Una balena grisa per la Mediterrània

La balena grisa (Eschrichtius robustus) fou coneguda primerament pels científics europeus del segle XIX a partir de restes subfòssils procedents del litoral suec (estudiades per Wilhelm Lilljeborg, el 1861) i anglès (estudiades per John Edward Gray, el 1865). No fou fins més tard, el 1869, que hom va descriure (com a Ranchianectes glaucus) les poblacions vivents del Pacífic. En les dècades posteriors, es va establir que les balenes grises de l’Atlàntic (amb poblacions en el litoral europeu i en el litoral nord-americà) es degueren extingir en el segle XVIII, per la pressió balenera. En els anys 1930, hom identificà finalment aquestes poblacions antigues atlàntiques amb les poblacions subsistents al Pacífic Nord, com a membres d’una mateixa espècie. Les poblacions actuals de balena grisa es troben en el litoral nord-americà del Pacífic (d’Alaska fins a Califòrnia) i en el litoral de l’Àsia Nord-oriental (Mar d’Okhotsk i Mar del Japó). Les poblacions asiàtiques es troben en greu perill d’extinció, però la situació al litoral americà és més segura. El cas és que el passat mes de maig, hom va reportar l’avistament d’una balena grisa davant de Tel Aviv. I, fa pocs dies, s’ha produït un altre avistament davant de Barcelona. És probable que es tracti d’un mateix exemplar. Com hi ha arribat?

Tres opcions

L’única notícia d’una balena grisa a la Mediterrània data d’unes restes de l’època de l’Imperi Romà, trobades en l’antic port de Lattara (Llenguadoc). A l’Atlàntic, tal com hem dit, no hi ha notícies posteriors al segle XVIII.

Hi ha tres opcions bàsiques:
– es tracta d’un exemplar perdut, originari del litoral americà de l’Oceà Pacífic, i que hauria arribat a la Mediterrània a través de l’Atlàntic Nord. Això implica que l’exemplar hauria creuat el Passatge del Nord-oest, cosa no del tot implausible si atenem que l’actual canvi climàtic ha afavorit la persistència d’aquest passatge.
– es tracta d’un exemplar perdut originari del litoral americà de l’Oceà Pacífic, però que hauria arribat a la Mediterrània a través del Pacífic Sud, l’Oceà Índic, la Mar Roja i el Canal de Suez.
– es tracta d’un exemplar originari d’una població desconeguda que ha romàs a l’Atlàntic Nord.

Aquesta darrera possibilitat sembla la més plausible. La recolonització de l’Atlàntic Nord per part d’aquesta espècie podria ésser un fet recent, amb molt pocs exemplars fundadors, i que per això hauria passat desapercebuda.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada