La biodiversitat vegetal sota el canvi climàtic (Sandra Myrna Díaz, Premi Ramon Margalef d’Ecologia, 2017)

Ahi dijous es feia pública la concessió per part de la Generalitat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia a Sandra Myrna Díaz. El jurat ha valorat especialment les seves aportacions metodològiques en l’avaluació dels canvis regionals en la diversitat funcional dels ecosistemes vegetals, aplicades a l’estudi de l’impacte del canvi climàtic.

Sandra Díaz

Nascuda a Bell Ville (Córdoba, Argentina) es llicencià en biologia a la Universidad Nacional de Córdoba (1984). Realitzà al Centro de Ecología y Recursos Naturales Renovables d’aquesta universitat una tesi doctoral sobre la recuperació post-pertorbació de pastures d’alta muntanya, que defensà reeixidament (cum laude) en el 1989. Hi continuà després els estudis de post-doctorat fins el 1991, completats amb una estada de dos anys a la Unit of Comparative Plant Ecology de la University of Sheffield.

Retornada a Argentina participà en el Segon Report d’Avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), contribuint a la revisió d’estudis sobre l’impacte del canvi climàtic en pastures sud-americanes (1993-1994). També participaria després en el Tercer i el Quart Reports de l’IPCC.

Ell mateixa realitzà investigacions ulteriors sobre les respostes de la vegetació a l’ús i pertorbació del sòl a la Universidad de Córdoba. Ha fet estades de recerca al Centre d’Ecologies Fonctionelle et Evolutive de Montpelher, a la University of Alaska at Fairbanks, a la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la New Zealand Pastoral Agriculture Research Institute o a la Universidad de Sonora. Aquestes contribucions han rebut reconeixements en forma de premis i d’encàrrecs de consultoria i d’avaluació de projectes.

La biodiversitat funcional

Les contribucions més destacades del grup de recerca de Díaz tenen a veure amb la metodologia d’avaluació de la biodiversitat funcional dels ecosistemes vegetals, és a dir de com la biodiversitat participa en els serveis ecosistèmics. Aquesta biodiversitat funcional respon de formes diferents tant a canvis locals en l’ús de la terra com al canvi global associat a l’escalfament

Fa tres anys, en un article al PNAS en col·laboració amb Sandra Lavorei, Francesco de Bello, Fabien Quétier, Karl Grigulis i T. Matthew Robson exposava com poden integrar-se els diferents mecanismes pels quals la diversitat funcional afecta propietats ecosistèmiques relevants, posant com a exemple el sistema de pastures dels Alps Centrals francesos.

Pastizal en el Departamento Conhelo, en la Provincia de La Pampa, fotografiado por Maximiliano Alba en el 2006



Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *