El genoma de Denisova 11: dona de fa 90.000 anys de mare denisovana i de pare neandertal

Paleogenètica: L’estudi de l’ADN antic ofereix una nova finestra per entendre la diversitat humana dels darrers 500.000 anys. Els estudis genètics del grup de Svante Pääbo sobre restes humanes de la Cova de Denisova, el març del 2010, ja ens permetien albirar una diversitat superior, a l’Àsia Central de fa uns 40.000 anys, a la que ens indicarien purament les dades morfològiques. Per exemple, aquests estudis identificaren un llinatge humà que prèviament havia passat desapercebut, i que va rebre el nom de “denisovà”. Des de llavors, hom ha estimat el temps de divergència del llinatge neandertal i denisovà en 390.000 anys. Però com s’estructurava aquesta diversitat genètica? Hi havia creuaments entre llinatges que coexistien en la mateixa zona i en el mateix període? La resposta, segons indiquen les dades genètiques fins ara, és afirmativa. I ho és encara més ara que la revista Nature publica un article encapçalat per Viviane Slon i el mateix Pääbo en el qual s’analitza el genoma de Denisova 11, i que arriba a la conclusió que aquest individu fou filla de pare neandertal i mare denisovana.

La Cova de Denisova, fotografiada en el 2008

Denisova 11

El llinatge denisovà fou identificat originàriament en les restes de Denisova 3. Consistia en la falange d’un dit trobat en la capa 11.2 de la galeria oriental en la campanya d’excavacions de l’equip de Michael Shunkov en el 2008. Fou la seqüenciació completa del genoma mitocondrial la que assenyalava un llinatge prèviament desconegut (Krause et al., 2010). Estudis ulteriors indicaren que pertanyia a una dona, a la que es denomina “dona X”, en tant que “tipus” d’aquest llinatge.

Denisova 11 és un individu identificat a partir d’un fragment ossi de la mostra DC1227 (Brown et al., 2016). Aquesta mostra fou trobada en el 2014, en la capa 12 de la galeria oriental.

En un principi, Denisova 11 fou assignat al llinatge neandertal. No obstant ara, amb una anàlisi més completa, s’evidencia que el seu llinatge matern és denisovà. Ara bé, el llinatge patern sí té característiques neandertals. Cal assenyalar, que tant les característiques genètiques denisovanes com les neandertals detectades en Denisova 11 també són presents en altres individus trobats a la cova.

No és únicament que Denisova 11 sigui el fruit d’una parella “mixta”. La mare de Denisova 11 provindria d’una població denisovana més propera genèticament als neandertals tardans europeus que no pas als neandertals que hom ha trobat en la cova de Denisova, la qual cosa és un indici de fluxos genètics dins de les poblacions neandertals de les Euràsies oriental i occidental escaiguts fa una mica menys de 120.000 anys.

Denisova 11, segons Slon et al., mostra que els creuaments entre els grups genètics hominins del Pleistocè Tardà devia ésser relativament comú.

L’Àsia Central en temps de Denisova 11

Denisova 11 va viure fa 90.000 anys. Hom pot demanar-se fins a quin punt els llinatges dels seus pares eren diferents. Des d’un punt de mira genètic, i centrant-se en l’ADN mitocondrial, els llinatges materns respectius eren ben separats, molt més que no pas ho és qualsevol llinatge mitocondrial dels actualment existents en les poblacions humanes. Però és clar que el llinatge matern és únicament un porció de tots els llinatges que vinculen els individus d’una població.

Les dades genètiques indiquen que Denisova 11 era una dona. Pel gruix de l’os, calculen que ja havia entrat en l’edat adulta (>13 anys).

Denisova 11 mostra clarament que denisovans i neandertals podien creuar-se entre ells i tindre descendència. Això no obstant, l’estudi també indica clarament que els denisovans eren quelcom més que un llinatge matern, i que bo i l’entrada de gens neandertals, les poblacions denisovanes mantenien encara una sèrie de característiques genètiques pròpies. Això podria deure’s a una certa barrera genètica que, encara que no impedís el flux genètic, sí suposés una menor fertilitat dels creuaments.

Algunes de les qüestions sobre la diversitat genètica hominina anterior a l’expansió de l’home anatòmicament modern queden encara obertes. L’addició de més dades genètiques i genòmiques ajudarà a tancar alguns interrogants i a contextualitzar millor les dades actualment disponibles.

Lligams:

The genome of the offspring of a Neanderthal mother and a Denisovan father. Viviane Slon, Fabrizio Mafessoni, Benjamin Vernot, Cesare de Filippo, Steffi Grote, Bence Viola, Mateja Hajdinjak, Stéphane Peyrégne, Sarah Nagel, Samantha Brown, Katerina Douka, Tom Higham, Maxim B. Kozlikin, Michael V. Shunkov, Anatoly P. Derevianko, Janet Kelso, Matthias Meyer, Kay Prüfer & Svante Pääbo. Nature (2018).

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada