Bon any 2019, replicants!

Bon any 2019! Sí. És cert que no tenim colònies espacials llevat d’una atrotinada estació orbital a 300 km. És cert que no tenim replicants, i que fins i tot una modesta cirurgia genètica desencadena rius de tinta, però no ens podem queixar pel que fa a les telecomunicacions. A més tenim un aire relativament net, i xamullant l’anglès ens podem fer entendre pels barris de totes les ciutats globals. Així que no ens toca patir en aquest any 2019 pel secretisme de la Tyrell Corporation o pels mètodes expeditius dels “blade runner”, sinó més aviat pel secretisme dels grans gegants de les tecnologies de la comunicació i de la interactivitat, i pels mètodes expeditius dels “trolls” de les xarxes socials. Com que els anys comencen com un full blanc, tan sols tenim anotades algunes efemèrides. Enguany s’escaurà el Centenari de revolucions (espartaquista, consellista, etc.) i de reaccions, commemorant la fundació dels “Fasci di combattimento” i l’entrada d’Adolf Hitler en el Partit Obrer Alemany. També s’escaurà, el 10 d’agost, el Cinquè Centenari de la sortida de l’expedició de Magalhães de Sevilla que havia d’ésser la primera circumnavegació (completada el 1522).

Així veia el pinzell de Nicolas Poussin (1594-1665) en 1627 “La Mort de Germanicus”. Enguany commemorarem el Bimil·lenari d’aquella mort, escaiguda a Antioquia el 10 d’agost del Consolat de M. Iunius Silanus Torquatus i L. Norbanis Balbus. Caius Iulius Caesar Germanicus tenia llavors 32 anys. Nascut com a Nero Claudius Drusus, havia estat introduït a la família Júlia l’any 6 d.C., en ésser adoptat pel seu oncle patern, Tiberi, al seu torn adoptat per l’emperador César August. Després de la mort d’August, Germànic havia estat considerat el successor natural de Tiberi. El nom de Germànic l’havia rebut del seu pare biològic, premiat així per les seves campanyes a Germania, però ell mateix feu mèrits per rebre aquest títol durant diverses campanyes. La seva mort fou atribuïda a una conspiració desencadenada contra els seus intents de reorganitzar les províncies orientals. A banda de la seva carrera militar i política, tingué temps de compondre versos astronòmics com “Aratea

2019: Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics

Logo de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements. El logo representa Mendeleev com a autor de la taula periòdica dels elements químics. Ell mateix ha estat homenatjat a través de l’element 101. En el logo també s’inclouen els quatre elements bàsics de la matèria orgànica: hidrogen (1), carboni (6), nitrogen (7) i oxigen (8).

El 20 de desembre del 2017, l’Assemblea General de Nacions Unides proclamà l’any 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics. Es tracta de reconèixer la taula periòdica d’elements químics i les seves aplicacions, alhora que hom recorda la tasca de la química en la promoció del desenvolupament sostenibles i les solucions als reptes existents en els àmbits de l’energia, l’educació, l’agricultura i la salut.

La tria del 2019 per celebrar aquesta commemoració s’associà al 150è aniversari de la proposta de sistema periòdica feta per Dmitri Mendeleev. S’uneix també al fet que el 28 de juliol d’enguany es commemora el centenari de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). La cerimònia inaugural de l’IYPT2019 tindrà lloc a París el 29 de gener.

En el 1869, el sistema periòdic de Mendeleev provava d’oferir una explicació subjacent a la proliferació de descripcions de “nous elements químics”. Aviat la mateixa taula seria utilitzada per hipotetitzar les propietats d’elements químics encara desconeguts. En les dècades posteriors hom entendria la base física de la taula periòdica, de manera que la multiplicitat d’àtoms fou reduïda a un nombre relativament senzill de partícules subatòmiques: protons, neutrons i electrons. D’aquesta forma, la configuració electrònica dels àtoms explicava l’estructuració de la taula periòdica.

En l’actualitat s’han descrit tots els elements químics fins al setè període. Cadascun d’aquests 118 elements ha rebut un nom i un símbol format per una o dues lletres (la primera de les quals en majúscula). D’esquerra a dreta tenim metalls alcalins, metalls alcalino-terris, metalls lantànids, metalls actínids, metalls de transició, metalls de post-transició, metal·loids, no-metalls reactius i gasos nobles. La taula ordena els elements d’acord amb propietats com ara l’energia d’ionització i el radi atòmic.

2019: Any Internacional de les Llengües Indígenes

Per resolució de l’Assemblea General de Nacions Unides (A/RES/71/178) del 19 de desembre del 2016, en el marc de la defensa dels drets dels pobles indígenes, es declarà l’any 2019 com Any Internacional de les Llengües Indígenes.

Es calcula que de les 6700 llengües que es parlen en el món, el 40% es troben en perill de desaparèixer. Moltes d’elles són llengües de pobles indígenes, i el retrocés lingüística implica tota una amenaça a les cultures i sistemes de coneixement dels quals són vehicle. Les llengües indígenes han d’ésser considerades com un recurs estratègic de desenvolupament, construcció de la pau i reconciliació.

2019: Any Internacional de la Moderació

El 8 de desembre del 2017, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà una resolució en la que es declarava l’any 2019 com l’Any Internacional de la Moderació (A/RES/72/129).

La moderació és considerada un valor important i una estratègia de confrontació a l’extremisme violent, en el tractament del terrorisme i en la promoció del diàleg, el respecte mutu i l’entesa. Així la moderació es considera un reforçament dels tres pilars de les Nacions Unides: 1) pau i seguretat; 2) desenvolupament; i 3) drets humans.

La moderació fomenta la inclusivitat, el respecte a la diversitat, l’entesa, la tolerància i la cooperació entre persones de diferents cultures, religions i creences.

Des d’aquest enfocament, un dels protagonistes de l’Any Internacional de la Moderació serà l’Aliança de Civilitzacions (UNAOC).

L’any 2019 gregorià i els altres

L’any 2019 AD és un any comú (de 365 dies), amb lletra dominal F (car comença en dimarts). Arrencarà en la data juliana de 2458484,5 i en el segon Unix de 1546300800. En el compte llarg maia l’any 2019 arrenca el 13.0.6.2.2. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2018 arrenca el dilluns 31 desembre del 2018, i la darrera setmana, la que farà 52, conclourà el diumenge 29 de desembre del 2019. La Lluna començarà l’any cap a quart minvant, amb 23-24 dies d’edat. El Diumenge de Pasqua tindrà lloc el 21 d’abril. Per discrepàncies en el comptatge de l’edat lunar, la Pasqua Juliana s’escaurà el diumenge següent, el 28 d’abril. La Pasqua Jueva (15 de Nisan) començarà el 19 d’abril.

L’any 2019 és l’any 2057 de l’era, l’any 2772 de la fundació de Roma i l’any 3185 de la Discòrdia. L’Any Nou Lunar s’escaurà el 5 de febrer, quan entrarem en el signe del porc de terra (己亥). L’equinocci vernal del 2019 (20 de març) marcarà l’inici de l’any 176 de l’era bahá’í. L’equinocci autumnal del 2019 (23 de setembre) suposarà l’inici de l’any 7528 del món segons el còmput bizantí, l’any 2012 de l’encarnació segons el còmput etíop, l’any 1736 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 228 de la república francesa. La lluna nova de setembre (dia 1) anunciarà els inicis de l’any 5780 del món segons el còmput hebreu i de l’any 1441 de l’hègira. En general, l’any 2019 es correspon a l’any 6769 de la fundació d’Assur, el 4352 de l’era coreana, el 2969 de l’era amazic, el 2563 de l’era budista, el 1953 de l’era javanesa, el 1941 de l’era balinesa, el 1468 de l’era armeniana (ԹՎ ՌՆԿԸ), el 1426 de l’era bengalí, el 1381 de l’era birmana, el 1020 de l’era igbo, el 551 de l’era sikh, el 108 de l’era iutxe i de l’era republicana xinesa. També serà, en principi, l’any 31 i últim de l’era Heisei (平成31年) en el decurs del qual hi haurà l’abdicació de l’actual emperador (prevista pel 30 d’abril).

L’any 2019 astronòmic

El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 3 de gener a les 05:20UTC (0,98330 UA). L’afeli, màxim allunyament, es produirà el 4 de juliol a les 22:11UTC (1,017 UA).

Els equinoccis seran el 20 de març a les 21:58UTC i el 23 de setembre a les 07:50UTC. Els solsticis es produiran el 21 de juny a les 15:54UTC i el 22 de desembre a les 04:19UTC.

Tindrem lluna nova el 6 de gener, el 4 de febrer, el 6 de març, el 5 d’abril, el 4 de maig, el 3 de juny, el 2 de juliol, l’1 d’agost, el 30 d’agost, el 28 de setembre, el 28 d’octubre, el 26 de novembre i el 26 de desembre. És a dir, que serà un any de 13 novilunis.

El 2019 serà un any de tres eclipsis solars, cap d’ells visible des de Barcelona:
– el 6 de gener del 2019, amb màxim a les 01:42:38UTC a 67,4°N 153,6°E. Serà un eclipsi parcial visible a l’Àsia Nord-Oriental i al Pacífic Nord. És l’eclipsi 58 dels 70 inclosos en el saros 122.
– el 2 de juliol del 2019, amb màxima a les 19:24:08UTC a 17,4°S 109,0°W (4 minuts i 33 segons de durada). Serà un eclipsi total en el Pacífic Sud, a Xile, en ciutat com La Serena, Coquimbo i La Higuera, i a Argentina, en ciutats com San Juan i Río Cuarto. És l’eclipsi 58 dels 82 inclosos en el saros 127.
– el 26 de desembre del 2019, amb màxima a les 05:18:53UTC a 1,0°N 102,3°E (3 minuts i 40 segons de durada). Serà un eclipsi anul·lar visible en ciutats com Kozhikode, Coimbatore, Jaffna, Trincomalee, Sibolga, Batam, Singapur, Singkawang i Guam. És l’eclipsi 46 dels 71 inclosos en el saros 132.

Tindrem dos eclipsis lunars, tots dos visibles des de Barcelona:
– la matinada del dilluns 21 de gener tindrà lloc un eclipsi lunar total (saros 134). A Barcelona la Lluna entrarà en la penombra a les 03:36CET, quan encara serà a una altitud de 49,6°, i entrarà a l’ombra a les 04:33CET (altitud 39,5°); la totalitat començarà a les 05:41CET (altitud 27,2°) i conclourà a les 06:43CET; la sortida de l’ombra es produirà a les 07:50CET, i quan la lluna creui l’horitzó a les 08:22CET encara ho farà en la penombra.
– la nit del 16 al 17 de juliol tindrà lloc un eclipsi lunar total (saros 139), encara que a Barcelona no passarà d’eclipsi parcial. A Barcelona la lluna sortirà a les 21:16CEST, ja en la penombra; l’eclipsi parcial començarà a les 22:01CEST (altitud 6,1°) i arribarà al màxim a les 23:30 CEST (altitud 17,3°), quan més de la meitat del disc serà cobert; la lluna sortirà de l’ombra a les 00:59CEST i de la penombra a les 02:17CEST.

Enguany també hi haurà un trànsit de Mercuri (l’anterior fou el 2016 i el proper no serà fins el 2032). Serà l’11 de novembre del 2019, i tindrà lloc des de les 12:35UTC a les 18:04UTC. A Barcelona hom el podrà veure, doncs, començar a les 13:35CET; el disc mercurià entrarà completament en el disc solar a les 13:37CET, i arribarà a col·locar-s’hi prop del centre a les 16:19CET; no obstant, com el Sol es posarà a les 17:34CET no veurem la darrera part del trànsit ni la seva conclusió.

Entre les principals conjuncions de l’any 2019 podem citar:
– el 21 de gener, a les 15:32UTC, la Lluna se situarà a 0,6° al sud del Cúmul del Pessebre.
– el 31 de gener, a les 17:36UTC, es produirà l’ocultació de Venus per la Lluna minvant.
– el 2 de febrer, a les 07:18UTC, tindrà l’ocultació de Saturn per la Lluna minvant.
– el 18 de febrer, a les 03:05UTC, la Lluna se situarà a 0,6° al sud del Cúmul del Pessebre.
– l’1 de març, a les 18:40UTC, la Lluna minvant ocultarà Saturn.
– el 17 de març, a les 13:01UTC, la Lluna se situarà a 0,5° al sud del Cúmul del Pessebre.
– el 29 de març, a les 05:11UTC, la Lluna minvant ocultarà Saturn.
– el 13 d’abril, a les 20:12UTC, la Lluna se situarà a 0,2° al sud del Cúmul del Pessebre.
– el 25 d’abril, a les 14:38UTC, la Lluna minvant ocultarà Saturn.
– l’11 de maig, a les 01:35, la Lluna creuarà el Cúmul del Pessebre.
– el 22 de maig, a les 22:25UTC, la Lluna minvant ocultarà Saturn.
– el 7 de juny, a les 07:19UTC, la Lluna se situarà a 0,2° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 18 de juny, a les 18UTC, Mercuri s’acostarà a 0,2° de Mart.
– el 19 de juny, a les 03:58UTC, la Lluna minvant ocultarà Saturn.
– el 4 de juliol, a les 15:02UTC, la Lluna se situarà a 0,2° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 13 de juliol, a les 07:06UTC, Mart se situarà a 0,4° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 16 de juliol, a les 07:27, la Lluna creixent ocultarà Saturn.
– el 12 d’agost, a les 10:05UTC, la Lluna creixent ocultarà Saturn.
– el 28 d’agost, a les 11:31UTC, la Lluna se situarà a 0,2° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 8 de setembre, a les 13:53UTC, la Lluna creixent ocultarà Saturn.
– el 24 de setembre, a les 21:15UTC, la Lluna se situarà a 0,4° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 5 d’octubre, a les 20:48UTC, la Lluna creixent ocultarà Saturn.
– el 22 d’octubre, a les 04:41UTC, la Lluna se situarà a 0,6° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 2 de novembre, a les 07:31UTC, la Lluna creixent ocultarà Saturn.
– el 18 de novembre, a les 10:11UTC, la Lluna se situarà a 0,9° al nord del Cúmul del Pessebre.
– el 28 de novembre, a les 10:49UTC, la Lluna creixent ocultarà Júpiter.
– el 29 de novembre, a les 21:12UTC, la Lluna creixent ocultarà Saturn.
– el 29 de desembre, a les 01:32UTC, la Lluna creixent ocultarà Venus.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 27 de febrer (vespertina, 18°), el 19 d’abril (matutina, 28°), el 23 de juny (vespertina, 25°), el 9 d’agost (matutina, 19°), el 20 d’octubre (vespertina, 25°) i el 28 de novembre (matutina, 20°).

Venus comença l’any com a estel matutí, i assolirà una elongació màxima el 6 de gener amb 47°. Farà la conjunció superior el 14 d’agost, que el durà al cel vespertí, en el que acabarà l’any.

Mart comença l’any com a estel vespertí, en la constel·lació dels Peixos. Després de passar pel Carner, el Bou, els Bessos i el Cranc, farà la conjunció amb el Sol al Lleó (2 de setembre). Acabarà l’any, doncs, com a estel matutí en la constel·lació de la Balança. El 23 de març del 2019, es produirà l’equinocci a Mart que assenyalarà l’inici de la primavera a l’hemisferi nord i de l’autumni a l’hemisferi sud; el 8 d’octubre serà el solstici d’estiu a l’hemisferi nord i el d’hivern a l’hemisferi sud.

L’oposició de Júpiter al Sol tindrà lloc el 10 de juny, moment en el que passarà a ésser un estel vespertí fins a la conjunció el 27 de desembre.

Saturn començarà l’any en conjunció amb el Sol (2 de gener). L’oposició al Sol tindrà lloc el 9 de juliol. La inclinació dels anells durant la conjunció serà de +24°, en una xifra encara elevada, per bé que disminueix des del màxim del 2017.

Urà es trobarà en conjunció amb el Sol el 23 d’abril. L’oposició al Sol tindrà lloc el 28 d’octubre.

Neptú es troba en conjunció amb el Sol el 7 de març, i l’oposició s’esdevindrà el 10 de setembre.

De les pluges d’estels del 2019 indicarem les quadràntides (4 de gener, 02UTC), les lírides (23 d’abril, 00UTC), les eta-aquàrides (5 de maig, 13UTC), les delta-aquàrides (28 de juliol, 15UTC), les perseides (13 d’agost, 07UTC), les oriònides (21 d’octubre, 23UTC), les S-tàurides (6 de novembre, 00UTC), les N-tàurides (12 de novembre, 23UTC), les leònides (18 de novembre, 05UTC), les gemínides (14 de desembre, 18UTC) i les úrsides (23 de desembre, 03UTC).

Pel que fa a la cosmonàutica, destacarem:
– per Cap d’Any, la New Horizons farà una màxima aproximació a (486958) 2014 MU69, que podria dur-la a menys de 3500 km d’aquest petit planeta (d’uns 30 km de diàmetre) del Cinyell de Kuiper.
– entre octubre i novembre hi ha previst el llançament del telescopi espacial CHEOPS, de l’Agència Espacial Europea. Aquesta serà la primera missió de dedicada a la recerca de trànsits exoplanetaris amb l’ús de fotometria d’ultra-alta precisió en estels brillants dels quals ja es coneixen planetes. Es tracta de determinar el diàmetre de diferents planetes neptunians i super-terrestres, per fer una estimació de la densitat.

El nostre 2019 i els altres

El nostre 2019 no és absent de fites. El 20 de maig, per exemple, entraran en vigor les noves definicions de les unitats bàsiques del Sistema Internacional, que fixen la constant de Planck, la càrrega de l’electró, la constant de Boltzmann i la constant d’Avogadro.

En el 2019 també tindrem els primers polsos de neutrons produïts a l’European Spallation Source (ESS). Aquesta instal·lació de Lund es començà a construir el 2013, i no serà completada fins el 2025. La producció de neutrons es basa en l’espal·lació de dianes de tungstè sòlid refredades amb gas heli bombardades amb un corrent de protons procedent d’un accelerador lineal. Els intensos polsos de neutrons que en resultaran seran vehiculats a diferents estacions experimentals. El gros de la recerca d’aquestes estacions experimentals serà la ciència dels materials, amb aplicacions industrials, farmacèutiques, aeroespacials, energètiques, etc.

Entre les cites esportives del 2019, podem esmentar:
– la VIII Copa del Món femenina de futbol associat, que tindrà lloc a França entre el 7 de juny i el 7 de juliol.
– els XVIII Jocs Panamericans, que tindran lloc a Lima entre el 26 de juliol i l’11 d’agost.
– la IX Copa del Món de Rugby-15, que tindrà lloc a Japó entre el 20 de setembre i el 2 de novembre.

En la política internacional, cal destacar que el 29 de març, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord abandonarà la Unió Europea pel mecanisme de l’article 50 del Tractat de la Unió. El Brexit és el primer replegament territorial de rellevància de la història de la Unió Europea (de fet, l’únic antecedent és el de Groenlàndia del 1980), i caldrà veure l’impacte geopolític i geoeconòmic que això tindrà.

El Brexit es produirà en el mateix any que hom preveu la retirada de les darreres unitats de l’Exèrcit de Camp britànic destinades a sòl alemany. Des del 1945, les Forces Armades Britàniques havien tingut presència en territori alemany. Ara queden tan sols elements de la 20ª Brigada d’Infanteria Blindada aquarterats a Padeborn, Sennelager, Bielefeld i Gütesloh. A final del 2019 tan sols romandran uns pocs destacaments amb la intenció de mantindre els llaços entre els exèrcits britànic i alemany.

Són temps on trontollen els projectes d’integració continental. El 2019 era previst que la Unió de Nacions Sud-Americanes (UNASUR) completés el procés d’eliminació d’aranzels sobre tota una sèrie de productes, consolidant un mercat únic per al continent. Però a hores d’ara, la majoria dels membres d’UNASUR han suspès la seva participació en l’organització.

En el calendari electoral podem destacar:
– 16 de febrer: eleccions generals (presidencials i legislatives) a Nigèria.
– 17 d’abril: eleccions generals (presidencials, governatorials i legislatives) a Indonèsia.
– 20 d’abril: eleccions presidencials a Afganistan.
– 23-26 de maig: eleccions al Parlament Europeu.
– 26 de maig: eleccions locals a Espanya.

A partir d’octubre del 2019 entrarà en vigor una prohibició permanent de tota incursió a Uluru, un dels monòlits més grans del món. A banda de raons de seguretat, s’esgrimeixen les creences dels Aṉangu per aquesta decisió

Tampoc no ens podem queixar del nostre 2019. Més fotuda era la vida al Seattle del 2019 de la telesèrie Dark Angel (2000): allò sí que era enginyeria genètica, i no la tímida cirurgia genètica del doctor He que tant ens escandalitza en la nostra línia temporal. No som tampoc vampirs com a Daybreakers (2009).

Si quelcom del film de Ridley Scott, Blade Runner (1982) captura l’esperit del nostre 2019 és potser aquella posició de fragilitat i d’autocompassió que blade runners, replicants i enginyers genètics. Les grans disputes del 2019 són les que giren al voltant de veure qui és el més putejat de tots, i això val pel nostre 2019 que comença i pel Los Angeles del novembre del 2019 del film

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada