L’edició del gen CCR5 en embrions humans per protegir front el virus de la immunodeficiència humana

Genètica: Antonio Regalado publicava ahir un article a MIT Technology Review que ha causat sensació en les darreres hores. L’article es titula “científics xinesos creen nadons CRISPR”. Regalado ho fonamenta a través d’un assaig clínic que fou registrat el passat 8 de novembre a la base de dades Chictr amb el número ChiCTR1800019378. Aquest assaig clínic consisteix en “l’avaluació de la seguretat i eficàcia de l’edició gènica amb el gen CCR5 d’embrió humà”. Com diu que el títol es tracta d’avaluar la seguretat i validesa de l’edició gènica del gen CCR5 per conferir immunitat a la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest virus, com és sabut, infecta limfòcits T CD4+, i pot arribar a desencadenar la síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA). Per entrar en aquestes cèl·lules el VIH utilitza com una de les molècules d’entrada, a banda del mateix CD4, el CCR5. L’assaig clínic ChiCTR1800019378 no és pas polèmic per això sinó per la tecnologia utilitzada: una edició gènica pel sistema CRISPR que alteraria doncs la línia germinal de l’embrió manipulat. Han saltat totes les alarmes sobre aquest exemple d’eugenèsia. El líder de l’estudi és He Jiankui, de la Universitat Meridional de Ciència i Tecnologia, a Shenzhen. L’estudi, de fet, fou aprovat pel comitè ètic d’aquest centre el 7 de març del 2017. Però en les darreres hores un comunicat de la Universitat diuen que aquest assaig no s’està duent a terme. Som davant d’un clickbait?

Esquema de la interacció entre partícules víriques de l’HIV-1 i cèl·lules CD4+ CCR5+ CXCR4+. La interacció és mediada per aquestes proteïnes de la membrana citoplasmàtica i per les glicoproteïnes gp120 i gp41 de l’embolcall víric. Existeixen variants de CCR5 que bloquen parcialment o total l’entrada del virus i que, per tant, confereixen immunitat a la infecció per HIV. La intenció del grup de He Jiankui és utilitzar la tècnica d’edició genètica CRISPR per generar embrions immunes

L’assaig clínic ChiCTR1800019378

El 8 de novembre del 2018 es va registrar de manera retrospectiva un assaig clínic titulat “Avaluació de la seguretat i validesa de l’edició genètica del gen CCR5 d’immunitat al VIH en embrions humans”. El títol científic de l’assaig és “Avaluació de la seguretat i eficàcia de l’edició gènica amb el gen CCR5 d’embrions humans”. L’assaig fou presentat al Registre Xinès d’Assaigs Clínics per Qin Jinzhou, de la Universitat Meridional de Ciència i Tecnologia, a Nanshan (Shenzhen, Guandong).

D’acord amb les dades del registre, el líder de l’estudi és He Jiankui. L’estudi hauria estat aprovat pel Comitè d’Ètica Mèdica de l’Hospital HarMoniCare Materno-Infantil de Shenzhen el 7 de juliol del 2017. En aquest assaig, doncs, participen la universitat i l’hospital citats. El finançament deriva del Projecte de Lliure Exploració per a la Innovació Científica i Tecnològica de Shenzhen.

El passat mes d’octubre parlàvem del projecte IciStem que estudiava casos d’eradicació del VIH-1 en persones seropositives que, per una leucèmia, s’havien hagut de sotmetre’s a uns transplantament de cèl·lules hematopoiètiques. En un d’aquests casos, a Berlin, el pacient fou transplantat amb cèl·lules procedents d’un donador portador d’una variant del gen CCR5 que confereix resistència a la infecció per VIH-1. Aquest concepte és la base de l’assaig proposat per He. Es tracta d’utilitzar una eina d’edició genètica, el sistema CRISPR, per manipular en embrions humans el gen CCR5 per tal que confereixi resistència a la infecció per HIV.

L’assaig consistiria en una sèrie de casos. Com a criteris d’inclusió es demana:
– parelles casades que visquin a la República Popular Xinesa amb seropositivitat pel VIH, de manera que la dona sigui seronegativa i l’home seropositiu.
– que l’edat dels membres de la parella sigui entre 22 i 38 anys.
– que els marits seropositius siguin clínicament estables, és a dir que gràcies a la farmacoteràpia amb antiretrovirals (que haurien d’haver pres amb regularitat durant els darrers 12 mesos) tingui una càrrega vírica inferior a 75 còpies/ml, un comptatge de CD4+ superior a 250.
– que la parella compleixi clínicament les guies mèdiques per a la teràpia de fecundació in vitro.
– que la parell presti el consentiment plenament informat per entendre el propòsit, riscos i beneficis de l’assaig.
– que tots dos membres de la parell accedeixin a utilitzar contraceptius o mantinguin abstinència al menys durant els dos mesos previs a l’extracció d’òvuls i durant el primer mes després del naixement.

Com a criteris d’exclusió es fixa una càrrega viral superior a 75 abans de la recol·lecció de l’esperma; la presència en un o els dos membres del matrimoni de variació genètica en la seqüència diana a editar amb el sistema CRISPR/Cas9, o qualsevol altra variació que interfereixi amb la tècnica; que durant l’estudi no hi hagi fecundació o gestació després de dos cicles d’estimulació d’oòcits; que la parella hagi fracassat més d’una vegada en intents de fecundació in vitro; contraindicacions en l’ús de fàrmacs durant la gestació; nivells anormals d’hormones sexuals; el fet que un o els dos membres del matrimoni rebin quimioteràpia antitumoral; la participació recent o concomitant en altres assaigs clínics; que un o els dos membres del matrimoni pateixin altres malalties, inclòs alcoholisme o malaltia mental, que pugui influenciar el protocol de l’assaig d’acord amb el criteris dels investigadors o dels clínics.

Aquest estudi es posà un termini de dos anys, entre el 7 de març del 2017 i el 7 març del 2019. En total hi haurien de participar 20 matrimonis, tots ells recrutats al citat hospital de Shenzhen.

L’article d’Antonio Regalado a MIT Technology Review

L’assaig clínic es registrà el 8 de novembre, és a dir ben entrat el període referit de dos anys. Ahir MIT Technology Review publicava un article d’Antonio Regalado. Recordava d’entrada la polèmica desencadenada en el 2015 quan científics xinesos anunciaren que havien assajat l’edició genètica en embrions humans no destinats a la implantació. La qüestió de la manipulació genètica de la línia germinal humana és espinosa i no són poques les jurisdiccions que han prohibit aquesta recerca, per no parlar, ja en termes generals, de l’ús d’embrions humans en experiments destructius.

El sistema CRISPR/Cas9, descobert com a part del sistema immunitari de bacteris front a virus, és la més potent eina d’edició genètica que es coneix. La natura d’aquesta edició genètica ha generat controvèrsia, ja que no tothom la considera una manipulació genètica al mateix nivell que les tècniques més clàssiques de “transgènics”, “knock-out”, “knock-in”, etc.

L’exemple d’edició genètica que proposa el Laboratori de He Jiankui s’adreça al gen CCR5. Variants d’aquest gen confereixen resistència a la infecció per HIV, però també al virus de l’hepatitis C (HCV), al virus de la verola o a la toxina colèrica.

El naixement de les bessones “Lulu” i “Nana”

YouTube Preview Image

En un vídeo publicat hores després de l’article de Regalado, He parlava d’un dels casos inclosos en aquest assaig. Afirmava que la mare, “Grace”, havia donat a llum a dues nenes, “Lulu” i “Nana”. He explicava que en la fecundació in vitro d’aquests embrions s’hi havia introduït un sistema CRISPR/Cas9 per modificar el gen CCR5. El sistema va fer que “Lulu” i “Nana” adquirissin una variant del gen CCR5 que confereix resistència a la infecció per VIH. Hom calcula que aquesta variant ja és present de manera natural en 100 milions de persones.

He explica en el vídeo que abans de la implantació es feren en el laboratori múltiples anàlisis genòmiques i de seqüenciació profunda per tal de garantir que no s’havia produït cap més alteració genètica que la desitjada. Amb aquesta garantia es procedí a la implantació.

Comunicat de la Universitat de Shenzhen

El comunicat de la Universitat Meridional de Ciència i Tecnologia ens diu bàsicament que el doctor He es troba en excedència de tres anys de la plaça universitària des de febrer del 2018. La universitat ha anunciat que emprendrà una acció immediata amb el doctor He per clarificar aquestes informacions.

Segons aquest comunicat, la recerca es realitzà fora del campus, sense cap notificació ni a la Universitat ni al Departament de Biologia. Per a la Universitat, l’ús de la tècnica CRISPR/Cas9 en embrions humans viola l’ètica acadèmica i els codis de conducta.

La rellevància clínica

El risc de transmissió materno-infantil de l’HIV no era pas l’objecte de l’assaig clínic de He, ja que en els casos estudiats l’home era seropositiu la dona era seronegativa. El risc de transmissió materno-infantil en dones no tractades és del 15-45%. Un tractament amb antiretrovirals pot reduir aquest risc a menys de l’1%. La transmissió paterno-infantil és més remota, però no del tot desconeguda (Murugan & Anburajan, 2013, Ezeonwumelu et al., 2018).

El debat, en tot cas, gira sobre l’ús de les tècniques d’edició genètica per modificar de manera permanent i hereditària el genoma humà. Si veiem les reaccions a la premsa del vídeo de He trobarem nombroses referència a l’eugenèsia, als “nens a la carta” i expressions semblants. De posicions hi ha diverses, i si bé la majoritària demana prohibir l’ús de l’edició gènica en la línia germinal humana, d’altres posicions són més laxes, i unes altres qüestionen completament les tècniques de fecundació in vitro.

Lligams

Safety and validity evaluation of HIV immune gene CCR5 gene editing in human embryos. ChiCTR1800019378

– Informe del comitè ètic sobre l’assaig, amb data de 7 de març del 2017.

Chinese scientists are creating CRISPR babies. Antonio Regalado. MIT Technology Review (November 25, 2018).

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada