El genoma de l’alga bruna ‘Ectocarpus’

Ectocarpus siliculosus és, possiblement, una de les espècies d’algues brunes (feofícies) més ben conegudes per la biologia molecular i serveix d’organisme model per aquest grup d’algues. Les algues brunes són l’element dominant de molts ecosistemes de litoral rocallós. A banda d’aquesta importància ecològica, el coneixement de la biologia fonamental de les algues brunes també és interessant per un altre aspecte: la pluricel·lularitat

El darrer número de Nature presenta la seqüència genòmica d’aquesta espècie (Cock et al., Nature 465: 617-621, 2010). En total, és un genoma de 214 milions de parells de nucleòtids (el genoma humà és 14 vegades més extens). Els autors remarquen algunes característiques particular d’aquest genoma:
– l’existència d’un ample ventall de gens implicats en la biosíntesi de pigments i d’altres fotomolècules, implicades directament o indirecta, en la fotosíntesi.
– l’existència de gens implicats en el metabolisme d’halurs (clorurs, etc.). Efectivament, alguns d’aquests processos metabòlics se sap que són exclusius de les algues brunes. Aquests processos metabòlics ajuden les algunes brunes a resistir els cicles mareals, que comparten períodes d’exposició a l’aire i fluctuacions en la salinitat ambiental.

Els autors s’interessen especialment en aquells trets genòmics associats a la multicel·lularitat. Com passa en els genomes dels animals o de les plantes verdes, també en el genoma d’Ectocarpus trobem un ventall de proteïnes receptors amb activitat protein-cinasa. Aquestes proteïnes de membrana tenen la capacitat de, davant determinats estímuls, de fosforilar proteïnes de l’interior de la cèl·lula, i contribueixen d’aquesta manera a la senyalització intercel·lular. Un organisme pluricel·lular necessita uns mecanismes de senyalització prou diversificats. Aquesta funció, en Ectocarpus la fa una família de receptors-cinases.

El que és clar és que la diversificació d’aquesta família de proteïnes ha tingut lloc de manera independent al mateix procés escaigut en les plantes verdes. Les algues brunes, doncs, són un exemple independent de multicel·lularitat. Precisament, els autors confien que les dades obtingudes permetran facilitar el treball en Ectocarpus per aprofundir en els processos de comunicació intercel·lular, desenvolupament, etc., així com en la biologia fonamental d’aquest grup d’organismes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada