La Sibèria meridional de fa 40.000 anys: tres espècies d’homínids en un mateix territori?

Paleogenòmica: Com a norma general, l’ADN mitocondrial s’hereta per via materna. És a dir, que el contingut genètic dels mitocondris (uns orgànuls cel·lulars amb relativa autonomia) es transmet al nou embrió gairebé exclusivament a través de l’òvul matern. Això significa que és possible reconstruir l’arbre genealògic matrilinial de les poblacions humanes. Si mirem les poblacions humanes modernes, tots aquests llinatges conflueixen en un de sol, si remuntem 200.000 anys. Les modernes tècniques d’extracció d’ADN permeten també l’anàlisi de restes humanes, subfòssils i fòssils. De les restes humanes fins ara analitzades, les úniques que se’n van d’aquest esquema es corresponen a l’home de Neandertal. Els llinatges mitocondrials dels neandertals conflueixen amb els nostres llinatges mitocondrials en un període anterior.

En un article a Nature, Johannes Krause i col·laboradors presenten la seqüència completa de l’ADN mitocondrial extret d’uns ossos fossilitzats de 40.000 anys d’antiguitat obtinguts a la Cova de Denisova, en la serralada d’Altai (Sibèria meridional).

A la Cova de Denisova s’havien trobat evidències de l’habitatge tant de poblacions neandertals com cromanyones. A la Serralada d’Altai, fa 40.000 anys, encara devien coexistir, doncs, per bé que per no gaire temps dues espècies humanes. Eventualment, els neandertals desapareixerien.

Però ni els neandertals ni els cromanyons eren ben bé originaris de la zona. Els neandertals provenien d’Europa, mentre que els cromanyons eren descendents de poblacions procedents d’Àfrica. Els neandertals no arribaren, segons sembla, més enllà de l’Àsia Central. Per contra, l’home anatòmicament modern acabaria per colonitzar tot Euràsia.

Una de les qüestions que queda per resoldre és les espècies humanes arcaiques que l’home anatòmicament modern va desplaçar en la seva expansió a l’Àsia Oriental. Se sap que fins a èpoques posterior, sobrevisqué l’home de Flores (Indonèsia). Però la supervivència d’altres espècies humanes arcaiques a l’Àsia Oriental és més poc coneguda.

I en aquest punt entren aquests fòssils de dits humans de 40.000 anys d’antiguitat de la Cova Denisova. L’anàlisi de l’ADN mitocondrial mostra una seqüència que no encaixa ni amb l’home anatòmicament modern ni amb l’home de Neandertal. Una reconstrucció de l’arbre filogenètic, indicaria un ancestre comú entre tots tres, amb una antiguitat d’1 milió d’anys.

Els autors dedueixen, doncs, que aquest home (o dona) de Denisova era descendent, per línia materna, d’una migració anterior a la dels ancestres comuns de neandertals i cromanyons. Aquesta migració és coneguda i és present en restes com la de l’home de Beijing o l’home de Java, i s’identifica amb la denominació “Homo erectus”. Se suposa que l’home de Flores descendent d’aquesta migració. Però les restes de Denisova són una mostra que aquests llinatges encara previvien a l’Àsia continental en dates relativament recents. Eventualment, aquests llinatges (i els neandertals) serien desplaçats del tot pels homes anatòmicament moderns.

Hi havia, doncs, a l’Àsia Central, tres espècies humanes coexistint-hi fa 40.000 anys? Aquesta qüestió és d’una resposta més complexa. Encara es debat fins quin grau hi havia una frontera genètica (reforçada o no per raons culturals) entre neandertals i cromanyons. El llinatge mitocondrial descobert a Denisova, potser, era part del patrimoni genètic de neandertals o de cromanyons antics. Però això no sembla probable si atenem a la diversitat coneguda de l’ADN mitocondrial fins ara obtinguda. No hi ha dubte que després d’aquesta descoberta, la Cova de Denisova rebrà una atenció per part dels paleontòlegs interessats en una època on hi havia una població humana certament ínfima en comparació amb l’actualitat, però també genèticament molt més diversa.

Lligams:

The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia. Johannes Krause, Qiaomei Fu, Jeffrey M. Good, Bence Viola, Michael V. Shunkov, Anatoli P. Derevianko, Svante Pääbo. Doi:10.1038/nature08976; 2010.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La Sibèria meridional de fa 40.000 anys: tres espècies d’homínids en un mateix territori?

  1. Retroenllaç: L’herència neandertal. « Anotacions Científiques

  2. lavoro diu:

    increïble tota aquesta història, a causa que la mare d’embrions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *