Arxiu de l'autor: didaclopez

Dels fems a la Via Làctia (Premis Ignobel, 2013)

Ahir s’anunciava la llista dels guardonats amb els Premis Ignobel. Com cada any, la majoria de premis destaquen articles publicats en revistes científiques amb títols ben curiosos. Alhora, també s’escola alguna referència irònica. El premi d’enguany, dissenyat per Eric Workman, … Continua llegint →

Deixa un comentari

El repartiment dels peroxisomes en el llevat durant la gemmació – l’ancoratge al reticle pel complex Pex3p-Inp1p-Pex3p

El llevat del pa i de la cervesa, Saccharomyces cerevisiae té un cicle vital un xic complex: Ara bé, si ens centrem en cadascun dels cicles de reproducció asexual, tenim cicles de divisió cel·lular asimètrica: De manera, que podem veure … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

El rol de la proteïna RBP4 en la pèrdua de memòria associada a l’envelliment

Neurologia molecular: Encara que molt sovint quan hom pensa en els trastorns de la memòria associades a l’edat la primera referència és la de la malaltia d’Alzheimer, val a dir que la malaltia d’Alzheimer té altres aspectes a banda de … Continua llegint →

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Deixa un comentari

El genoma de «Adineta vaga», un rotífer bdel·loid – el rol de la conversió i l’assimilació de gens en animals de reproducció asexual exclusiva

Genòmica: Tot sembla indicar que l’ancestre comú de tots els metazous (animals pluricel·lulars) era un organisme de reproducció sexual creuada, amb dos tipus de gàmetes (òvuls i espermatozoides) separats en dos tipus d’individus (mascles i femelles). A partir d’aquest model … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Biomarcadors en sang del risc de suïcidi en pacients amb malaltia bipolar: SAT1, PTEN, MARCKS i MAP3K3

Psiquiatria molecular: La perspectiva farmacocèntrica en la teràpia de les malalties mentals també es deixa notar en l’interès que ha animat a formar molts grups de recerca sobre les bases moleculars i cel·lulars dels trastorns mentals. El grup de recerca … Continua llegint →

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Deixa un comentari

Una cartografia de la diversitat específica de la microbiota bacteriana oceànica

Microbiogeografia: Iniciatives com el Cens Internacional de Microbis Marins (ICOMM), basat en gens concrets, o la Sorcerer II Global Ocean Sampling Expedition, basada en dades metagenòmiques, han contribuït fonamentalment a una quantificació de la diversitat bacteriana en els oceans. És … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Mutacions i tumors: una anàlisi metagenòmica del Consorci Internacional del Genoma del Càncer

Genètica del càncer: En darrera instància qualsevol substància o factor que sigui mutàgen, és a dir que pugui introduir mutacions en una seqüència genètica, és un carcinògen. Això és així perquè el procés tumoral comença amb una sèrie de mutacions … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Un mapa interactòmic en llevat mostra el rol de les OSBPs en el transport de la fosfatidilserina del reticle a la membrana citoplasmàtica

L’organització i la compartimentació de la cèl·lula, particularment de la cèl·lula eucariòtica, es basa en la disposició de la membrana externa (membrana citoplasmàtica) i de les membranes internes (endomembranes). La cèl·lula és la unitat bàsica, estructural i funcional, dels éssers … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

La introducció de les primeres eines especialitzades d’os a Europa: fluxos culturals entre neandertals i cromanyons

Arqueologia: El terme «edat de pedra» no ens pot fer perdre de vista que, a banda de pedres, altres materials, d’origen animal i d’origen vegetal, són emprats en la confecció de l’os. Però aquests materials es conserven molt més difícilment … Continua llegint →

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Deixa un comentari

L’heretabilitat general de cinc malalties mentals: un estudi del Consorci de Genòmica Psiquiàtrica

Genètica: Un dels conceptes bàsics de la genètica és la idea que qualsevol caràcter present en els sistemes biològics té un component heretable i un component no-heretable. Aquest segon component depèn de variables ambientals. En conseqüència, podem definir l’heretabilitat d’un … Continua llegint →

Publicat dins de 5. La Intel·ligència | Deixa un comentari