Proxima centauri b: el planeta extrasolar “conegut” més proper

L’estel conegut més proper al Sol, en la nostra època, és Proxima Centauri, considerat part del sistema estel·lar d’Alfa Centauri (amb el nom d’Alfa Centauri C). La campanya “Pale Red Dot” s’adreça a estudiar aquest estel i, en particular, a descriure, si n’hi ha, planetes similars als nostre al voltant seu. En un comunicat de premsa de l’Observatori Europeu Austral (ESO) se’ns informa de dades que assenyalen l’existència, si més no, d’un planeta, Proxima b. Demà apareixerà un article a la revista Nature.

Els estels coneguts més propers al Sol. La majoria, com Proxima Centauri, són nans vermells. Al capdavall, aquest és el tipus d’estel més abundant en l’univers en l’era estel·lífera

Proxima b: un període orbital d’11 dies

El planeta Proxima Centauri b tindria una massa una mica superior a la de la Terra i orbitaria l’estel vermell amb un període d’11 dies. En el Sistema Solar, aquest període es correspon a la regió vulcaniana o inframercuriana, però en un sistema de nan vermell les escales diferents. Així, Proxima Centauri b es troba en l’anomenada “zona habitable” del seu sistema, és a dir aquella on, en teoria, la superfície planetària tindria una temperatura compatible amb l’aigua líquida.

L’existència d’aquest planeta es dedueix de les observacions regulars realitzades per l’espectrògraf HARPS del telescopi de 3,6 metres de l’Observatori de La Silla (Xile), complementades amb dades obtingudes per altres telescopis. El programa Pale Red Dot és dirigit per Guillem Anglada-Escudé, de la Queen Mary University de Londres.

Els canvis en la velocitat radical de Proxima Centauri permeten assumir una sèrie de característiques bàsiques del planeta. En el gràfic veiem com de les dades del primer trimestre del 2016 (punts vermells) es dedueix un harmònic de 11,2 dies. Parlem d’oscil·lacions feblíssimes, de canvis de l’ordre dels quilòmetres/hora. El planeta tindria una massa de 7,8·1024 kg (un 30% superior a la de la Terra) i es trobaria a una distància de 7 milions de quilòmetres de l’estel.

Val a dir que, des del 2013, hom havia obtingut dades que assenyalava la presència d’aquest planeta, però les d’ara són més robustes. En aquest sentit, Pale Red Dot ha monitoritzat paral·lelament els canvis de lluminositat de l’estel amb el telescopi ASH2 de l’Observatori de San Pedro de Atacama. Els estels vermells tendeixen a produir flamarades, i aquest períodes foren descomptats de l’anàlisi dels canvis en velocitat radial.

Imaginar-nos el clima de Proxima b

No sabem res de la rotació de Proxima b. Podria ser una rotació sincronitzada amb la translació (com la Lluna respecte de la Terra) o bé seguir una ressonància 3:2. En el primer cas, el punt subsolar seria més o menys fix en la superfície, i en el segon oscil·laria damunt part de la zona tropical. En la zona irradiada podrien haver temperatures compatibles amb aigua líquida. És clar que això ho diem sense saber res de l’atmosfera de Proxima b, la pressió de la qual condicionaria aquest aspecte.

La qüestió mediàtica, és clar, és l’habitabilitat de Proxima b. Respondre aquesta qüestió exigirà més observacions, probablement a través d’instruments encara no construïts.

Proxima Centauri: cent anys de coneixement

En el 1915, Robert Innes descobrí un estel de magnitud +11 que presentava dades de moviment propi similars a les d’Alfa Centauri. La denominà Proxima Centauri. En el 1917, Joan Voûte estimà la paral·laxi de Proxima Centauri en 0,75 segons d’arc, cosa que la situava a una distància similar d’Alfa Centauri. En termes de magnitud absoluta, Proxima Centauri era l’estel menys lluminós conegut.

En el 1951, Harlow Shapley mostrà que Proxima Centauri podia entrar en flamarades considerables, amb augments puntuals de lluminositat del 8% respecte de la línia basal. Les flamarades de Proxima Centauri han estat estudiades especialment pers observatoris de raigs X.

Aquesta mateixa setmana el Grup de Treball de Noms d’Estels de la Unió Astronòmica Internacional decidia adoptar com a primera denominació de l’estel la de Proxima Centauri. L’altre nom, el d’Alfa Centauri C, és més insegur, ja que no és clara la vinculació amb el sistema binari d’Alfa Centauri. Proxima Centauri dista 15.000 UA (2,2·1015 m) d’aquest sistema binari, i podria orbitar-hi amb un període de 500.000 anys.



Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *