La calvària de Manot 1: la presència de l’home anatòmicament modern a la regió mediterrània oriental de fa 55.000 anys

Paleoantropologia: Llegim a la revista Nature un article sobre una calvària parcial trobada a la cova de Manot (Galilea Oriental, Palestina). Aquesta resta, de fet, catalogada com a Manot 1 ha propiciat un projecte de recerca dirigit per Israel Hershkovitz (de la Universitat de Tel Aviv), Ofer Marder (de la Universitat Ben-Gurion del Negev) i Omry Barzilai (de l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel). En l’estudi antropològic de Manot 1 han participat, a banda de Hershkovitz, Philipp Gunz, Bruce Latimer, Viviane Slon, Gerhard W. Weber, Hila May, Mark G Hans i Ralph L. Holloway. L’estudi arqueològic de la cova el van fer, a banda de Barzilai i Marder, Ron Lavi i Mae Goder-Goldberger, mentre que hi fan aportacions geològiques Amos Frumkin i Francesco Berna. La calvària ha estat datada a partir de la recoberta de calcita, mitjançant la tècnica d’urani-tori, realitzada per Avner Ayalon, Miryam Bar-Matthews, Gal Yasur i Alan Matthews, complementada amb l’aplicada a elements de la cova. L’anàlisi de restes de carbó i la datació per carboni-14 l’han fet Elisabetta Boaretto, Valentina Caracuta i Bridget Alex. Les restes paleofaunístiques van ser estudiades per Guy Bar-Oz, Reuven Yeshurun i Daniella Bar-Yosef Mayer.

L’època

La datació d’U-Th avalua l’antiguitat de Manot 1, amb un 95% de confiança, entre 49.200 i 60.200 anys d’antiguitat. Coincideix doncs amb el període (60.000 AP-40.000 AP) en el que l’home anatòmicament modern, d’origen africà, es difón per Euràsia bo i substituint les poblacions hominines d’aquest continent. Aquest procés dista molt d’ésser ben conegut. D’on provenien els “colonitzadors” i quines rutes seguiren i amb quins ritmes temporals? Fins quin punt hi ha substitució total o hi ha creuaments que tindran un impacte en les poblacions eurasiàtiques posteriors?

Manot 1, un home anatòmicament modern

La forma general de la calvària i algunes característiques morfològiques més concretes situen Manot 1 en allò que els antropòlegs denominem “l’home anatòmicament modern”, sovint identificat amb la nomenclatura de Homo sapiens sapiens. Altres restes de la regió de la mateixa època són situats típicament entre els “neandertals” o, no sense polèmica, en formes intermèdies entre “neandertals” i “moderns [(pre)cromanyons]”.

L’home de Manot, en la mesura que hom el pugui jutjar a partir d’una única resta, mostra més afinitat amb les restes típiques de l’Àfrica recent o de l’Europa del Paleolític Superior, que no pas amb els espècimens de l’Àsia Sud-Occidental que són considerats “homes anatòmicament moderns primerencs”. Hershkovitz et al. hipotetitzen que l’home de Manot tindria una relació estreta amb els primers “homes moderns” que colonitzaren el subcontinent europeu. En qualsevol cas, aquesta resta ajuda a entendre més un procés cabdal subjacent a l’anomenada “modernitat comportamental”.

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada