Canvi climàtic i risc de mortalitat per malaltia cardiovascular a Espanya entre 1980 i 2016

Epidemiologia: Com vam veure, per exemple, el passat mes de febrer, la recerca de Joan Ballester es mou en la interfície entre la fisiologia, la climatologia i la sociologia. Un altre exemple el tenim ara en un article a la revista The Lancet Planetary Health. En aquest article, escrit en col·laboració amb Hicham Achebak i Daniel Devolder exposen les tendències a l’Espanya contemporània (1980-2016) en mortalitat cardiovascular associada a les temperatures ambientals. Es tracta d’una anàlisi de sèries temporals, estructurada per edats i sexe. En les darreres quatre dècades, les temperatures mitjanes anuals a Espanya han pujat 1 K, i Ballester et al. volien saber si aquest escalfament climàtic té un impacte en termes de salut sobre la població. Per fer-ho se centren en la principal causa de mort, les malalties cardiovasculars. Aquesta anàlisi cobreix les 48 províncies peninsulars i balears del Regne d’Espanya. Utilitzen dades del Instituto Nacional de Estadística (INE) sobre mortalitat diària per malaltia cardiovascular, referida a sexe, edat i província del difunt. Les creuen amb les dades de temperatura mitjana diària del European Climate Assessment and Dataset (ECAD) a través d’un model de regressió quasi-Poisson per a cada província, bo i controlant les tendències estacionals i pluriennals. Així estimen els canvis temporals en les associacions entre temperatura i mortalitat de cada província. Amb una meta-anàlisi estimen per a cada província la millor predicció lineal d’aquesta associació, i la temperatura a la qual es minimitza la mortalitat cardiovascular. Poden així atribuir una fracció de la mortalitat cardiovascular bé a la calor o bé al fred. En el període estudiat (1980-2016) es registraren 4.576.600 defuncions atribuïdes a malaltia cardiovascular. Les temperatures càlides s’associen a un augment del risc relatiu de mort cardiovascular: aquest augment és superior en les dones que en els homes i superior en les persones d’edat molt avançada (majors de 90 anys). Les temperatures fredes també s’associen a un augment del risc relatiu de mort cardiovascular, però més en homes que en dones, i creix especialment en homes d’edat avançada. Entre 1980 i 1994 la temperatura que minimitzava la mortalitat cardiovascular a Espanya era de 19,5 °C, i entre el 2002 i 2016 ja havia pujat a 20,2 °C. Es curiós que aquest augment de 0,7 K sigui semblant a l’augment de la temperatura mitjana de 0,77 K registrat entre 1980 i 2016. Val a dir, en tot cas, que la fracció de morts cardiovasculars atribuïbles a la calor o al fred disminueix en aquest període per a homes i per a dones, i per tots els grups d’edat. Així en homes la mortalitat cardiovascular atribuïble a la calor és un 42% inferior en el període 2002-2016 comparat amb el de 1980-1984. En dones, aquesta disminució és del 37%. En la mortalitat cardiovascular atribuïble al fred també és registra una disminució, més marcada en dones (45%) que en homes (30%). Aquestes dades mostren a Espanya una adaptació substancial tan a la calor com al fred, que potser cal atribuir al desenvolupament socioeconòmic, a l’augment de l’esperança de vida, a la millor qualitat de vida i al progrés dels serveis d’atenció de la salut.

Risc relatiu de mortalitat cardiovascular en relació a la temperatura ambiental per a diferents grups d’edat i de sexe de la població espanyola. El risc relatiu es minimitza en la temperatura que marca la diferència entre “massa fred” i “massa calor”.

Canvi climàtic i salut

Hicham Achebak es graduà en geografia i planificació territorial a la Universitat Rovira i Virgili. Interessat en qüestions de salut, fertilitat i envelliment, fa la tesi doctoral al Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al Departament de Clima i Salut de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). La tesi doctoral tracta sobre l’impacte de l’escalfament climàtic en la fertilitat, morbiditat i mortalitat de la població espanyola (Achebak et al., 2018).

Daniel Devolder Pennanguer es doctorà en economia per la Université Paris I. Investigador i professor associat del Departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB és interessat en les relacions entre salut, fecunditat i envelliment, una de les línies d’investigació del Centre d’Estudis Demogràfics.

Joan Ballester és professor ajudant de recerca de clima i salut a l’ISGlobal de Barcelona.

Aquest estudi fou dissenyat per Achebak. Ballester forní les dades utilitzades, que foren analitzades estatísticament per Achebak i Ballester. Achebak, Ballester i Devolder interpretaren els resultats. Achebak redactà una proposta d’article, amb la col·laboració de Ballester i Devolder.

Achebak té el suport dels projectes B00391 (FI-2018) i 100180 (FI-2019) del Secretariat d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat. Ballester té el suport de projectes d’Horizon 2020 de la Unió Europea. Els autors agraeixen la tasca d’ECAD en l’obtenció de la base de dades meteorològiques E-OBS.

L’1 de desembre del 2018, Achebak et al. feren una recerca d’articles en llengua anglesa de la base de dades PubMed amb la següent tira:
– (“temperature” OR “heat” OR “cold”) AND (“mortality” OR “deaths” OR “cardiovascular mortality”).

D’aquesta recerca bibliogràfica recuperaren un seguit d’estudis sobre valoracions temporals en l’associació entre calor i mortalitat, els quals mostraven una reducció en el risc relatiu de mortalitat deguda a la calor. Aquesta reducció es constatava en molts contextos, principalment en països desenvolupats. Vet ací, doncs, una paradoxa en una època on s’observa una tendència a l’alça de les temperatures ambientals. Pel que fa a la risc de mortalitat atribuïble al fred també s’observa una reducció en els darrers 30 anys. El que trobaren a faltar Achebak et al. en aquell moment eren dades estructurades demogràficament per sexe i edat, o referides a causes concretes de mort.

D’acord amb aquesta anàlisi bibliogràfica, Achebak et al. consideren que el seu és el primer estudis que valora exhaustivament l’impacte de l’augment de la temperatura ambiental observat a Espanya des del 1980 (i que seria d’1 K) sobre la mortalitat cardiovascular d’acord amb el sexe i l’edat. Les dades indiquen que l’escalfament global observat en les darreres dècades s’ha acompanyat d’una adaptació substancial tant al fred com a la calor, de manera que el risc relatiu per temperatures no-òptimes ha disminuït.

En parlar d’adaptació cal distingir entre un component intrínsec (degut a una aclimatació fisiològica) i un component extrínsec (degut a factors no-climàtics, com el desenvolupament socio-econòmic o els serveis d’atenció sanitària). Segurament en el context d’actual escalfament climàtic hi juguen tots dos components pel que fa a l’adaptació a la calor, però únicament el component extrínsec en l’adaptació al fred.

Obtenció i anàlisi de dades

S’obtingueren de l’INE les dades diàries de mortalitat cardiovascular (és a dir, la que tingué una malaltia cardiovascular com a causa primària de la defunció) des de l’1 de gener del 1980 al 21 de desembre del 2016. Aquestes dades eren desagregades per sexe, per grups d’edat (0-14, 15-29, …, 75-89, ≥90 anys) i província.

En el període estudiat (1980-2016) hi hagué un canvi en la Classificació Internacional de Malalties (ICD), en passar-se en 1998 de la novena revisió (ICD-9) a la desena (ICD10). En la ICD-9, les causes de mort ocupaven els codis 390-459. En la ICD-10 ocupen els codis I00-I99. Achebak et al. constaten que el canvi no produí valors substantivament diferents entre el 1998 (amb ICD-9) i el 1999 (amb ICD-10).

Les dades de temperatura mitjana diària foren obtingudes de E-OBS gridded dataset 16, que té una resolució geogràfica de 15 minuts d’arc. A partir d’elles es feren estimacions regionals.

En l’anàlisi estatística s’aplicaren models de regressió quasi-Poisson de sobredispersió per a tot el període de 1980-2016, i per a subconjunts mòbils de 15 anys (1980-94, 1981-85,…, 2002-16). Per a cadascuna de les 48 províncies analitzades s’estimaren associacions entre temperatura i mortalitat, que s’expressaren en termes de risc relatiu per a cada sexe i per a cada grup d’edat. Els models emprats ajustaven les tendències estacionals i de llarg termini, així com controlaven l’efecte del dia de la setmana. Es considerà un període de latència de 21 dies, per tal de recollir també els efectes no immediats d’onades de fred o de calor.

Després es realitzà una meta-anàlisi d’efectes aleatoris multivariats per estimar els valors mitjans de risc relatiu. Així s’obtingueren les temperatures que minimitzaven la mortalitat cardiovascular en cada província i en l’agregat nacional.

Era considerada mortalitat relacionada amb la calor les que s’associaven amb temperatures diàries del percentil 85 i superior. La mortalitat relacionada amb el fred era l’associada amb les temperatures inferiors a la mediana.

En analitzar els grups d’edat, Achebak et al. trobaren que la mortalitat cardiovascular de persones menors de 60 anys era massa baixa per aplicar-hi aquest model (ja que els menors de 60 anys tan sols representen el 7% de la mortalitat cardiovascular a Espanya). D’aquesta manera l’anàlisi per edats s’aplicà exclusivament als grups d’edat de 60-74 anys, de 75-89 anys i de majors de 90 anys.

Un total de 4.576.600 morts cardiovasculars

En les 48 províncies peninsulars i balears, entre l’1 de gener del 1980 i el 31 de desembre del 2016 es registraren 4.576.600 morts per malaltia cardiovascular. Aquestes morts representen el 38,2% de tota la mortalitat per causes naturals del període. Cal constatar, d’entrada, que les taxes de mortalitat cardiovascular disminueixen al llarg del període d’estudi: aquesta disminució es produeix tant en homes com en dones i es verifica en tots els grups d’edat, i molt particularment entre els majors de 90 anys. Aquesta reducció en la mortalitat cardiovascular es deu a la disminució de la mortalitat per malalties cerebrovasculars, aterosclerosi o infart agut de miocardi.

L’escalfament climàtic a Espanya visualitzat en la distribució de temperatura mitjanes diàries del període 1980-1994 i del període 2002-2016. En 1980-1994, la temperatura mitjana estival fou de 20,48°C i la hivernal de 9,61°C. En 2002-2016, la primera havia pujat a 21,16°C i la segona a 10,43°C. Hi ha doncs un desplaçament cap a valors superiors, amb més dies de calor moderada i extrema, i menys dies de fred moderat i extrem.

Les corbes de temperatura i mortalitat cardiovascular tenen una forma asimètrica d’U o de V. Apareix una temperatura òptima que minimitza la mortalitat cardiovascular: aquesta es dispara si la temperatura es fa més càlida, però també augmenta la mortalitat, encara que sense la mateixa pendent, si la temperatura disminueix. Aquestes corbes tenen un perfil diferent per a homes i dones: les pendents en les dones són més pronunciades en temperatures càlides, i menys pronunciades en temperatures fredes. També són diferents el perfils per grups d’edats: les pendents en la gent gran (majors de 75 anys) són més pronunciades.

En el període estudiat hi ha una reducció substancial en el risc de mortalitat cardiovascular associades tan a temperatures càlides com a temperatures fredes. Les corbes de temperatura-mortalitat tendeixen, doncs, a aplanar-se amb els anys.

En el període 1980-94, la temperatura ambiental que minimitzava la mortalitat cardiovascular a Espanya era de 19,5°C. En el període 2002-16, aquesta temperatura havia pujat a 20,2°C. És un augment de 0,7 K, no gaire diferent a l’augment de la temperatura ambiental diària que es registra entre els dos període (0,77 K). La temperatura de mortalitat mínima és més elevada per a homes que per a dones. En grups d’edat avançada, la temperatura de mortalitat mínima és inferior a la de grups més joves.

Les reduccions en el risc relatiu de mortalitat cardiovascular per calor o per fred s’acompanyen d’una disminució de la mortalitat atribuïble a la calor o al fred. En homes la caiguda de mortalitat cardiovascular associada a la calor entre 1980-1994 i 2002-2016 és de 42%, mentre que en dones és del 37%. Pel que fa a la mortalitat cardiovascular associada al fred, la caiguda és del 30% en homes i del 45% en dones. En termes generals, els homes són més susceptibles al fred, i les dones són més susceptibles a la calor.

El fenomen d’adaptació

Malgrat la rapidesa de l’escalfament climàtic (1 K en 40 anys en força elevat), la població espanyola mostra una adaptació a la calor i al fred en termes de reducció de la mortalitat cardiovascular associada a temperatura. Un signe d’adaptació és el fet que la temperatura que minimitza la mortalitat cardiovascular hagi augmentat al mateix ritme que ho ha fet la temperatura ambiental mitjana.

Per Achebak et al., l’adaptació fisiològica i comportamentual de les poblacions espanyoles a les condicions climàtiques locals és l’explicació principal de la forta associació entre la temperatura de mortalitat mínima i les temperatures mitjanes anuals. La reducció de la mortalitat cardiovascular atribuïble a la calor es trobaria en millores en els habitatges i en els sistemes d’atenció sanitària (els professionals dels quals són ara més amatents a la morbiditat associada a la calor), però també a la reducció d’altres factors de risc (disminució del tabaquisme, millora de l’alimentació, etc.).

Pel que fa a la reducció de la mortalitat cardiovascular atribuïble al fred, Achebak et al. pensen en la rellevància del desenvolupament socio-econòmic, de la millora de l’assistència sanitària, i dels guanys en qualitat i esperança de vida.

Els indicis de millora socioeconòmica són clars:
– el PIB per càpita a Espanya ha passat de 8.789 € (1991) a 22.813 € (2009).
– l’esperança de vida al naixement ha passat de 77,08 anys (1991) a 81,58 anys (2009).
– la despesa sanitària per càpita ha passat de 605 € (1991) a 2.182 € (2009).
– la despesa en protecció social per càpita ha passat de 1845 € (1991) a 5746 € (2009).
– el nombre de metges ha passat de 3930 per cada milió d’habitants (1991) a 4760 (2009).
– el percentatge de llars amb calefacció central ha passat del 25,83% (1991) al 56,85% (2011).
– el percentatge de llars amb aire condicionat ha passat del 4,16% (1991) al 35,5% (2008).

Achebak et al. recorden també iniciatives institucionals com el Plan Nacional de Actuaciones Preventivas por Altas Temperaturas, que el Ministeri de Sanitat activa des del 2004 cada any entre els mesos de juny i setembre. Aquest Pla Nacional nasqué arran del calorós estiu del 2003, i potser ha contribuït a una ràpida disminució de la mortalitat relacionada amb la calor.

El concepte epidemiològic de temperatura de mínima mortalitat cardiovascular ens recorda molt al concepte fisiològic de temperatura de confort. Cal pensar que la via termoreguladora és la que es troba a la base dels mecanismes fisiològics de la mortalitat cardiovascular associada a la calor o al fred. La gent gran, davant de la calor, té més dificultats per fer-hi una resposta fisiològica efectiva: suen menys, vehiculen menys flux sanguini a la pell, els costa més augmentar el volum cardíac o de disminuir la circulació cap a la melsa o el ronyó. La gent gran, davant del fred, també tenen dificultats en respostes fisiològiques com la vasoconstricció perifèrica o l’augment de la producció de calor metabòlica. Val a dir, que el sistema termoregulador de la dona resisteix millor l’envelliment en termes general que el de l’home.

Les dones, en comparació dels homes, no comencen a suar fins a temperatures més elevades, i la capacitat de suor és menor, cosa que s’associa amb una major susceptibilitat als efectes de la calor. Els homes, en comparació de les dones, tenen més dificultat per mantindre la temperatura corporal central quan són exposats al fred.

Achebak et al. consideren que seria interessant complementar aquest model amb dades d’humitat relativa i de contaminació atmosfèrica. Però hom no disposa de dades d’aquests paràmetres amb l’exhaustivitat de les dades de temperatura. El que sí que prometen és un futur estudi sobre els factors que hi ha al darrera d’aquesta disminució de la mortalitat cardiovascular associada a temperatura ambiental.

Lligams:

Trends in temperature-related age-specific and sex-specific mortality from cardiovascular diseases in Spain: a national time-series analysis. Hicham Achebak, Daniel Devolder, Joan Ballester. The Lancet Planetary Health 10.1016/S2542-5196(19)30090-7 (2019)

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada