Un planeta hipotètic de 10 masses terrestres a 200-1200 unitats astronòmiques

La detecció d’exoplanetes és limitada pel fet que les tècniques actuals els detecten més fàcilment com més massius o voluminosos són o com més propers orbiten l’estel respectiu. Això val també per al nostre Sistema Solar. D’acord amb la definició actual de “planeta”, en el Sistema Solar són comptats vuit: Júpiter, Saturn, Neptú, Urà, Terra, Venus, Mart i Mercuri. És clar que aquesta llista podria no ser completa. Més enllà de l’òrbita de Neptú podrien haver planetes més grans que Mercuri però que, per la seva llunyania respecte del Sol, difícilment poden ser detectats.

És clar que la llista de planetes s’amplia si els definim senzillament com tot aquell objecte que orbita al voltant del Sol. Cada mes, en diferents posicions, hom detecta planetes menors nous, que són introduïts en els catàlegs.

Eric Hanlan ens explicava ahir com Mike Brown i Konstantin Batygin analitzen les òrbites de sis petits planetes transneptunians. Aquests sis planetes formen un grup orbital peculiar. Segons Brown i Batygin, darrera d’aquest agrupament orbital hi ha un planeta gegant, de 10 masses terrestres, que encara no hauria estat detectat.

Aquest planeta hipotètic tindria una òrbita ben el·líptica i ben inclinada respecte del pla general del Sistema Solar. Cal pensar que, com els altres objectes transneptunians, és un objecte expel·lit com a conseqüència dels cataclismes orbitals del Sistema Solar primigeni. En l’òrbita actual no s’acosta al Sol menys de 200 UA (7 vegades la distància Sol-Neptú), però deu arribar en l’afeli a una distància de 600-1200 UA.

Batygin i Brown publiquen els seus càlculs a The Astronomical Journal. Ara com ara, fan una crida a continuar l’anàlisi dels objectes transneptunians distants d’òrbita altament inclinada, que pot ajudar a acumular indicis sobre aquest gran planeta hipotètic. Amb una estimació més precisament dels elements orbitals i de la massa d’aquest suposat planeta serà factible començar una recerca directa.



Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Un planeta hipotètic de 10 masses terrestres a 200-1200 unitats astronòmiques

  1. didaclopez diu:

    En la premsa, el planeta hipotètic de Batygin & Brown apareix citat com a “Planeta Nou”. Brown, en canvi, sembla preferir el nom de “Persèfone” (potser més correcte seria el nom llatí, Proserpina). Algú ha dit que si, per culpa d’Eris, va haver de ser relegat Plutó de la categoria planetària, hauríem de ser consegüents i fer que “Persèfone” sigui classificada com a asteroide i que rebi nombre de “planeta menor” exactament com n’hauran de rebre Mercuri, Mart, Venus i el nostre propi “ex-planeta”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *