Ahi dijous es feia pública la concessió per part de la Generalitat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia a Sandra Myrna Díaz. El jurat ha valorat especialment les seves aportacions metodològiques en l’avaluació dels canvis regionals en la diversitat funcional dels ecosistemes vegetals, aplicades a l’estudi de l’impacte del canvi climàtic.
Sandra Díaz
Nascuda a Bell Ville (Córdoba, Argentina) es llicencià en biologia a la Universidad Nacional de Córdoba (1984). Realitzà al Centro de Ecología y Recursos Naturales Renovables d’aquesta universitat una tesi doctoral sobre la recuperació post-pertorbació de pastures d’alta muntanya, que defensà reeixidament (cum laude) en el 1989. Hi continuà després els estudis de post-doctorat fins el 1991, completats amb una estada de dos anys a la Unit of Comparative Plant Ecology de la University of Sheffield.
Retornada a Argentina participà en el Segon Report d’Avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), contribuint a la revisió d’estudis sobre l’impacte del canvi climàtic en pastures sud-americanes (1993-1994). També participaria després en el Tercer i el Quart Reports de l’IPCC.
Ell mateixa realitzà investigacions ulteriors sobre les respostes de la vegetació a l’ús i pertorbació del sòl a la Universidad de Córdoba. Ha fet estades de recerca al Centre d’Ecologies Fonctionelle et Evolutive de Montpelher, a la University of Alaska at Fairbanks, a la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la New Zealand Pastoral Agriculture Research Institute o a la Universidad de Sonora. Aquestes contribucions han rebut reconeixements en forma de premis i d’encàrrecs de consultoria i d’avaluació de projectes.
La biodiversitat funcional
Les contribucions més destacades del grup de recerca de Díaz tenen a veure amb la metodologia d’avaluació de la biodiversitat funcional dels ecosistemes vegetals, és a dir de com la biodiversitat participa en els serveis ecosistèmics. Aquesta biodiversitat funcional respon de formes diferents tant a canvis locals en l’ús de la terra com al canvi global associat a l’escalfament
Fa tres anys, en un article al PNAS en col·laboració amb Sandra Lavorei, Francesco de Bello, Fabien Quétier, Karl Grigulis i T. Matthew Robson exposava com poden integrar-se els diferents mecanismes pels quals la diversitat funcional afecta propietats ecosistèmiques relevants, posant com a exemple el sistema de pastures dels Alps Centrals francesos.
Pastizal en el Departamento Conhelo, en la Provincia de La Pampa, fotografiado por Maximiliano Alba en el 2006
