Arxiu de la categoria: 3. La Vida

Fa uns mesos parlàvem de com l’autofàgia participar en alguns tipus de mort cel·lular programada. L’autofàgia és el procés cel·lular pel qual són digerits components subcel·lulars i té una forta rellevància en l’homeostasi tisul·lar. L’equip de Pura Muñoz-Cànoves, de la … Continua llegint →

Genètica molecular: La replicació, transcripció i traducció genètiques constitueixen un element central de la biologia molecular, però un procés també ben rellevant és el de la reparació. L’evolució biològica és possible perquè la replicació no és perfecta, però un excés … Continua llegint →

La Medalla Otto Warburg de l’edició del 2016, que es lliurarà el primer Primer d’Abril, ha estat concedida a Emmanuelle Marie Charpentier (*1968), per les seves contribucions sobre el sistema d’edició genètica CRISPR-Cas9, que constitueix una de les revolucions més … Continua llegint →

La premsa comenta aquests dies la presentació a la revista Science de VirScan, un sistema d’obtenció del perfil serològic a partir d’un viroma humà sintètic que cobreix més de 1.000 soques víriques corresponents a 206 espècies. El sistema té la … Continua llegint →

Un dels principals mecanismes d’acció dels fàrmacs antiinflamatoris no-esteroïdals (NSAIDs, en l’acrònim anglès) és la inhibició dels enzims ciclooxigenases (COX = prostaglandin H sintetases, PGHS). Això també explica part dels seus efectes secundaris. Els dos tipus principals de COX són … Continua llegint →

Epidemiologia: Un grup d’investigadors coordinat per Yooso Chang, del Centre d’Estudis de Cohort de la Universitat Sungkyunkwan, de Seül, publicarà properament a la revista Heart els resultats d’un estudi sobre l’associació del consum regular de cafè i la prevalença d’excés … Continua llegint →

Epigenòmica humana: El genoma humà no és un text sense context. No ho és des d’una perspectiva evolutiva, però tampoc ho és des d’una perspectiva biològica. El dogma central de la biologia molecular, com tots els dogmes, es complementa amb … Continua llegint →

Paleomicrobiologia: Les recerques de James William Schopf (*Urbana, Illinois, 27.9.1941) rarament deixen indiferent. No ha estat excepció l’article més recent que encapçala a la revista PNAS. Schopf hi fa una comparació entre fòssils de microbiotes d’aigües fondes recicladores de sofre … Continua llegint →

En el 1972, John Foxton Ross Kerr formulà el concepte de “mort cel·lular programada” (= “necrosi cel·lular programada”) en contradistinció a la “mort cel·lular traumàtica” (= “necrosi cel·lular traumàtica”). A suggeriment de l’hel·lenista James Cormack, s’estimà més simplificar la terminologia, … Continua llegint →

La microbiota intestinal és especialment abundant i rica en les porcions distals de l’intestí prim (íleum) i en l’intestí gros, que són les que més contribueixen al contingut bacterià de la femta (1015 bacteris/kg). N’hi pot haver centenars d’espècies bacterianes. … Continua llegint →