LISA Pathfinder i la detecció d’ones gravitatòries

Ahir era llençat des del cosmòdrom de Kuru (Guiana) un cohet Vega que transportava l’observatori LISA Pathfinder, de l’Agència Espacial Europea. La missió té com a objectiu posar les bases de l’observació d’ones gravitacionals en condicions de caiguda lliure. La data del llançament s’ha fet coincidir pràcticament amb el centenari de la publicació de “Die Feldgleichen der Gravitation“, article d’Albert Einstein, que exposava les equacions de camp d’una teoria relativística de la gravitació, en el marc de la teoria general de la relativitat. L’equivalència de la massa inercial i de la massa gravitatòria, postulava una teoria de la constància dels paràmetres fonamentals de la física en relació a qualsevol marc de referencia. Einstein explicava així la gravetat com la curvatura de l’espai-temps provocada per objectes massius i, de retruc, predeia l’existència d’ones gravitatòries. L’acrònim LISA vol dir “Antena Espacial d’Interferòmetre Làser”.

La missió LISA Pathfinder

La LISA Pathfinder és, com indica el seu cognom, una missió de prova. Es tracta de comprovar el funcionament de la tecnologia LISA en la detecció d’ones gravitatòries en l’espai. Aquesta tecnologia ja la trobem en observatoris terrestres com LIGO o VIRGO. Sotmesos al camp gravitatori, però, la pertorbació és massa forta com per detectar-les, especialment pel que fa a les ones gravitatòries de baixa freqüències (10-4 – 10 -1 Hz).

La LISA Pathfinder incorpora un detector d’ones gravitatòries format per dues masses. Situades en caiguda lliure, les ones gravitatòries provocarien petits desplaçaments (de l’ordre de picòmetres), que serien detectats per interferometria làser. És clar que això obliga a un disseny que minimitzi qualsevol moviment de les masses degut a forces externs. Alhora, l’interferòmetre ha d’ésser capaç de detectar aquests moviment amb prou sensibilitat i precisió.

Les dues masses són peces cúbiques fetes d’un al·liatge d’or i platí. Són separades per tan sols 38 cm, una distància insuficient com perquè les ones gravitatòries que pugui trobar produeixen desplaçaments detectables per interferometria. El que es tracta és de comprovar el sistema per a futures missions.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada