Denis Mukwege i Nadia Murad, Premi Nobel de la Pau 2018

El Comitè Nobel Noruec ha anunciat la concessió del Premi Nobel de la Pau del 2018 a Denis Mukwege i Nadia Murad “pels llurs esforços per posar fi a l’ús de la violència sexual com a armada de guerra i de conflicte armat“. El comitè recorda que fa 20 anys s’aprovà l’Estatut de Roma, normativa del Tribunal Penal Internacional, i que fa 10 anys el Consell de Seguretat de Nacions Unides aprovà la resolució 1820, que establia com a crim guerra i amenaça a la pau i seguretat internacionals l’ús de violència sexual com a armada de guerra i conflicte armat

Denis Mukwege

Denis Mukengere Mukwege (*Costermansville, Kivu, Congo, 1.3.1955) és diplomà en medicina a la Facultat de Burundi. S’especialitzà en ginecologia a la Universitat d’Angers. A Angers cofundà l’Esther Solidarité France-Kivu. El 1989 tornà al Congo per assumir la direcció mèdica de l’hospital de Lemera.

En el 1996, l’Hospital de Lemera fou destruït durant la guerra, i Mukwege es refugià a Nairobi. En el 2008 participà en la fundació de l’Hospital Panzi, de Bukavu, on han estat tractades 85000 dones, el 60% de les quals han patit violència sexual, molt sovint lligada a conflictes armats.

El 25 d’octubre del 2012, la casa de Mukwege fou assaltada per quatre homes armats. Llavors ell era fora de casa, però sí hi eren les filles, que foren retingudes com a hostatges. En tornar a casa, un dels guardes de Mukwege intervingué i fou mort pels assaltants. Davant d’aquest fet, Mukwege s’exilià a Europa, i no tornà a Bukavu fins el 14 de gener del 2013.

En el 2015 es doctorà en ciències mèdiques a la Universitat Lliure de Brussel·les, amb un tesi titulada “Étiologie, classification et traitement des fístules traumàtiques uro-génitales et génito-digestives basses dans l’est de la RDC”.

Nadia Murad

Nadia Murad (*Kojo, 1993) va nàixer al si d’una família iazidita. L’agost del 2014, Kojo i altres poblacions del districte de Sinjar patiren atacs sistemàtics del Daesh adreçats contra la població iazidita. A Kojo assassinaren a centenars de persones, i capturaren com a esclaves sexuals les dones joves, incloses menors. Nadia Murad, llavors de 21 anys, era una d’elles i fou sotmesa a abusos sexuals i l’amenaçaren de mort si no renegava de la fe iazidita. Es calcula que 3000 noies i dones iazidites patiren aquests abusos.

Després de tres mesos de captivitat, Murad aconseguí de fugir. En lloc segur denuncià obertament els abusos patits per ella i per la població iazidita. En el 2016 fou designada Ambaixadora de Bona Voluntat de Nacions Unides per la Dignitat de Supervivents de Tràfic Humà.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada