Llinatges i cognoms

Genètica genealògica: És particularment en els estudis semítics on més producció hi ha hagut de recerques sobre genètica genealògica o genealogia genètica, és a dir en l’estudi de la correlació entre la diversitat genètica i la memòria genealògica. Neus Solé-Morata, Jaume Bertranpetit, David Comas i Francesc Calafell publiquen ara un article en aquest sentit sobre 50 cognoms catalans.

Llinatge patrilinial: cromosoma Y i cognom

L’antroponímia catalana bàsica, com la d’altres indrets dels països cristians occidentals, consisteix en un nom de font i un nom de família. El nom de família o cognom és heretat del pare. Teòricament els cognoms s’hereten patrilinialment. En aquest sentit seguirien una herència paterna anàloga a la transmissió del cromosoma Y, present únicament en el sexe heterogamètic (habitualment masculí). La fracció no-recombinant del cromosoma Y, en efecte, es distribueix tal com ho feien les ànimes en els esquemes patriarcalistes del “traducianisme”. Tan sols mutacions poden afectar la continuïtat d’aquest llinatge i, alhora, és a través d’elles que és possible reconstruir un arbre genealògic patrilinial de les poblacions humanes. Entenguem clar, que el cromosoma Y és tan sols una part ínfima del genoma humà. Però això també val pel que fa als cognoms: de tots els que han dut els nostres ancestres, únicament portem un del principal.

La transmissió de cognoms, però, no segueix un esquema patrilinial perfecte. L’adopció de cognoms fou un procés llarg i això es reflecteix en la diversitat d’etimologies (patronímics, toponímics, noms d’oficis, malnoms, etc.). Els cognoms solen ser polifilètics, és a dir tindre orígens genealògics múltiples. També hem d’entendre que les atribucions de paternitat legal (i la consegüent transmissió cognominal) no sempre es corresponen a la paternitat biològica, ho sàpiguen o no els afectats. La filiació adoptiva també transmet cognoms. D’altra banda, en alguns casos s’hereta el cognom matern, per qüestions de pubillatge, de naixement extramatrimonial, etc. Per totes aquestes raons la correspondència entre llinatge de cromosoma Y i llinatge de cognom no és perfecta.

2500 participants

En l’estudi de Solé-Morata et al. s’han genotipat un total de 2500 persones de sexe masculí, portadores de 50 cognoms catalans. El genotipatge consistia en la determinació de 17 llocs de repetició breu en tàndem (STR) i 68 polimorfismes mononucleotídics (SNP). El genotipatge del cromosoma Y era comparat amb els cognoms de la mostra.

Creuant les dades, Solé-Morata reconstrueixen l’arbre filogenètic patrilinial dels participants, estructurat en base d’ancestres comuns que visqueren en èpoques diferents.

La diversitat d’haplotips de cromosoma Y correlaciona positivament amb la freqüència de cognoms. Efectivament, els cognoms més freqüents són els que presenten més diversitat cromosòmica, indica del seu caràcter elevadament polifilètic. Els cognoms més rars, en canvi, són els que mostres més indicis de co-descendència, és a dir que pràcticament tots els seus portadors descendeixen d’un ancestre comú que, presumiblement, ja duria aquest cognom.

Solé-Morata estimen en 1,5-2,6% per generació, la taxa en la qual s’introdueix en un cognom un llinatge cromosòmic aliè (bé sigui per una paternitat espúria, per adopció o per transmissió del cognom per via femenina).

Un xic d’història

La major part dels cognoms catalans remunten als segles XII-XIII. El sistema de cognom d’herència paterna s’imposà doncs relativament aviat en comparació amb altres regions europees. Però si seguim les dades de Solé-Morata veiem com els ancestres comuns dels 50 cognoms analitzats van viure, de mitjana, fa uns 500 anys. Aquesta separació temporal, els autors l’atribueixen a una sistematització lenta de la transmissió paternal (que no s’hauria afermat abans del 1500). Però també hem de pensar que de tots els llinatges paterns presents en els segles XII-XV, una bona part s’han extingit. Amb una mostra més àmplia, potser hom hauria trobat ancestres comuns una mica més remots.

L’etimologia del cognom ens diu coses sobre l’origen. Solé-Morata et al. assenyalen com els portadors de cognom d’etimologia àrab tendeixen també a ser portadors d’haplotips de cromosoma Y associats al nord d’Àfrica.

Aquests coneixements poden tindre aplicacions forenses. Si es determina l’haplotip del cromosoma Y, hom té una sensibilitat del 60% per predir-ne el cognom, per bé que amb un 17% de falsos positius.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada