Fumaroles d’aigua en l’exosfera del planeta jovià Europa

En un comunicat de premsa la NASA ens ha ofert aquesta imatge resum sobre unes estructures detectades pel telescopi orbital Hubble al voltant de Europa, el satèl·lit de Júpiter:

En aquesta imatge han col·locat la silueta del petit planeta segons una fotocomposició feta a partir d’imatges de les Voyagers i de la Galileo, que visitaren el sistema jovià en els anys 1970 i 1990, respectivament. Al voltant del petit planeta es on veiem imatges de l’espectrògraf del telescopi orbital Hubble, obtingudes en trànsits d’Europa damunt del disc jovià. L’equip de William Sparks utilitzà el Hubble per observar un total de 10 trànsits en un període de 15 mesos.

Les estructures que en la imatge pixelada apareixen de color blanc serien indicatives de columnes de vapor d’aigua que sorgirien de punts de la superfície austral d’Europa. Parlem d’estructures que s’endinsen uns 200 km en l’exosfera.

Aquestes columnes de vapor d’aigua serien un indicatiu de l’oceà intern d’Europa. Diversos models estimen que l’oceà d’Europa és dues vegades més massiu que l’oceà superficial de la Terra. Damunt de l’oceà d’Europa s’alça una escorça de glaç que, segons indiquen aquestes fumaroles, no pot ser gaire gruixuda, o si més no, en algunes regions, seria relativament prima. Aquestes observacions coincideixen amb les obtingudes amb una altra metodologia en el 2012 pel grup de Lorenz Roth pel que fa a la presència de vapor d’aigua en l’exosfera d’Europa.

Ja en el 2005, la sonda Cassini havia detectat fumaroles similars en Encèlad, de les quals hem parlat alguna vegada. Aquestes estructures, impulsades per la forta pressió de l’oceà interior, acaben per col·lapsar i els materials precipiten damunt la superfície planetària. És el peculiar cicle de l’aigua de mons situats en les regions glaçades del nostre Sistema Solar. Europa i Encèlad queden fora, segons la definició habitual, de la zona habitable del nostre Sistema Solar. La presència d’aigua líquida, en un sistema dinàmic, però, fa pensar, si més no, en l’existència de vida microbiana. Fins que no s’hi realitzi una missió específicament exobiològica en aquests planetes haurem de ser prudents, de tota manera.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada