Estatus socio-econòmic i esperança de vida a la Catalunya del 2016

El número de juny de la revista Preventive Medicine publicarà una breu comunicació on un grup d’epidemiòlegs encapçalat per Usama Bilal i Miguel Cainzos-Achirica avaluen l’associació entre el nivell socioeconòmic individual i l’esperança de vida i mortalitat entre la població general que viu a la Comunitat Autònoma de Catalunya. L’article aprofita dades del Sistema de Vigilància de la Salut. La disparitat entre l’esperança de vida dels nivells socioeconòmics més elevats i els menys elevats és de 9,4 anys entre les dones i de 12,0 anys entre els homes.

L’esperança de vida decreix a Catalunya segons el nivell socioeconòmic particularment entre els homes i els sectors amb un nivell baix i molt baix

Seguiment de 6.027.424 catalans

Usama Bilal és professor ajudant d’epidemiologia i biostatística del Urban Health Collaborative de la Drexel Dornsife School of Public Health, de Philadephia. També és investigador del Grup de Recerca en Epidemiologia Social i Cardiovascular de l’Escola de Medicina de la Universidad de Alcalá de Henares.

El cardiòleg Miguel Cainzos Achirica és membre del Pla Director de Malalties de l’Aparell Circulatori (PDMAC) del Departament de Salut del Govern de la Generalitat. També participa en el Programa Comunitari sobre Fallida Cardíaca del Departament de Cardiologia de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital Universitari de Bellvitge (IDIBELL). És investigador del Johns Hopkins Ciccarone Center for the Prevention of Cardiovascular Disease, amb seu a Baltimore.

Montse Cleries és membre de la Unitat d’Informació i Coneixement d’Assistència Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Sebastià Santaeugènia fa part del Programa de Prevenció i Assistència de la Cronicitat, del Departament de Salut de la Generalitat. També és investigador del Grup de Recerca en Cronicitat de la Catalunya Central (C3RG), del Centre de Recerca en Assistència Sanitària i Social (CESS) de la Universitat de Vic.

Xavier Corbella Virós és cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge. També ocupa la Càtedra Hèstia en Assistència Sanitària i Social Integrades de l’Escola de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya.

El cardiòleg Josep Comín Colet és membre del PDMAC i investigador de l’IDIBELL. És professor del Departament de Ciències Clíniques de la Universitat de Barcelona.

Emili Vela treballa a la Unitat d’Informació i Coneixement de l’Assistència Sanitària del Departament de Salut.

La base de dades del Sistema Català de Vigilància de la Salut inclou informació a nivell individual sobre característiques sociodemogràfiques i de mortalitat per a tots els residents de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Era a través d’aquestes dades que Bilal et al. avaluaven l’associació entre nivell socioeconòmic, d’una banda, i l’esperança de vida i la mortalitat de l’altra.

L’any de seguiment fou el 2016, abastant un total de 6.027.424 residents a Catalunya. D’acord amb la renda personal anual i la percepció d’ajuts socials aquestes persones foren classificades en un de quatre nivells socioeconòmics: alt, mitjà, baix i molt baix. D’acord amb les dades de mortalitat del 2016, Bilal et al estimaren l’esperança de vida a 18 anys, i la probabilitat de mort d’acord amb l’edat, el sexe i el nivell socioeconòmic.

El 5 de novembre del 2018, amb Cainzos-Achirica com a autor corresponsal, trameteren l’article a la revista Preventive Medicine. En completaren una revisió el 21 de gener d’enguany, que fou acceptada el 5 de març. El 7 de març es publicà en-línia.

Els homes de nivell socioeconòmic molt baix viuen 12 anys menys que els homes de nivell socioeconòmic alt

Entre els homes, la diferència d’esperança de vida entre el nivell socioeconòmic alt i el nivell socioeconòmic molt baix és de 12 anys. Així, mentre l’esperança de vida a 18 anys és de 65 anys entre els homes de nivell socioeconòmic alt, és de 53 anys entre els homes de nivell socioeconòmic molt baix.

Entre les dones, la diferència d’esperança de vida entre el nivell socioeconòmic alt i el nivell socioeconòmic molt baix és de 9,4 anys. Així, les dones de nivell socioeconòmic alt tenen una esperança de vida a 18 anys de 70 anys, mentre que en les dones de nivell socioeconòmic molt baix aquesta xifra davalla als 61 anys.

Aquestes dades s’associen amb les xifres de mortalitat:

Els nivells socioeconòmic baixos s’associen fortament amb la mortalitat entre homes i dones de qualsevol edat.

Bilal et al. recorden que a Catalunya hi ha una cobertura d’assistència de salut de caràcter universal i d’alta qualitat. Tanmateix, això no impedeix que un baix nivell socioeconòmic s’associï amb una menor esperança de vida i amb una major mortalitat per a tota la població adulta de Catalunya. En l’article Bilal et al. comenten quines haurien d’ésser les solucions davant d’aquestes grans desigualtats. Creuen en una combinació ajustada entre promoció de salut i intervencions en la gestió. També entenen que aquestes solucions han d’arribar també de més enllà del sector sanitari.

Lligams:

Socioeconomic status, life expectancy and mortality in a universal healthcare setting: An individual-level analysis of >6 million Catalan residents. Usama Bilal, Miguel Cainzos-Achirica, Montse Cleries, Sebastià Santaeugènia, Xavier Corbella, Josep Comin-Colet, Emili Vela. Preventive Medicine 123: 91-94 (2019).

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada