Australopithecus sediba: Un australopitecí en l’època dels primers humans

En l’època de transició entre el Pliocè i el Pleistocè, a Àfrica coexistien diferents llinatges australopitecins. Bàsicament, els podríem agrupar en dos pols. El primer pol, amb volum cranial relatiu més elevat, és ja adscrit al gènere Homo. El segon pol, amb característiques més ‘primitives’, és adscrit encara al gènere Australopithecus. Un tercer grup, adaptat a viure del consum de gramínies i d’altres herbes de la savana, seria adscrit al gènere Paranthropus. Dins de cadascun d’aquests grups trobem altres subgrups (classificats com a ‘espècies’). Però les relacions de parentiu entre tota aquesta diversitat d’espècies properes és difícil d’escatir. Així quan ara a Science, se’ns presenten dos especímens d’australopitecins sud-africans que no encaixen amb els grups ja descrits, tenim dues formes de veure’ns-ho. D’una banda, poden ajudar a establir millor les relacions entre Australopithecus i Homo. De l’altra, constitueixen un nou problema per als paleoantropòlegs. De moment, Berger et al., han donat als dos esquelets parcials la categoria d’espècie, sota el nom Australopithecus sediba. No obstant, reconeixen que és l’espècie d’australopitecí més propera que es coneix al tronc comú del gènere Homo. A. sediba, doncs, podria ser descendent directe del llinatge australopitecí que conduí a les primeres formes del gènere Homo (Homo habilis, Homo rudolfensis).


‘Australopithecus sediba’ és una mostra de la supervivència d’australopitecins ‘gràcils’ a Àfrica en una època on el gènere ‘Homo’ ja havia saltat a Euràsia.

La nova troballa: entre l’Australopithecus africanus i l’Homo habilis

La troballa analitzada es va fer al jaciment de Malapa (Sud-àfrica). Les restes es corresponen a dos individus, i ofereixen mostres cranials, dentals i de l’esquelet post-cranial. L’antiguitat s’evalua entre 1,95-1,78 milions d’anys (Dirks et al., 2010) d’acord amb les dades paleontològiques, geològiques i paleomagnètiques.

L’estudi ha estat encapçalat per Lee R. Berger, de l’Institut d’Evolució Humana de la Universitat de Witwatersrand. Els altres investigadors (Darryl J. de Ruiter, Steven E. Churchill, Peter Schmid, Kristian J. Carlson i Job M. Kibii) tenen tots vinculacions bé amb l’Institut o bé amb la Universitat, encara que alguns resideixen als Estats Units, Suïssa o Austràlia. En l’article publicat a Science detallen les característiques de la troballa i passen a fer una exhaustiva comparació amb les diferents espècies d’australopitecins descrites fins ara.

Els autors consideren els dos especímens prou diferenciats dels prèviament trobats com per proposar-ne una espècie diferenciada, Australopithecus sediba. La consideren un descendent d’Australopithecus africanus, espècie de la qual també descenderia el gènere Homo. No obstant, A. sediba mostra algunes característiques que fins ara es consideraven exclusives d’Homo. Això fa pensar els autors que A. sediba i Homo compartirien un ancestre comú, bé dins d’una població d’A. africanus o d’una de directament posterior.

En l’època que van viure aquests dos especímens d’A. sediba, el gènere Homo era ben distribuït per tot Àfrica i probablement ja era a punt (si no ho havia fet ja) de passar a Euràsia. Tampoc no era l’única espècie d’australopitecí.

Un possible esquema filogenètic dels australopitecins del Plio-Pleistocè

Els geòlegs parlen de l’època pliocènica per referir-se al període situat entre 5,3-2,6 milions d’anys abans del present. El pleistocè arrencà seguidament després del pliocè. La transició entre el pliocè i el pleistocè és crucial en l’evolució del llinatge humà. Els científics agrupen les espècies bípedes de grans simis africans entre els “hominins” (Hominina), que contraposen als panins (Panina) i als goril·lins (Gorillina). En l’actualitat hi ha una espècies humanes, dues espècies de panins (ximpanzès i bonobos) i dues espècies de goril·les (goril·les de costa i goril·les de muntanya). Però en el passat, és clar, hi ha hagut més espècies. Els ancestres dels llinatges de panins i goril·lins són molt poc coneguts. En canvi, els ancestres dels hominins són més ben coneguts. El problema és encaixar totes les peces.

Els primers Australopithecus es correspondrien a l’espècie Australopithecus anamensis i haurien sorgit a l’Àfrica Oriental de fa 4 milions d’anys. Se suposa que els ancestres d’A. anamensis es correspondrien a Ardipithecus ramidus. A A. anamensis hauria succeït després A. afarensis. I se suposa que a partir d’aquesta espècie haurien sorgit diversos llinatges, com a conseqüència de la difusió a d’altres zones d’Àfrica:
A. bahrelghazali, que hauria poblat l’Àfrica Central fa 3,6 milions d’anys.
A. africanus, de l’Àfrica Oriental, sorgit fa 3 milions d’anys. Se suposa que a partir d’A. africanus haurien evolucionat diversos subllinatges, un dels quals donaria lloc a Homo (aparegut fa 2,4 milions d’anys). Uns altres llinatges haurien donat lloc a A. garhi (Àfrica Oriental, fa 2,5 milions d’anys) i a A. sediba (Sud-àfrica, fa 1,9-1,8 milions d’anys).
Paranthropus: Aquest llinatge d’australopitecins hauria persistir fins a 1,2 milions d’anys d’antiguitat. En extingir-se, el gènere Homo quedà en solitari.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada