Arxiu de l'autor: didaclopez

La balena grisa (Eschrichtius robustus) fou coneguda primerament pels científics europeus del segle XIX a partir de restes subfòssils procedents del litoral suec (estudiades per Wilhelm Lilljeborg, el 1861) i anglès (estudiades per John Edward Gray, el 1865). No fou … Continua llegint →

Ectocarpus siliculosus és, possiblement, una de les espècies d’algues brunes (feofícies) més ben conegudes per la biologia molecular i serveix d’organisme model per aquest grup d’algues. Les algues brunes són l’element dominant de molts ecosistemes de litoral rocallós. A banda … Continua llegint →

En la revista Nature Geoscience, Eric M. Fischer, de l’Institut de Ciència Atmosfèrica i Climàtica de Zuric, i C. Schär, del Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica de Boulder (Colorado), presenten una sèrie de conclusions al voltant de com el canvi … Continua llegint →

Aquests dies la premsa es fa ressò d’una recerca d’investigadors de l’Institut de Protecció Vegetal i del Centre Nacional d’Innovació i Servei Agro-Tecnològic de Xina. Lu et al. (Science DOI: 10.1126/science.1187881) mostren com una sèrie de plagues d’insectes mírids han … Continua llegint →

El gènere humà té uns 2.500.000 d’anys d’antiguitat. No obstant això, l’home anatòmicament modern té un origen relativament recent, a l’Àfrica de fa 150.000 anys, des de la qual s’estén a Euràsia, Austràlia i Amèrica. A diferència d’Austràlia i Amèrica, … Continua llegint →

En un article a Nature, Andrew S. Rivkin, del Laboratori de Física Aplicada de la John Hopkins, i Joshua P. Emery, del Departament de Ciències de la Terra i Planetàries de la University of Tennessee, revisen una sèrie d’observacions del … Continua llegint →

Avui es compleix el 20è aniversari del llençament del Telescopi Hubble. Aquesta prometedora eina ha complert realment les expectatives generades. I això que no hi van mancar uns problemes inicials que reduïren durant els primers anys la capacitat resolutiva de … Continua llegint →

Les roques més antigues de l’escorça terrestre rarament passen dels 3.800 milions d’anys d’antiguitat. Però fins i tot entre aquestes roques més antigues, hom ha trobat indicis de comunitats microbianes, que segurament proliferaven en les aigües marines poc fondes dels … Continua llegint →

En la geografia lunar hem sentit parlar de la Mar de la Tranquilitat, lloc d’aterratge de l’Apol·lo 11. De la Mar del Coneixement, on aterrà l’Apol·lo 12. I de la Formació de Fra Mauro, de l’Apol·lo 14; del Mare Imbrium, … Continua llegint →

En l’època de transició entre el Pliocè i el Pleistocè, a Àfrica coexistien diferents llinatges australopitecins. Bàsicament, els podríem agrupar en dos pols. El primer pol, amb volum cranial relatiu més elevat, és ja adscrit al gènere Homo. El segon … Continua llegint →