fúlvia, Iullus (de 15 anys), que continua sota la protecció d’Octàvia. Pel que fa als fills d’Antoni de Cleopatra, Octavià va fer desaparèixer els dos nois, Alexandre (de 10 anys) i Ptolomeu Filadelf (de 6 anys), mentre que la noia Cleopatra Selene, queda sota la protecció d’Octàvia.

Any 725 de la ciutat (cinquè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS i primer de S. APPULEIVS).

Any 726 de la ciutat (sisè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS i segon de M. VIPSANIVS AGRIPPA): Octavià disposa d’una nova generació per casar. La primera és la neboda gran, Clàudia Marcel·la Maior. Decideix de casar-la amb el seu home de confiança, Agripa. Per això, és clar, Agripa s’ha de divorciar prèviament de Cecília Àtica.

Any 727 de la ciutat (setè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS i tercer de M. VIPSANIVS AGRIPPA). Neix VIPSANIA MARCELLA AGRIPPINA, primera (i única) filla de Clàudia Marcel·la i d’Agripa. És la primera néta d’Octàvia (que ara té 42 anys). El Senat, d’altra banda, atorga a Octavià, el títol d’August (literalment, august fill del déu -en referèndia al déu o semidéu Juli Cèsar, "canonitzat" l’any 712 de la ciutat).

Any 728 de la ciutat (vuitè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS AVGVSTVS i segon de T. STATILIVS TAVRVS).

Any 729 de la ciutat (novè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS AVGVSTVS i primer de M. IVNIVS SILANVS). August casa la seva única filla Júlia amb Claudi Marcel. Júlia té 14 anys i Claudi Marcel 17. Marcel és el nebot favorit d’August, fill de la seva estimada germana Octàvia. Considerat Príncep de la Joventut, Marcel ha pujat al costat de tota una sèrie de joves amb els quals August vol construir una nova elit: els fills de Lívia, Tiberi i Drus, el fill d’Asini Pol·li, GALLUS, etc.

També es casa Antonia Maior, la filla gran d’Octàvia i d’Antoni. L’elegit és L. DOMITIVS AHENOBARBVS.

Any 730 de la ciutat (desè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS AVGVSTVS i primer de C. NORBANVS FLACCVS).

Any 731 de la ciutat (onzè consulat de IMP.CÆSAR DIVI FILIVS AVGVSTVS i primer de A. TERENTIVS VARRO MVRENA). Cau greument malalt August, que decideix nomenar oficiosament successor seu, Marcel, el seu gendre i nebot. Aquesta decisió distancia August d’Agripa, encara que després August, de 40 anys, es reposa sense problemes. Marcel, en canvi, mor el mes de setembre, deixant Júlia vídua i sense fills.

Any 732 de la ciutat (consulat de M. CLAVDIVS MARCELLUS ARSENINVS i L. ARRVNTIVS).

Any 733 de la ciutat (consulat de M. LOLLIVS i Q. ÆMILIUS LEPIDVS). G. CLINIVS MÆCENAS, amic des de la joventut d’August i d’Agripa, proposa al primer una fórmula de reconciliació. Es tracta, és clar, entre d’altres coses, d’un matrimoni: el d’Agripa amb Júlia, la filla única d’August. Ara bé, Júlia, de 18 anys, és vídua, mentre que Agripa, de 42, està casat justament amb Marcel·la, la neboda gran d’August. La solució és fer divorciar Agripa i Marcel·la. Però com que Marcel·la no es pot quedar sense un marit de nivell, es decideix de casar-la en segones núpcies amb Iul·lus, l’únic fill mascle supervivent d’Antoni. Dit i fet. Agripa es casa amb Júlia, i Marcel·la amb Iul·lus. D’aquesta forma Agripa passa de ser el gendre de la germanava favoritat d’August a ser-ho del propi August.

Agripa va segellar el seu ascens a número dos del règim en divorciar-se de la neboda de l’emperador per casar-se’n amb la filla

Any 734 de la ciutat (consulat de M. APPULEIVS i P. SILIVS NERVA): Neix el primer i únic fill del matrimoni entre Marcel·la Maior i Iullus, que es dirà L. ANTONIVS CRETICVS.

Pel que fa a Marcel·la Minor, l’altra filla del primer matrimoni d’Octàvia, es casa amb PAVLLUS ÆMILIUS LEPIDVS, amb qui tindrà un fill, PAVLLUS ÆMILIUS REGILLVS.

Qui ja té 16 anys, és Vipsània Agripina, la filla del primer matrimoni d’Agripa. August la fa casar amb Tiberi, de 22 anys, fill gran del primer matrimoni de Lívia, i que forma part de la "joventut daurada".

D’altra banda, neix M. VIPSANIVS AGRIPPA, fill de Júlia (és el seu primer fill) i d’Agripa (és el seu primer fill mascle). És també el primer nét d’August.

Cleopatra Selene, l’única filla supervivent de Cleopatra, s’ha criat a Roma sota la custòdia d’Octàvia. Als 20 anys es casa amb el rei Juba de Numídia. El Regne de Numídia és una de les monarquies que, en la perifèria de l’Imperi, són protectorats romans. Pocs anys després, els romans passaran a controlar directament Numídia, i Juba i Selene seran reconvertits en reis de Mauritània.

Any 735 de la ciutat (consulat de C. SENTIVS SATVRNINVS i Q. LVCRETIVS VESPILLO): Neix VIPSANIA IVLIA, segona filla de Júlia i d’Agripa.

Any 736 de la ciutat (consulat de P. CORNELIVS LENTVLLVS MARCELLINVS i CN. CORNELIVS LENTVLLVS).

Any 737 de la ciutat (consulat de C. FVRNIVS i C. IVNIVS SILANVS): Neix L. VIPSANIVS AGRIPPA, tercer fill de Júlia i d’Agripa.

Antònia Maior i Domici tenien fins ara una sola filla, DOMITIA. Enguany els hi neix un fill mascle, GN. DOMITIVS AHENOBARBVS.

Any 738 de la ciutat (consulat de L. DOMITIVS AHENOBARBVS i P. CORNELIVS SCIPIO): Els dos cònsuls d’enguany tenen relació estreta amb la família imperial. El primer és gendre d’Octàvia, i el segon és fill d’Escribònia, la segona dona d’August. La germana del segon cònsul, Cornèlia Escipió, és casada amb L. ÆMILIUS PAVLLUS, amb qui té un fill, L. ÆMILIUS LEPIDVS PAVLLUS.

Es casen Antònia Minor (amb 20 anys, l’única filla soltera d’Octàvia) i Neró Claudi Drus (de 22 anys, fill segon de Lívia).

Divorciada d’Emili Lèpid, Marcel·la Minor es torna a casar. Ho fa amb M. VALERIVS MESSALA BARBATVS APPIANVS.

Any 739 de la ciutat (consulat de M. LIVIVS DRVSVS LIBO i L. CALPVRNIVS PISO): El 24 de maig neix el primer fill d’Antònia Minor i de Drus, NERO CLAVDIVS DRVSVS, primer nét de Lívia.

Any 740 de la ciutat (consulat de M. LICINIVS CRASSVS DIVES i GN. CORNELIVS LENTVLLVS): Vipsania Marcel·la (de 13 anys), filla d’Agripa i de Marcel·la Maior, es casa amb P. QVINCTILIVS VARVS que, als 34 anys, té una de les carreres més prometedores de l’imperi.

Neix VIPSANIA IVLIA AGRIPPINA, filla d’Agripa i de Júlia.

Any 741 de la ciutat (consulat de TI. CLAVDIVS NERO i P. QVINCTILIVS VARVS): Els cònsuls d’enguany són joves (Tiberi té 29 anys i Varus, 35; en la roma republicana l’edat mínima exigida pel consulat era de 43 anys). Gens casualment tots dos són gendres d’Agripa. Tiberi i Vipsània són finalment pares després de set anys de casats: neix NERO CLAVDIVS DRVSVS.

Neix CLAVDIA LIVIA, filla d’Antonia Minor i de Drusus.

Amb la mort d’Emili Lèpid ex-triumvir, August hereta el títol de pontifex maximus, amb la qual cosa aplega formalment el principat civil, militar i religiós de l’imperi.

Any 742 de la ciutat (consulat de M. VALERIVS MESSALA BARBATVS APPIANVS i P. SVLPICIVS QVIRINVS): Marcel·la Minor té del seu segon matrimoni amb Valeri Apià (cònsul d’enguany), una filla, anomenada CLAVDIA PULCHRA (en honor de la família natural d’Apià, que és de la família Messala per adopció). Enguany són pares d’un fill mascle, M. VALERIVS MESSALA BARBATVS.

El mes de març mor Agripa. La seva dona, embarassada, donarà a llum un cinquè fill del matrimoni POSTVMVS VIPSANIVS AGRIPPA. August decideix adoptar com a fills, els dos primers descendents mascles del matrimoni (de 8 i 5 anys d’edat), que prenen els noms de G. IVLIVS CÆSAR VIPSANIANVS i L. IVLIVS CÆSAR VIPSANIANVS. Varus pronuncia el discurs fúnebre en honor del seu sogre.

August i Lívia decideixen casar Júlia amb Tiberi. Però Tiberi està casat justament amb Vipsània, la filla gran del difunt. Contra la voluntat de Tiberi i de Vipsània, se’ls imposa el divorci. Com a nou marit per Vipsània, August assenyala Asini Gal·lus. Les males llengües afirmen que Gal·lus i Vipsània s’entenien de fa temps i que Drusus Minor va nèixer justament com un favor de Gal·lus.

Com que August no tindrà fills del seu matrimoni amb Lívia, Júlia, la filla del seu segon matrimoni amb Escribònia, serà l’única descendència legítima de la qual disposarà. Júlia es casarà tres vegades amb successors in pectore del seu pare

Any 743 de la ciutat (consulat de Q. ÆLIVS TVBERO i PAVLLVS FABIVS MAXIMVS): Se celebren els matrimonis disposats l’any anterior. Júlia es casa amb Tiberi, i Vipsània amb Gal·lus. Per Tiberi equival a casar-se amb la vídua de l’ex-sogre i, en tot cas, és un canvi que el desagrada. Vipsània, de 25 anys, tindrà un munt de fills i filles amb Gal·lus.

Mor Octàvia, als 58 anys d’edat. Plorada per August, els funerals són presidits pels seus gendres, Iul·lus, Valeri Apià, Domici i Drusus Maior.

Any 744 de la ciutat (consulat de AFRICANVS FABIVS MAXIMVS i de IVLLVS ANTONIVS): L’1 d’agost neix a Lugdunum, on viuen temporalment els seus pares, Antònia Minor i Drusus Maior, TI. CLAVDIVS DRVSVS NERO. Drusus Maior i el seu germà gran Tiberi tenen un paper protagonista en el control de la frontera germànica.

Any 745 de la ciutat (consulat de NERO CLAVDIVS DRVSVS i T. QVINCTIVS CRISPINVS SVLPICIANVS): El cònsul d’enguany, Drus, fillastre d’August, mor arran d’una caiguda de cavall. El difunt rep el títol pòstum de Germanicus, que heretaran tots els seus descendents per via masculina. Així, els seus dos fills supervivents, s’afegeixen aquest agnomen: NERO CLAVDIVS DRVSVS GERMANICVS (de 7 anys) i TI. CLAVDIVS DRVSVS NERO GERMANICVS (d’1 any). La seva vídua, Antonia Minor, neboda d’August, no es tornarà a casar.

Any 746 de la ciutat (consulat de C. MARCIVS CENSORINVS i G. ASINIVS GALLVS).

Any 747 de la ciutat (segon consulat de TI. CLAVDIVS NERO i primer de CN. CALPVRNIVS PISO).

Any 748 de la ciutat (consulat de D. LÆLIVS BALBVS i C. ANTISTIVS VETVS): Cònsul sortint, Tiberi rep una missió proconsular a Orient. Pocs mesos després l’abandona i es retira a Rodes, on estudia astrologia, genealogia i filosofia. El matrimoni de Tiberi i Júlia no ha tingut descendència viva: un noi que els hi va nèixer, TI. CLAVDIVS NERO, va morir als pocs mesos.

Tiberi, fill del primer matrimoni de Lívia, després casada amb August. Raons d’estat li van portar a divorciar-se de Vipsània, la seva primera dona, per casar-se amb Júlia.

Any 749 de la ciutat (dotzè consulat de IMP. CÆSAR DIVI FILIVS AVG i primer de L. CORNELIVS SULLA): Als 14 anys se celebra el primer matrimoni d’una néta d’August: Vipsània Júlia es casa amb Emili Paul·lus. Emili Paul·lus és fill de Cornèlia Escipió, la qual és filla d’Escribònia, de forma que els dos cónjuges són cossins germans.

Any 750 de la ciutat (consulat de C. CALVISIVS SABINVS i L. PASSIENVS RVFVS).

Any 751 de la ciutat (consulat de L. CORNELIVS LENTVLVS i M. VALERIVS MESSALLA MESSALLINVS): Neix ÆMILIA LEPIDA, primera filla de Vipsània Júlia i d’Emili Paul·lus. És la primera besnéta de l’emperador August, que ara té 60 anys.

Any 752 de la ciutat (tretzè consulat de de IMP. CÆSAR DIVI FILIVS AVG i primer de M. PLAVTIVS SILVANVS): Caiguda de Júlia, la filla d’August. L’acusen d’adulteri i de conspirar contra la vida de l’emperador. August declara nul el matrimoni de Júlia i Tiberi, i cerca una reconciliació amb el seu fillastre. Júlia (que ara té 37 anys) és condemnada a confinament a Pandataria. Diversos prohoms, acusats de ser els seus amants i còmplices, són desterrats, forçats al suïcidi o executats. Entre els més destacats hi ha Iul·lus, fill d’Antoni, que ara té 43 anys, i que se suïcida després de ser condemnat a mort. El fill de Iul·lus, Luci, de 18 anys, sol·licita a August retirar-se de Roma, i viurà d’ara endavant a Marsella.

Any 753 de la ciutat (consulat de COSSVS CORNELIVS LENTVLVS i L. CALPVRNIVS PISO).

Any 754 de la ciutat (consulat de C. IVLIVS CÆSAR VIPSANIANVS i L. ÆMILIVS PAVLLVS): El nét gran i el marit de la néta gran d’August són els cònsuls d’enguany. Gaius Cèsar, com es coneix al fill gran d’Agripa i Júlia, és el successor aparent d’August, que l’ha adoptat com a fill. Té 19 anys, i es casa ara amb Claudia Livilla, de 13 anys, l’única néta de Lívia.

Any 755 de la ciutat (consulat de P. VINICIVS i P. ALFENVS VARVS): Mor al sud de Gàlia als 18 anys, Lucius Cèsar, segon nét i fill adoptiu d’August. August accedeix als precs de Lívia, i permet a Tiberi de tornar a Roma com a ciutadà privat.

Any 756 de la ciutat (consulat de L. ÆLIVS LAMIA i M. SERVILIVS): El 9 de setembre, Gaius resulta greument ferit en un setge a Armènia.

Neix Domitia Lepida, darrera filla d’Antònia Maior i Domici Ahenobarbus.

Any 757 de la ciutat (consulat de SEX. ÆLIVS CATVS i C. SENTIVS SATVRNINVS): Gaius no es recuperarà mai de les ferides del passat setembre i mor el 21 de febrer.

August decideix adoptar com a fills, Tiberi (de 45 anys), i Pòstum (de 15 anys, el darrer dels fills d’Agripa i Júlia). D’aquesta forma passen a dir-se TI. IVLIVS CÆSAR i POSTVMVS IVLIVS CÆSAR. El fill de Tiberi i Vipsània, de 16 anys, convertit en nét adoptiu d’August passa a dir-se DRVSVS IVLIVS CÆSAR.

Pel que fa a la vídua de Gaius, Livil·la, la casen amb Drusus, el seu cosí germà.

Any 758 de la ciutat (consulat de L. VALERIVS MESSALLA VOLESVS i CN. CORNELIVS CINNA MAGNVS): Neix IVLIA, primera filla de Livil·la i de Drusus.

Noces de Germànic (el nét de gran de Lívia) i de Júlia Agripina (l’única néta d’August que quedava per casar).

El casament de la seva segona néta, Agripina, fou el darrer dels dissenyats per August per garantir el caràcter força tancat de la família imperial: així fou casada amb Germànic, nét de Lívia. Agripina i Germànic eren tots dos besnéts d’Octàvia i d’Antoni. I justament el matrimoni entre Octàvia i Antoni havia estat sancionat pel Senat 44 anys abans.

Any 759 de la ciutat (consulat de M. ÆMILIVS LEPIDVS i L. ARRUNTIVS): August fa adoptar Germànic per Tiberi, de forma que esdevingui el seu nét adoptiu. Així Germànic passa a dir-se C. IVLIVS CÆSAR GERMANICVS. L’esquema successori d’August es trencarà únicament una vegada més anys després, quan faci desterrar el seu nét i fill adoptiu Pòstum. August morirà vuit anys després, i el Senat nomenarà successor seu Tiberi. Ell i els emperadors següents també van recòrrer a matrimonis i divorcis d’estat (esquitxats també de desterraments i execucions), però difícilment van igualar els equilibris que va fer August per casar la filla amb el número dos de l’imperi (primer Marcel, després Agripa i, finalment, Tiberi).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada