L’origen africà de l’espècie ‘Homo sapiens’: Scerri et al. ens expliquen la complexitat geogràfica i cronològica d’aquest procés

Biològicament, la humanitat actual és classificada en una sola espècie, Homo sapiens. De vegades es fa ús del concepte “home anatòmicament modern” per designar-la, en el sentit que en el passat pleistocènic hi hagué altres espècies humanes (del gènere Homo) que serien “homes arcaics”. L’espècie Homo sapiens hauria sorgit a Àfrica fa 500-300 mil anys. Fa 100.000 anys o una mica més s’hauria expandit a Àsia, i des d’allà als altres continents. Les espècies arcaiques haurien anat desapareixent, per bé que algunes van deixar la seva petjada genètica en les poblacions locals d’Homo sapiens. Una qüestió rellevant és afinar la cronologia i la geografia de l’origen d’Homo sapiens. En un article a la revista Cell, Eleanor M. L. Scerr encapçala una reflexió sobre la idea que Homo sapiens evolucionà a partir d’una única regió o població. Scerr et al. consideren que les dades van en contra d’aquesta idea, i que més aviat cal pensar que l’Homo sapiens evolucionà dins del marc d’una sèrie de grups entrelligats que vivien per tot Àfrica, amb diversos graus de connectivitat.

Eines i adorns de l’Edat Intermèdia de Pedra d’Àfrica. El registre arqueològic ens mostra la complexitat de relacions culturals durant el Pleistocè mitjà africà.

Els orígens africans de l’Homo sapiens

En termes generals, hom concep que l’espècie Homo sapiens evolucionà a partir d’una única regió africana, a partir d’una sola població arcaica. La qüestió, doncs, seria identificar aquest origen. Ara bé, el que diuen en aquest article a la revista Cell Eleanor M. L. Scerri és que aquesta visió unigènica no se sosté d’acord amb una visió multidisciplinària. Scerri et al. defensen, per contra, que l’espècie Homo sapiens derivà d’un conjunt de grups entrelligats que vivien en diferents punts d’Àfrica, amb una connectivitat canviant.

En principi, hom podria pensar que no hi ha tanta diferència entre el model unigènic i el model que presenten Scerri et al. Tots dos comparteixen la visió de l’origen africà. Però la perspectiva de Scerri et al. sí té un impacte en els models genètics, ja que els exigiria d’incorporar una visió més complexa de les migracions i de les divergències dins Àfrica.

L’origen humà es trobaria doncs en poblacions pleistocèniques que vivien per tot Àfrica. Scerri et al. assenyalen els fòssils del període que s’han trobat en els darrers anys, així com el registre arqueològic. Un origen policèntric i la persistència de diferències regionals dins Àfrica explicarien millor les dades paleoantropològiques i arqueològiques. També serviria per explicar el fet que els estudis genètics assenyalin que l’estructura de les poblacions africanes actuals assenyalà una història profunda. En aquesta història l’evolució paleoclimatològica ha estat enormement rellevant.

El llinatge d’Homo sapiens podria haver-se originat a Àfrica fa més de 500.000 anys, però cal dir que les manifestacions morfològiques més antigues observades tenen una antiguitat de 300.000 anys. Els primers fòssils atribuïbles a Homo sapiens mostren una considerable diversitat morfològica, explicable també per la seva notable dispersió geogràfica. No hi ha l’aparença d’una progressió lineal simple de l’home arcaic a l’home modern. Encaixar aquestes peces en la visió uniregional clàssica és tan complex, que Scerri et al. opten per aquesta explicació alternativa de “multiregionalisme africà”: Homo sapiens s’hauria originat i diversificat dins de poblacions fortament subdividides escampades per tot Àfrica.

El problema de definir Homo sapiens

No tots els investigadors introdueixen les mateixes característiques morfològiques en la definició d’Homo sapiens. Això fa que no tots siguin d’acord en incloure-hi alguns dels fòssils africans més antics, de 300.000 o 200.000 d’antiguitat. La visió unigènica es troba molt associada amb el concepte d’especiació puntuada. Però els fòssils semblen indicar més aviat un procés més gradual, en el qual els diferents trets “moderns” apareixen en mosaic: primer uns i després uns altres.

El concepte d’home anatòmicament modern es fixa en caràcters com el rostre petit i gràcil, la presència de barbeta i una caixa craniana globular. L’home de Jebel Irhoud, que va viure a l’extrem nord-occidental d’Àfrica fa 315.000 anys, presenta un rostre modern i un volum endocranial que entra dins de la variabilitat moderna, però alhora la caixa craniana és més elongada que no pas globular.

Irhoud 1

L’home de Florisbad (Sudàfrica, fa 260.000 anys), l’home d’Omo Kibish (Àfrica Oriental, fa 195.000 anys) i l’home d’Herto (Àfrica Oriental, fa 160.000 anys) mostren entre ells diferències morfològiques considerables. Alguns pensen que aquestes restes cal entendre-les encara en un marc arcaic. Així, hom ha recuperat l’espècie Homo helmei per incloure-hi tant l’home de Florisbad com el de Jebel Irhoud. O bé, es considera que són antecedents directes de l’home modern, i així l’home d’Herto ha estat considerat el tipus de la subespècie basal Homo sapiens idaltu.

Scerri et al. s’estimen parlar de “clade Homo sapiens” i incloure-hi els fòssils esmentats en la seva diversitat. No esperen doncs trobar tot les característiques cranianes dels humans contemporanis fins a un període més recent, entre 100.000 i 40.000 anys. En el període de 300.000-100.000 anys d’antiguitat, l’evolució d’aquestes característiques s’hauria fet de manera independent en diferents regions africanes, degut a barreres geogràfiques com ara regions hiperàrides o boscos tropicals.

Cal pensar, doncs, en una Àfrica diversa. Les restes arqueològiques del Pleistocè terminal, que en la cronologia africana es corresponen a l’Edat de Pedra tardana, mostren una diversitat regional considerable, manifestada en formes diferents de retenció dels trets arcaics de l’Edat de Pedra mitjana. En l’holocè, la diversitat morfològica és considerable en les restes esquelètiques, explicable per adaptacions regionals a climes extrems (deserts, boscos tropicals) i per la persistència de barreres geogràfiques als fluxos demogràfics.

L’Àfrica de l’Edat de Pedra Intermèdia no sostenia pas una població panmíctica, sinó força estructurada geogràficament. A més cal recordar que al continent encara persisteixen poblacions arcaiques, com Homo naledi (que hauria viscut fa 280.000 anys) o Homo heidelbergensis. Fluxos genètics d’aquestes formes arcaiques al clade Homo sapiens farien encara més complexa la situació.

L’home de Kabwe (Broken Hill 1) ha estat datat entre 300.000 i 125.000 d’antiguitat. Inclòs en l’espècie “Homo heidelbergensis”, és un exemple de la persistència de les formes arcaiques a Àfrica en una data en la qual ja havien començat a aparèixer els primers “Homo sapiens”.

L’Edat de Pedra africana

És a Àfrica on trobem les primeres eines de pedra, datades de fa 3,3 milions d’anys, anteriors al propi gènere Homo. S’iniciava l’anomenada Antiga Edat de Pedra. La transició d’aquest període inicial a un període mitjà es caracteritza per l’abandonament de les grans eines de tall, com les destrals de mà, per tecnologies basades en nuclis preparats i en el picat. Aquesta transició ja és visible a Jebel Irhoud fa 300.000 anys. Es registra a Olorgesailie (Àfrica Oriental) en el mateix període, i a Florisbad fa uns 280.000 anys. En l’Àfrica Occidental les primeres restes del període mitjà tenen 180.000 anys d’antiguitat. En termes generals, l’Edat de Pedra Intermèdia coincideix amb l’aparició d’Homo sapiens, però com s’ha dit en aquest període encara són presents espècies arcaiques (H. naledi, H. heidelbergensis).

En l’Edat de Pedra Intermèdia apareixen ja estils regionals clarament diferenciables. S’associa aquesta regionalització cultural a l’emergència de la cognició pròpia de l’home modern. De l’Edat de Pedra Intermèdia, es passa a l’Àfrica a l’Edat de Pedra Tardana, caracteritzada per una miniaturització lítica, però també amb notables diferències regionals.

Els models genètics

Els models genètics basat en la diversitat de les poblacions actuals han assenyalat que la major diversitat genètica coincideix amb els grups de llengua KhoeSan que viuen a l’Àfrica austral. En un model d’arbre, aquesta branca de la humanitat tindria la divergència més antiga, estimada en 150.000-300.000 anys. Per això alguns han pensat que cal cercar en aquest grup l’origen de l’espècie. Però cal tenir present que la diversitat actual a Àfrica respon també a moviments demogràfics recents, com ara l’expansió dels pobles de llengua bantú fa 2000-1500 anys, o els fluxos genètics dels darrer mil·lennis que han arribat a Àfrica procedents d’Euràsia.

La reconstrucció paleoclimatològica

La zonificació climàtica d’Àfrica experimentà grans canvis durant el Pleistocè tardà. Aquests canvis comporten l’aparició de barreres geogràfiques als fluxos genètics i culturals, i també expansions i reduccions de la càrrega humana potencial de les diferents regions.

Cal pensar que les poblacions humanes del període eren petites i molt susceptibles a l’isolament geogràfic. Les dades genètiques indiquen un o més esdeveniments crítics (colls d’ampolla).

Scerri et al. consideren que la reconstrucció de la història demogràfica de les poblacions humanes requereix una estratègia interdisciplinària que combini la genòmica de poblacions amb l’arqueologia i la paleoantropologia, però també amb les dades paleoclimatològiques.

Lligams:

Did Our Species Evolve in Subdivided Populations across Africa, and Why Does It Matter?. Eleanor M.L. Scerri, Mark G. Thomas, Andrea Manica, Philipp Gunz, Jay T. Stock, Chris Stringer, Matt Grove, Huw S. Groucutt, Axel Timmermann, G. Philip Rightmire, Francesco d’Errico, Christian A. Tryon, Nick A. Drake, Alison S. Brooks, Robin W. Dennell, Richard Durbin, Brenna M. Henn, Julia Lee-Thorp, Peter deMenocal, Michael D. Petraglia, Jessica C. Thompson, Aylwyn Scally, Lounès Chikhi. Cell (2018)

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.