El Report de Valoració Global de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES-2019)

Avui s’ha presentat a la seu central de París de l’Organització Educativa, Científica i Cultural de Nacions Unides (UNESCO) el Report de Valoració de la Biodiversitat Global. Aquest report ha estat aprovat en la 7ª Sessió del Plenari del Panell Intergovernamental de Política i Ciència sobre la Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Aquest report es basa en una revisió sistemàtica de 15.000 fonts científics i governamentals que cobreix el darrer mig segle. Ha estat compilat per 145 experts durant els darrers tres anys, amb la col·laboració de 310 autors addicionals. El Report remarca que el declivi del medi natural no té precedents i que s’accelera la taxa d’extinció d’espècies. A nivell polític, considera insuficient l’actual resposta global, i que els canvis transformadors troben l’oposició d’interessos creats.

El Report IPBES2019

L’IPBES és un òrgan intergovernamental independent creat el 2012 amb l’objectiu d’enfortir la interfície entre ciència i política en l’àmbit de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics, amb mires a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, el benestar humà a llarg termini i el desenvolupament sostenible. En l’actualitat hi participen 130 estats membres, a més de nombroses organitzacions i agrupacions de la societat civil, representants d’institucions acadèmiques i de recerques, així com de comunitats locals i del sector privat.

Cada any es reuneix el seu Plenari, i enguany ho ha fet, en la 7ª sessió, entre el 29 d’abril i el 4 de maig a París. Si en el Plenari del 2016 s’aprovà un report temàtic sobre pol·linització, pol·linització i producció d’aliments, ara s’ha aprovat a París un report de caràcter més global sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics. Es tracta del primer report intergovernamental d’aquesta mena.

Aquest Report Global és el resultat d’una feina de tres anys de compilació per part de 145 autors experts, a més de contribució de 310 autors addicionals. Aquests autors han realitzat una revisió sistemàtica de 15.000 fonts científics i governamentals, incloent-hi fonts de coneixement indígena i local. Cronològicament, abasta les cinc darreres dècades i, en ocasions, va encara més enrere en el passat.

En la presentació d’avui, Sandra Díaz (de la que parlàvem el juliol del 2017 quan fou guardonada amb el Premi Ramon Margalef), que ha presidit la redacció del Report, destacava especialment una xifra: vora un 1 milió d’espècies animals i vegetals són ara amenaçades d’extinció. Es tracta de la taxa d’extinció més elevada que s’haja produït en la història humana, i no és estrany que alguns parlin de la “Sisena Extinció Massiva” posant-la al nivell d’extincions del passat (la de l’ordovícic-silurià, la de final del devònic, la del permo-triàssic, la del triàsic-juràssic o la del cretaci-cenozoic).

Potser encara més il·lustratiu que l’abundància mitjana d’espècies autòctones de la majoria dels grans hàbitats terrestres hagi caigut en un 20% durant “l’antropocè”, sobretot des del 1900. Actualment, es calcula que més del 40% de les espècies d’amfibis són amenaçades, així com un terç dels mamífers marins, un terç dels coralls formadors d’esculls o un 10% dels insectes. Des del segle XVI s’ha registrat l’extinció de 680 espècies de vertebrats.

Aquesta pèrdua de biodiversitat no afecta únicament a la flora i fauna salvatges. També hi ha un retrocés en la biodiversitat de planes i animals domèstics, com ho il·lustra el fet que en els darrers segles s’hagin extingit més del 9% de les races domèstiques de mamífers, i que n’hi hagi un miler amenaçades d’extinció.

El Report estableix la relació causal entre l’activitat humana i el deteriorament d’ecosistemes naturals i de la biodiversitat domèstica. Els principals factors d’aquests canvis són les alteracions en l’ús de la terra i del mar, l’explotació directa d’organismes, el canvi climàtic (augment de 0,7 K de les temperatures globals mitjanes en els darrers 40 anys), la contaminació i la introducció d’espècies invasives.

El Report assenyala tota una sèrie d’estimacions:
– el 75% dels ambients terrestres i el 66% dels ambients marins han estat alterats considerablement per accions humanes. Les comunitats locals i els pobles indígenes tenen, en aquest sentit, un rol atenuador dels canvis.
– les activitats agro-ramaderes ocupen una tercera part de la superfície continental i gairebé un 7% dels recursos d’aigua dolça.
– en els darrers cinquanta anys s’ha triplicat el valor de la producció agrícola mundial. La producció de fusta ho ha fet en un 45%. Per satisfer aquests augments s’han doblat des del 1980 els recursos (renovables i no-renovables) que s’utilitzen cada any, i que ara arriben a 60.000 tones.
– aquest ús de la terra comporta una degradació que n’ha reduït la productivitat global en un 23%. La pèrdua de pol·linitzadors amenaça les collites globals per valor de 577.000 milions de dòlars. La pèrdua d’hàbitats litorals i de la protecció que fan davant d’inundacions i d’huracans afecta entre 100 i 300 milions de persones.
– els recursos pesquers reben una pressió considerable. A mitjan de la present dècada, el 33% de les reserves pesqueres marines eren explotades a un nivell insostenible i un 60% ho són just al nivell màxim sostenible.
– des del 1992, les àrees urbanes s’han doblat amb escreix en termes de superfície.
– en les darreres quatre dècades s’ha decuplicat la contaminació amb plàstics. Hom calcula que cada any s’aboquen a les aigües de 300 a 400 milions de tones de residus industrials (metalls pesants, solvents, fangs tòxics, etc.). L’abocament de fertilitzants als ecosistemes litorals, malgrat l’efecte primerenc eutrofitzant, han conduït a la formació de 400 zones oceàniques mortes, que cobreixen una superfície de 245.000 km2.

Amb aquest panorama es fa impossible complir la majoria d’objectius de desenvolupament sostenible que s’havien fixat en les darreres dècades. Ans al contrari, si no hi ha un canvi transformador substancial, les tendències negatives continuarien, si més no encara, fins el 2050. Aquest canvi transformador contemplaria l’adopció d’estratègies de gestió de caràcter multisectorial (producció alimentària, producció energètica, infrastructures, gestió hidrològica, gestió dels litorals, conservació de la biodiversitat). El paradigma actual de creixement econòmic hauria d’abordar, doncs, les externalitats negatives, i integrar-les en el sistema financer i econòmic.

L’impacte sobre els serveis ecosistèmics

Les accions humanes han alterat severament el 75% dels ambients terrestres i el 66% dels ambients marins. Això ha comportant una reducció del 47% en els indicadors globals de l’extensió i condició dels ecosistemes respecte dels nivells naturals. En molts ecosistemes, el nivell general de declivi supera el 4%. Entre el 1700 i el 2000 es perderen el 85% dels aiguamolls, i el ritme actual de retrocés d’aquests ecosistemes és tres vegades superior al retrocés global, també alarmant, que experiment els ecosistemes forestals.

El Report remarca el rol dels pobles indígenes. El 28% de la superfície emergida global és detingut o gestions per pobles indígenes. La xifra arriba a superar el 40% si considerem les àrees formalment protegides.

Considerat globalment, el consum per càpita de materials ha augmentat un 15% en les darreres quatre dècades. L’extracció de recursos, en aquest mateix període, ho ha fet en gairebé un 100%.

La biodiversitat a nivell d’espècie i de varietat

Hom estima en 8 milions el nombre total d’espècies animals i vegetals de la Terra, de les quals 5,5 milions són espècies d’insectes.

La taxa actual d’extinció supera en un o dos ordres de magnitud la taxa mitjana dels darrers 10 milions d’anys. Aquesta taxa d’extinció, a més, experimenta actualment una acceleració. Així, dels 8 milions d’espècies, fins a 1 milió es troben amenaçades d’extinció, i moltes es podrien extingir en qüestió de dècades.

Dels 8 milions d’espècies, uns 5,9 milions són espècies terrestres. D’aquestes, el 9% (més de mig milió) es troben afectades per la pèrdua d’hàbitats, i no sobreviuran a llarg termini sense una restauració d’espais. De fet, la pèrdua i deteriorament d’hàbitats afecta al 30% dels hàbitats terrestres.

El canvi climàtic ha afectat ja la distribució del 47% dels mamífers terrestres no-voladors i del 23% de les aus.

D’acord amb dades recollides en 21 països, en els darrers 50 anys, hi ha hagut un augment del 70% en el nombre d’espècies invasores.

Dels animals domèstics, s’han perdut el 10% de les varietats de mamífers i el 3,5% d’aus.

Els serveis ecosistèmics en agricultura i alimentació

Vora un 11% de la població mundial es troba en situació de subnutrició. Aquesta xifra encara seria superior si no s’hagués quadruplicat la producció alimentària global. Aquesta producció alimentària es troba amenaçada per la degradació de terres (que afecta la productivitat del 23% de les terres) o la pèrdua de pol·linitzadors animals.

Entre el 1980 i el 2000 l’expansió agrícola en les àrees tropicals fou de 100 milions d’hectàrees. A l’Amèrica Llatina, la ramaderia s’expandí en 42 milions d’hectàrees. A l’Àsia Sud-Oriental, les plantacions cresqueren en 7,5 milions d’hectàrees, el 80% de les quals es dedicaren a la producció d’oli de palma. Aquestes expansions agro-ramaderes van en detriment dels boscos tropicals. Cal recordar, en aquest sentit, que els boscos tropicals contribueixen significativament a les 5,6 gigatones equivalents de CO2 que es troben retingudes per ecosistemes marins i terrestres.

Entre el 1992 i el 2015, la terra dedicada a l’agricultura augmentà en un 3%, i la meitat d’aquest guany es va fer a expenses de boscos tropicals fins llavors intactes. De fet, actualment més d’un terç de la superfície emergida es dedica a la producció agro-ramadera, que consum més de tres quartes dels recursos hídrics continentals. La producció agrícola abasta un 12% de la terra descoberta de gel, i les pastures un 25%. De les emissions de gasos amb efecte hivernacle, un 25% són deguts a les activitats agro-ramaderes (i tres quartes parts d’elles a la producció ramadera).

El Report posa de manifest que les petites explotacions agrícoles (inferiors a 2 hectàrees) tenen un rol protector de l’agrobiodiversitat. Ara bé, aquestes explotacions suposen tan sols un 25% de les terres agrícoles, si bé de mitjana són relativament productives, ja que aporten el 30% del subministrament alimentari global.

Els ecosistemes oceànics

Més del 55% de la superfície oceànica és cobert per la pesca industrial. De les reserves pesqueres, tan sols un 7% són explotades a un nivell inferior al del màxim sostenible. Però aquest màxim sostenible es pot veure, a més afectat, pel canvi climàtic, que podria conduir a una reducció durant el segle XXI del 3-10% de la producció primària neta oceànica. Això comportaria una reducció del 3-25%, segons el nivell de gravetat del canvi climàtic, en la biomassa de peixos.

De tota la població dedicada a la pesca, més del 90% (uns 30 milions de persones) pertanyen a pesquers de petita escala. Però aquestes empreses pesqueres tan sols representen el 50% de les captures globals de peix.

Les praderes submarines s’han reduït en més d’un 10% en les darreres tres dècades del segle XX. Des dels anys 1870, els esculls coral·lins vius han caigut en un 50%. Aquests canvis fan que les àrees litorals siguin més exposades a l’acció de tempestes marines, cosa que afecta a 100-300 milions de persones.

Els serveis dels ecosistemes forestals

En l’actualitat la producció de fusta és de 4.000 milions de m3 anual, un 45% més que en el 1970. La indústria forestal ocupa 13 milions de persones.

Aquest augment de la producció forestal s’ha acompanyat de la pèrdua de boscos per l’expansió agrícola. Ara bé, des dels anys 1990, la taxa d’aquesta pèrdua de boscos ha disminuït. Actualment les àrees forestals ocupen el 68% de la superfície que ocupaven abans de la industrialització.

Cal recordar que més de 2000 milions de persones depenen de la llenya per satisfer les necessitats energètiques primàries.

Mineria i energia

Més d’un 1% de la superfície emergida és dedicada a la mineria. De les 17.000 explotacions mineres a gran escala, la majoria són gestionades per 616 corporacions internacionals.

Les plataformes d’extracció de petroli i de gas en els oceans són unes 6.500.

El desenvolupament urbà

En les darreres cinc dècades, la població mundial s’ha duplicat, passant de 3.700 milions a 7.600, però ho ha fet de manera molt desigual.

Des del 1992, la superfície urbana s’ha més que duplicat. Hom calcula que en el 2050 hi haurà 25 milions de quilòmetres de noves carreteres, el 90% de les quals en els països menys desenvolupats.

La desigualtat entre els països desenvolupats i menys desenvolupats es manifesta en diferències de 50 vegades en termes de PIB. Hom calcula que en el món hi ha més de 2500 conflictes relacionats amb recursos naturals (combustibles fòssils, recursos hídrics, recursos alimentaris, terres).

En el món hi ha més de 50.000 preses de més 15 metres d’alçada. Hi ha 17 milions d’embassaments de més de 0,01 hectàrees.

Els objectius globals

El Pla Estratègic de la Convenció sobre Diversitat Biològica fixà a Aichi 20 objectius globals per al període 2011-2020. La majoria d’aquests objectius no s’assoliran.

Pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible, el Report IPBES-2019 en valora 44. D’aquests, la meitat es veuen afectats per les tendències negatives en els ecosistemes naturals. Els objectius afectats tenen a veure amb la pobresa, la fam, la salut, l’aigua, les ciutats, el clima, l’oceà i la terra.

Els indicadors que segueixen els pobles indígenes i les comunitats locals també manifesten en una proporció elevada (72%) tendències negatives.

Lligams:

Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES).

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada