“Pliobates cataloniae”, un hominoid de 4-5 kg de pes de fa 11,6 milions d’anys

Paleoantropologia: En les pàgines de Science trobem un article signat per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del Center for the Advanced Study of Human Paleobiology (The George Washington University, DC), de Fossilia i de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB, que descriuen un gènere nou, “Pliobates”, a partir de les restes d’un petit primat del Miocè trobat en la sèrie estratigràfica de l’Abocador de Can Mata, amb una antiguitat d’11,6 milions d’anys. Certament, tenim força descripcions d’antropoides, la majoria de mida petita, que poblaren Àfrica i Euràsia durant el Miocè. Però David M. Alba, Sergio Almécija, Daniel DeMiguel, Josep Fortuny, Miriam Pérez de los Ríos, Marta Pina, Josep M. Robles i Salvador Moyà-Solà se la juguen amb “Pliobates cataloniae”. En general, els petits simis miocènics són considerats anteriors a la divisió entre els dos llinatges supervivents actuals dels “simis cinomorfs” (les mones del Vell Món) i dels “simis antropomorfs” o hominoides pròpiament dits, dels quals “Proconsul” en seria el primer exemple. Ara bé, “P. cataloniae” presenta una sèrie de característiques cranials i postcranials que són comunes als hominoids. Cladísticament, el situen com una forma més propera als hominoids actuals que no pas “Proconsul”, corresponent al període anterior a la divisió entre els dos llinatges supervivents d’hominoids, els hilobàtids i els homínids.

Reconstrucció del crani i de la fesomia de “Pliobates cataloniae”

Pliobates cataloniae

Explicades les coses així, potser fem la impressió que “Pliobates cataloniae” és una nova baula en el camí evolutiu que conduí a l’ésser humà. Això seria una mica inexacte. A l’ésser humà hauríem de sumar els altres grans simis (ximpancès, goril·les, orangutans) i als gibons. Però fins i tot amb aquesta correcció mancaríem a la realitat global del grup, molts llinatges del qual han desaparegut.

Alhora, Pliobates cataloniae és interessant en ella mateixa. Ens parla d’un diversitat més profunda i complexa dels petits simis catarrins del Miocè, i més particularment dels eurasiàtics.

Parlem d’un animal relativament petit, de 4 a 5 kg de massa corporal. La descripció es basa en un fòssil d’esquelet parcial, que ens informa de la morfologia craniana, però també de l’esquelet apendicular, particularment de l’anatomia del colze i del canyell. Era un quadrúpede arborícola, que grimpava de manera cautelosa i eclèctica. També era capaç de desplaçar-se suspès, com fan ara els gibons, però segurament sense tanta capacitat acrobàtica. El grau d’encefalització és comparable a la dels gibons actuals. El microdesgast dentari assenyala una dieta frugívora.

El seu lloc en l’arbre filogenètic

David Alba et al. han realitzat una anàlisi cladística basada en 300 trets craniodentals i postcranials. En l’anàlisi inclouen, a més de les espècies actualment existents de simis, tot un ventall d’espècies extintes. Aquesta anàlisi la podem resumir en aquest quadre:
1. Dendropitècids i d’altres petits catarrins del Miocè.
2. Hominoideus.
2. 1. Proconsul.
2. 2. Altres hominoideus.
2. 2. 1. Pliobates.
2. 2. 2. Hominoideus post-miocènics.
2. 2. 2. 1. Hilobàtids (actuals gibons i siamangs).
2. 2. 2. 2. Homínids.

El gènere “Proconsul” va ser descrit per Arthur Hopwood en el 1933, a partir de diversos espècimens el més antic dels quals havia estat descobert en el 1909 a Koru (Kènia). Hopwwod l’anomenà així en homenatge als ximpancès captius de circs, uns quants dels quals actuaven sota el nom de “Consul”. El pes corporal de Proconsul africanus era de 18 kg. El siamang (Symphalangus syndactylus), que és el més gran dels hilobàtids, pesa uns 14 kg. Així doncs, si el “Proconsul” és ancestre comú d’hilobàtids i homínids, caldria pensar que els hilobàtids han patir un fenomen de nanisme evolutiu. “Pliobates”, en canvi, devia fer 4-5 kg de pes, i si aquest fos un antecedent directe d’hilobàtids i homínids, no tindríem necessitat de considerar un nanisme evolutiu que sempre es fa difícil d’explicar. En aquest esquema “Proconsul” podria ser vist com una radiació primerenca dels hominoideus, amb algunes espècies de grans dimensions, mentre que haurien prosseguit el llinatge espècies més petites com “Pliobates cataloniae”.

També és possible que “Pliobates cataloniae” sigui “posterior” a la divisió dels llinatges dels hilobàtids i homínids, i pertanyi als primers com a grup basal. És difícil dir-ho, ja que el registre fòssil dels hilobàtids és molt magre. En canvi, el registre dels homínids és prou més ric, com mostren algunes de les descripcions més conegudes que han fet paleontòlegs en aquest mateix territori: Pierolapithecus catalaunicus, Anoiapithecus brevirostris, Dryopithecus spp.

Lligams externs:

Miocene small-bodied ape from Eurasia sheds light on hominoid evolution. DOI: 10.1126/science.aab2625

Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Catarrhini a Wikispecies

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *