“Spinolestes xenarthrosus”: els trets tegumentaris d’un mamífer de fa 125 milions d’anys

Paleontologia: En els darrers anys, hom ha descrit tota una sèrie d’espècies fossils que testimonien la diversitat dels mamífers dels mesozoic. Els mamífers experimentaren en aquell període diverses radiacions evolutives, encara que no pas tan espectacular com la viscuda en el cenozoic. Però és en el mesozoic on apareix un tret típic dels mamífers: el pèl. No és fàcil obtindre dades del tegument d’aquests grups de mamífers. Per això és valuós l’especimen que Martin et al. presenten a Nature, procedent del jaciment de Las Hoyas (Cuenca), de 125 milions d’anys d’antiguitat, catalogat com a MCCMLH30000A. Es tracta d’un mamífer eutriconodont que els ha servit per descriure l’espècie Spinolestes xenarthrosus. L’especimen mostra parcialment una sèrie d’estructures cutànies, inclosos fol·licles amb pèls primaris i secundaris. Els autors comparen la morfologia de l’orella externa de S. xenarthrosus amb les d’una rata moderna. També s’hi conserven altres parts toves, particularment pulmons i fetge. La fesomia de S. xenarthrosus era semblant a la d’una rata dels nostres dies.

Especimen MCCMLH30000A, que serveix d’holotip a l’espècie “Spinolestes xenarthrosus” (Martin et al., 2015), classificada en la família dels gobiconodòntids.

El jaciment de Las Hoyas

Las Hoyas es troba a la Tierra Muerta (província de Conca), regió marcada per una geologia dolomítica i calcària, que condiciona una forta eixutesa. El jaciment de Las Hoyas és excepcional pel que fa a la preservació dels fòssils que conté. El 70-80% dels especimens de vertebrats es troben articulats. Pel que fa a exosquelets d’artròpodes, s’han arribat a trobar apèndixs i antenes. En fòssils de plantes hom arriba a trobar fins i tot fructificacions. La preservació de parts orgàniques és notable, des de músculs mineralitzats a cel·luloses lignificades. Aquesta preservació s’explica perquè corresponen a sediments que quedaren submergits ràpidament (en qüestió de dies de la mort) en condicions anòxiques, amb acció de tapissos microbians que promourien dipòsits de carbonat de ferro.

Angela D. Buscalioni, de la Unidad de Paleontología de la Universidad Autónoma de Madrid, és qui dissenyà el projecte de recerca de Las Hoyas. En el treball de camp que topà amb el fòssil MCCMLH30000A participaren, a més de Buscalioni, Jesús Marugán-Lobo, Romain Vullo (de Géosciences Rennes) i Hugo Martín-Abad. En la feina de laboratori (preparació, tomografia, microscopia òptica, microscopia electrònica) participaren Thomas Martin (del Steinmann-Institut für Geologie, de la Universität Bonn), Marugán, Vullo, Martín, Luo Zhe-Xi (del Department of Organismal Biology and Anatomy, de la University of Chicago) i Buscalioni. Luo és qui realitzà les anàlisis filogenètiques.

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.