Emmanuelle Charpentier rebrà el Premi Otto Warburg del 2016 pel sistema CRISPR-Cas9

La Medalla Otto Warburg de l’edició del 2016, que es lliurarà el primer Primer d’Abril, ha estat concedida a Emmanuelle Marie Charpentier (*1968), per les seves contribucions sobre el sistema d’edició genètica CRISPR-Cas9, que constitueix una de les revolucions més recent en el camp de l’enginyeria genètica.

Emmanuelle Charpentier va nàixer el 1968. Compaginà els estudis de bioquímica i microbiologia a la Universitat Pierre-et-Marie Curie amb la pràctica de la dansa, fins que abandonà aquesta en 1996. Llavors ja s’havia doctorat en microbiologia a l’Institut Pasteur. Realitzà estades post-doctorals a l’Skirball Institute (Nova York) i al St. Jude Children’s Research Hospital (Memphis). Entre el 2002 i el 2006 va ser a la Universitat de Viena, per passar després a la Universitat d’Umea, on fou professora ajudant a partir del 2009. En el 2012 passà a l’escola mèdica de Hanover, i encara després al Helmholtz Centrum, de Brunswick. Actualment, es troba a cavall d’Umea, Hanover i Brunswick.

Bona part de la recerca de Charpentier s’orientà a les bases moleculars de la infecció microbiana, és a dir la regulació de l’expressió de gens dels microorganismes infecciosos. Estudià la dinàmica molecular de la infecció vírica de bacteris. Però és sobretot coneguda pels treballs fets en col·laboració amb Jennifer Doudna sobre el sistema Cas9. Aquest sistema permet a Streptococcus pyogenes, per exemple, la destrucció selectiva d’ADN exògen. És un sistema immunitari específic i dotat de memòria. Charpentier i Doudna l’aprofitaren per dissenyar un sistema d’edició genètica.

Des de llavors, Charpentier ha rebut diversos guardons. La Medalla Otto Warburg aspira a ser considerada el Nobel de la Bioquímica. La concedeix la Societat Alemanya de Bioquímica i Biologia Molecular i les edicions Elsevier.

El sistema CRISPR/Cas9 és especialment en la reparació de seqüències d’ADN. Així, tindria aplicacions en el tractament de malalties genètiques i adquirides (SIDA, càncer). La precisió i el cost relativament baix la fan interessant. En aquest sentit la interferència CRISPR (CRISPRi) permetria una pertorbació reversible i específica de seqüència genètica. Aquestes pertorbacions poden ser de caràcter repressiu o activador.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada