Arxiu de la categoria: 3. La Vida

Com a Tercera Edat situarem el coneixement biològic, no tan sols de la vida a la Terra sinó també a d’altres planetes

Autofàgia cel·lular contra la senescència

Fa uns mesos parlàvem de com l’autofàgia participar en alguns tipus de mort cel·lular programada. L’autofàgia és el procés cel·lular pel qual són digerits components subcel·lulars i té una forta rellevància en l’homeostasi tisul·lar. L’equip de Pura Muñoz-Cànoves, de la … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Els mecanismes de reparació d’ADN (Lindahl, Modrich, Sancar; Premi Nobel de Química 2015)

Genètica molecular: La replicació, transcripció i traducció genètiques constitueixen un element central de la biologia molecular, però un procés també ben rellevant és el de la reparació. L’evolució biològica és possible perquè la replicació no és perfecta, però un excés … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Emmanuelle Charpentier rebrà el Premi Otto Warburg del 2016 pel sistema CRISPR-Cas9

La Medalla Otto Warburg de l’edició del 2016, que es lliurarà el primer Primer d’Abril, ha estat concedida a Emmanuelle Marie Charpentier (*1968), per les seves contribucions sobre el sistema d’edició genètica CRISPR-Cas9, que constitueix una de les revolucions més … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Un perfil serològic per conèixer l’historial viral – VirScan

La premsa comenta aquests dies la presentació a la revista Science de VirScan, un sistema d’obtenció del perfil serològic a partir d’un viroma humà sintètic que cobreix més de 1.000 soques víriques corresponents a 206 espècies. El sistema té la … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Els riscos cardiovasculars dels inhibidors de COX-2: el comunicat de l’EMA sobre l’ibuprofè

Un dels principals mecanismes d’acció dels fàrmacs antiinflamatoris no-esteroïdals (NSAIDs, en l’acrònim anglès) és la inhibició dels enzims ciclooxigenases (COX = prostaglandin H sintetases, PGHS). Això també explica part dels seus efectes secundaris. Els dos tipus principals de COX són … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

El cafè i la calcificació d’artèria coronària

Epidemiologia: Un grup d’investigadors coordinat per Yooso Chang, del Centre d’Estudis de Cohort de la Universitat Sungkyunkwan, de Seül, publicarà properament a la revista Heart els resultats d’un estudi sobre l’associació del consum regular de cafè i la prevalença d’excés … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

L’epigenoma humà: modificació d’histones, accessibilitat, metilació i expressió

Epigenòmica humana: El genoma humà no és un text sense context. No ho és des d’una perspectiva evolutiva, però tampoc ho és des d’una perspectiva biològica. El dogma central de la biologia molecular, com tots els dogmes, es complementa amb … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

J. William Schopf i la hipòtesi nul·la de l’evolució: morfologia, hàbitat i organització de la microbiota del sofre

Paleomicrobiologia: Les recerques de James William Schopf (*Urbana, Illinois, 27.9.1941) rarament deixen indiferent. No ha estat excepció l’article més recent que encapçala a la revista PNAS. Schopf hi fa una comparació entre fòssils de microbiotes d’aigües fondes recicladores de sofre … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

L’autosi: un tipus de mort cel·lular programada

En el 1972, John Foxton Ross Kerr formulà el concepte de “mort cel·lular programada” (= “necrosi cel·lular programada”) en contradistinció a la “mort cel·lular traumàtica” (= “necrosi cel·lular traumàtica”). A suggeriment de l’hel·lenista James Cormack, s’estimà més simplificar la terminologia, … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

La composició taxonòmica de la microbiota intestinal i la penetrabilitat de la mucosa

La microbiota intestinal és especialment abundant i rica en les porcions distals de l’intestí prim (íleum) i en l’intestí gros, que són les que més contribueixen al contingut bacterià de la femta (1015 bacteris/kg). N’hi pot haver centenars d’espècies bacterianes. … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari