La reconstrucció de la mida poblacional dels pingüins d’Adèlia dels darrers 22.000 anys

Els pingüins d’Adèlia (Pygoscelis adeliae) es distribueixen per tot el litoral de l’Antàrtida. Hom calcula que actualment hi hauria unes 251 colònies de cria, amb un total de 3,8 milions de parelles reproductives. Fa 20 anys, aquesta xifra era de tan sols la meitat. Aquest fort augment de la població no ha estat uniforme. A la Península Antàrctica hi ha avui menys població que fa vint anys, de manera que tot el creixement s’explica per les colònies de l’Antàrtida Oriental, que ara ja suposen el 30% de la població total d’aquesta espècie. Els ecòlegs atribueixen aquesta expansió a l’escalfament que registra l’Antàrtida, i ho fan en base a models que descriuen com la mida de les colònies respon a canvis en la coberta marina de glaç. Per fer-se una idea de com es relaciona la mida poblacional dels pingüins d’Adèlia amb l’evolució del clima, Jane Younger, Louise Emmerson, Colin Southwell, Patrick Lelliot i Karen Miller han analitzat dades de l’ADN mitocondrial de colònies actuals. Establint les relacions de parentiu entre les colònies del present, hom pot estimar la mida poblacional del passat. Els resultats de la seva recerca apareixen en un article en el darrer número de BMC Evolutionary Biology.

22.000 anys d’història dels pingüins d’Adèlia

Amb les dades d’ADN mitocondrial els és possible a Younger et al. reconstruir la mida poblacionals dels pingüins d’Adèlia de l’Antàrtida Oriental durant els darrers 22.000 anys. Certament, llavors la població era molt reduïda. Fa 14.000 anys, per exemple, devien haver poc més de 8000 parelles reproductives. Si comparem les seqüències d’ADN mitocondrial dels pingüins d’Adèlia de l’Antàrtida Oriental, de la Península Antàrctica i de l’Arc d’Scòtia, tot indica que comparteixen un ancestre comú més recent de 29.000 anys d’antiguitat, procedent d’un sol refugi glacial. No vol dir això que no n’hi hagués més que un sol refugi en aquell període glacial, però sí que tan sols els pingüins d’aquell refugi han deixat descendència actualment present.

En entrar en l’actual període interglacial, les condicions es feren paulatinament més favorables per als pingüins d’Adèlia. Cada vegada creixia més les zones lliures de glaç durant l’estiu (octubre-febrer), allà on podien construir els seus nius de pedra i tindre cria. Cada parella incuba normalment dos ous, durant 32-34 dies (els dos progenitors s’alternen en períodes de 12 dies); les cries, després de l’eclosió, no abandonen el niu més que 22 dies després, i no és fins que tenen 50-60 dies que ja poden saltar a la mar.

L’Antàrtida Oriental (o Antàrtida Continental) és la zona on menys es deixa notar el període interglacial iniciat fa uns 10.000 anys. Amb tot, la reconstrucció de Younger et al. mostra com, al llarg dels mil·lennis, ha estat la desglaciació parcial d’algunes localitats costaneres durant els mesos estivals la que ha promogut l’expansió (x153 en 14.000 anys) dels pingüins d’Adèlia.

En canvi, si hom analitza l’expansió actual de la població de pingüins d’Adèlia, sembla que el motor no és tan la desglaciació com la disminució del glaç oceànic, que augmenta els recursos tròfics per a l’espècie. Younger et al. remarquen, doncs, que els motors ambientals de les tendències poblacionals es escales de mil·lennis i segles poden no coincidir amb els responsables dels canvis a escala d’anys o dècades.

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.