Arxiu de l'autor: didaclopez

Llinatges i cognoms

Genètica genealògica: És particularment en els estudis semítics on més producció hi ha hagut de recerques sobre genètica genealògica o genealogia genètica, és a dir en l’estudi de la correlació entre la diversitat genètica i la memòria genealògica. Neus Solé-Morata, … Continua llegint →

Publicat dins de 6. La Civilització | Deixa un comentari

Una espora de coberta de titani i vanadi?

Des de fa unes setmanes, l’equip de Milton Wainwright del Buckhingham Centre for Astrobiology (BCAB) fa circular imatges i articles en revistes informals sobre una mena d’espora de coberta metàl·lica (aliatge de titani i vanadi) que contindria en l’interior un … Continua llegint →

Publicat dins de 2. La Terra | Deixa un comentari

Àcid nítric amb sulfur fèrric: el sinistre d’Igualada

Una barreja accidental d’àcid nítric amb sulfur fèrric en una planta del polígon de Les Comes provocà ahir al matí (dijous 12) un núvol irritant de color taronja. S’hi van activar els protocols de risc químic, especialment pel que fa … Continua llegint →

Publicat dins de 6. La Civilització | 1 comentari

J. William Schopf i la hipòtesi nul·la de l’evolució: morfologia, hàbitat i organització de la microbiota del sofre

Paleomicrobiologia: Les recerques de James William Schopf (*Urbana, Illinois, 27.9.1941) rarament deixen indiferent. No ha estat excepció l’article més recent que encapçala a la revista PNAS. Schopf hi fa una comparació entre fòssils de microbiotes d’aigües fondes recicladores de sofre … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

L’autosi: un tipus de mort cel·lular programada

En el 1972, John Foxton Ross Kerr formulà el concepte de «mort cel·lular programada» (= «necrosi cel·lular programada») en contradistinció a la «mort cel·lular traumàtica» (= «necrosi cel·lular traumàtica»). A suggeriment de l’hel·lenista James Cormack, s’estimà més simplificar la terminologia, … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

La composició taxonòmica de la microbiota intestinal i la penetrabilitat de la mucosa

La microbiota intestinal és especialment abundant i rica en les porcions distals de l’intestí prim (íleum) i en l’intestí gros, que són les que més contribueixen al contingut bacterià de la femta (1015 bacteris/kg). N’hi pot haver centenars d’espècies bacterianes. … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

El genoma essencial de «Mycoplasma pneumoniae»: el rol de gens petits i de regions no-codificants

Genòmica: La definició del «genoma mínim» necessari per a un organisme cel·lular viable pot fer-se des de diferents perspectives. Una aproximació és partir de genomes bacterians reduïts i analitzar quines regions d’aquests genomes són «prescindibles». Aquesta és l’aproximació que ens … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

Nefrologistes sense fronteres a Síria

Nefrologia: El darrer número de la revista Kidney International conté dos articles sota l’epígraf de «Nephrologists Sans Frontières» que tracta de la crisi humanitària provocada per la guerra que començà ara fa prop de quatre anys. En el 2010, hi … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari

La calvària de Manot 1: la presència de l’home anatòmicament modern a la regió mediterrània oriental de fa 55.000 anys

Paleoantropologia: Llegim a la revista Nature un article sobre una calvària parcial trobada a la cova de Manot (Galilea Oriental, Palestina). Aquesta resta, de fet, catalogada com a Manot 1 ha propiciat un projecte de recerca dirigit per Israel Hershkovitz … Continua llegint →

Publicat dins de 4. L'Animal | Deixa un comentari

La transferència intercel·lular d’ADN en l’organisme animal

La transferència horitzontal d’ADN en el món bacterià és ben coneguda. En mamífers, aquesta transferència és més rara, però no del tot inexistent, gràcies sobretot a alguns tipus de virus. Però de totes formes és remarcable l’estudi de Tan et … Continua llegint →

Publicat dins de 3. La Vida | Deixa un comentari