Daten artefactes paleolítics a l’Altiplà de Huangtu amb més de dos milions d’anys d’antiguitat

El caràcter incomplet dels registres arqueològic i paleontològic fa que, de vegades, noves descobertes obliguin a canviar el relat cronogeogràfic del Paleolític Inferior. Zhu Zhaoyu i Robin Dennell encapçalen una lletra a la revista Nature on comuniquen una d’aquestes descobertes. Hi reporten una seqüència d’artefactes del jaciment paleolític de Shangchen (上陈), corresponents a 17 capes, la més antiga de les quals, L28, la daten en 2,12 milions d’anys d’antiguitat. Això fa que les eines d’aquest estrat constitueixin, ara com ara, el primer indici d’habitació hominina de l’Altiplà de Huangtu, i per extensió de tot Euràsia, siguent el primer indici d’habitació d’hominins fora d’Àfrica.

Eines de pedra del jaciment de Shangchen

El jaciment de Shangchen

Zhu Zhaoyu pertany a l’Institut de Geoquímica de Guangzhou i del Laboratori de Geologia Quaternària de Xi’an. Fou el que dirigí el pla de recerca del jaciment de Shangchen, participant-hi en les investigacions realitzades des del 2004 al 2017.

Huang Weiwen és també membre del Laboratori de Geologia Quaternària, i alhora investigador de l’Institut de Paleontologia de Vertebrats i de Paleoantropologia de Beijing. Huang és l’arqueòleg principal d’aquesta recerca, i és conegut per la descoberta del crani de Gongwangling (1964).

Robin Dennell, del Departament d’Arqueologia de la Universitat d’Exeter, participà en el treball de camp i ha estat qui ha trobar molts dels artefactes estudiats.

En les investigacions de camp també han participat Wu Yi (de l’Institut d’Oceanologia de Guangzhou), Qiu Shifan (de l’EScola de Geografia i Enginyeria Ambiental de Ganzhou), Rao Zhinguo (del Col·legi de Ciències de Recursos i de Medi Ambient de Changsha), Xie Jiubing (del Destacament de Supervisió Ambiental de Nanning) i Han Jiangwei (de l’Institut de Prospecció Geològica de Henan, amb seu a Zhengzhou). En part dels treballs del camp i en l’autenticació de les peces participaren també Yang Shixia i Hou Yamei (de l’Institut de Paleoantropologia de Beijing). En les mesures paleomagnètiques participà també Ouyang Tingping.

En el decurs de les excavacions realitzades entre el 2004 i el 2017 s’han trobat al jaciment de Shangchen 96 eines de pedra (escates, puntes i nuclis). No s’hi ha trobat cap resta hominina.

Els primers hominins de fora d’Àfrica

En el 1964, hom descrigué a partir del crani de Gongwangling l’espècie “Sinanthropus lantianensis”. Des de llavors, hom l’ha reclassificat dins de l’espècie “Homo erectus”

Sota el terme “hominins”, s’apleguen el conjunt d’homínids que són més propers filogenèticament a l’actual gènere Homo que als altres gèneres d’homínids amb representants vius en l’actualitat (Pan, Gorilla, Pongo). De fet, tots els gèneres coneguts d’aquest clade d’hominins, fins i tot incloent-hi Pan i Gorilla són de distribució exclusivament africana. Tots, excepte, el gènere Homo, val a dir, pel que sabem fins ara.

Entre les restes més antigues atribuïbles al gènere Homo fora d’Àfrica destaquen:
– les restes esquelètiques i artefactuals del jaciment de Dmanisi (Geòrgia), que es daten entre 1,77-1,85 milions d’anys abans del present.
– dues dents incisives del jaciment de Yuanmou (Xina Meridional), atribuïdes a Homo erectus i datades en 1,77 milions d’anys d’antiguitat.
– el crani esmentat de Gongwangling, actualment classificat com a Homo erectus, i que Zhu et al. daten en 1,63 milions d’antiguitat.
– els fòssils del jaciment de Sangiran, a l’illa de Java, datats en 1,5-1,6 milions d’anys d’antiguitat.
– artefactes dels jaciments de Majuangou III i Shangshazui, de la Conca de Nihewan (Xina Septentrional), datats en 1,6-1,7 milions d’anys d’antiguitat.

La capa de loess L28

El jaciment de Shangchen conté 17 capes en les quals s’han trobat un total de 96 artefactes paleolítics. Zhu et al. ofereixen una datació d’aquests estrats basada en el paleomagnetisme. El més recent, el paleosol S15, tindria una antiguitat de 1,26 milions d’anys. El més antic, el loess L28, tindria una antiguitat de 2,12 milions d’anys. Això supera en 300.000 anys la datació de Dmanisi, i fa de Shangchen l’indici més remot en el temps de presència hominina fora d’Àfrica.

Esquema del geomagnetisme durant els darrers cinc milions d’anys. Les inversions del camp magnètic terrestre es manifesten en l’orientació d’alguns minerals en les roques, i així hom pot atribuir els estrats corresponents a diferents eres paleomagnètiques

Els inicis del Paleolític Inferior

Trobar indústria lítica de més de 2 milions d’anys d’antiguitat és una xifra considerable no tan sols per a Euràsia, sinó fins i tot per a Àfrica. No són gaires els jaciments africans que superen aquesta antiguitat. A Turkana (Kènia) hom ha trobat els indicis més antics coneguts fins ara, de 3,3 milions d’anys.

Les restes lítiques de Turkana s’han atribuït a alguna espècie d’Australopithecus. Les restes més antigues d’Olduvai (Tanzània), de 1,9 milions d’anys d’antiguitat, s’atribueixen a Homo habilis. Les de Dmanisi, de 1,78 milions d’anys, s’assignen a Homo erectus. No hi ha cap indici per decidir si les primeres eines del jaciment de Shangchen foren elaborades per Australopithecus spp., H. habilis, H. erectus o alguna altra opció.

Lligams:

Hominin occupation of the Chinese Loess Plateau since about 2.1 million years ago. Zhaoyu Zhu, Robin Dennell, Weiwen Huang, Yi Wu, Shifan Qiu, Shixia Yang, Zhiguo Rao, Yamei Hou, Jiubing Xie, Jiangwei Han, Tingping Ouyang. Nature (2018).

Tools from China are oldest hint of human lineage outside Africa. Colin Barras. Nature (2018).

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada