Els riscos cardiovasculars dels inhibidors de COX-2: el comunicat de l’EMA sobre l’ibuprofè

Un dels principals mecanismes d’acció dels fàrmacs antiinflamatoris no-esteroïdals (NSAIDs, en l’acrònim anglès) és la inhibició dels enzims ciclooxigenases (COX = prostaglandin H sintetases, PGHS). Això també explica part dels seus efectes secundaris. Els dos tipus principals de COX són COX-1, més lligada a funcions constitutives, i COX-2, vinculat als mecanismes de resposta inflamatòria. Un esforç històric ha estat la consecució d’inhibidors específics de la COX-2. No obstant, cal recordar que la inhibició de la COX-2, depassat un llindar, també afecta la funcionalitat cardiovascular. Dosis elevades de NSAIDs poden ésser contraproduents en pacients amb risc cardiovascular, justament els mateixos que se’n beneficien de dosis baixes preses regularment.

En aquest marc, el 9 de juny del 2014, l’Agència Europea del Medicament emprengué una revisió sobre un dels NSAIDs més utilitzats, l’ibuprofè. L’ibuprofè s’utilitza com a analgèsic, antiinflamatori i antifebral, amb una posologia de 200-400 mg, repetida fins a 3-4 vegades diàries. L’ibuprofè és una barreja racèmica, de la qual l’enantiòmer actiu és el dexibuprofè. Tant l’ibuprofè com el dexibuprofè són presents en diferents formulacions (píndoles, preparats injectables, gels, esprais), algunes de les quals es venen sense prescripció mèdica. En revisions anteriors, hom havia vist que els NSAIDs s’associen a un petit augment de risc de patir accident tromboembolítics, sobretot quan es prenen a dosis elevades i en pacients de risc cardíac, vascular o circulatori.

Aquesta mena de revisions les fa el PRAC, el comitè responsable de farmacovigilància. Hom combina la revisió de monografies científiques, la meta-anàlisi d’assaigs clínics i dades d’estudis poblacionals. Ahir, finalment, en publicaven els resultats, resumits en aquest comunicat de premsa. La revisió confirma un petit augment en el risc de patir problemes cardiovasculars (atacs de cor i de feridura) en pacients que prenen dosis elevades d’ibuprofè (de 2400 mg diaris, en endavant). Les dosis baixes (de menys de 1200 mg diaris) no presenten risc. Així, els resultats afecten els tractaments amb dosis elevades d’ibuprofè, on caldria vigilar si el pacient presenta factors de risc (tabaquisme, hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia).

Les recomanacions del PRAC no són vinculants, per bé que tenen un cert impacte mediàtic. De fet, les recomanacions seran elevades al Grup de Coordinació (CMDh), en el que hi són presents els 28 estats membres de la UE, a més de tres estats de l’EFTA (Islància, Liechtenstein i Noruega). No obstant, algunes agències estatals, les que tenen bona part de les competències efectives, ja han mogut fitxa. L’Agència espanyola, per exemple, ha llençat ja dues recomanacions:
– no administrar dosis elevades d’ibuprofè o dexibruprofè a pacients amb patologia cardiovascular greu com ara insuficiència cardíaca (II-IV en l’escala NYHA), cardiopatia isquèmica establerta, malaltia arterial perifèrica o malaltia cerebrovascular
– abans d’iniciar tractament a llarg termini amb ibuprofè o dexibuprofè, sobretot si es requereixen dosis altes, caldrà avaluar curosament els factors de risc cardiovascular associats del pacient.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada