Ávila, Bhargava, Hairer, Mirzakhani: Medalles Fields 2014

Cada quatre anys, els anys senars no divisibles per 4, amb motiu del Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional, s’atorguen, en nombre de dos, tres o quatre, les Medalles Internacionals per Descobertes Destacades en Matemàtiques, conegudes com a “Medalles Fields” en honor de John Charles Fields (1863-1932). El límit d’edat per ésser nominat són 40 anys. Enguany, coincidint amb el Congrés de Seül, s’han concedit quatre medalles: Artur Ávila (*Rio de Janeiro, 29.6.1979), Manjul Bhargava (*Hamilton, Ontario, 8.8.1974), Martin Hairer (*14.11.1975) i Maryam Mirzakhani (*Tehran, 5.1977).

Artur Ávila

Ha rebut la medalla per “les seves profundes contribucions a la teoria de sistemes dinàmics, que han canviat el rostre del camp, emprant la poderosa idea de la renormalització com a principi unificador

Artur Ávila Cordeiro de Melo ja guanyà als 16 anys una medalla d’or a la Olimpiada Matemàtica Internacional de Toronto, el juliol del 1995. Becat a l’Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada, s’hi va doctorar en el 2001, amb una tesi dirigida per Wellington de Melo (*17.11.1946). En el 2003 ingressà en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i, actualment, té la doble ciutadania brasilera i francesa. Amb Svetlana Jitomirskaya es va fer conegut en el 2005 per resoldre l’anomenat “problema dels deu martinis”, és a dir demostrar que l’espectre de l’operador quasi-Mathieu, amb aplicacions en física quàntica, és un conjunt de Cantor per a valors irracionals d’alfa, i pel qual vint-i-cinc anys abans Barry Simon havia promès convidar a deu martinis a qui ho resolgués.

El nom d’Avila apareix com a co-autor en nombroses publicacions recents sobre sistemes dinàmics: dinàmiques unidimensionals reals i complexes, billars plans, dinàmiques hiperbòliques parcials.

Manjul Bhargava

Ha rebut la medalla per “desenvolupar poderosos mètodes nous en la geometria de nombres, que aplicà al comptatge d’anells de petit rang i a limitar el rang mitjà de corbes el·líptiques“.

Manjul Bhargava és fill de químic i matemàtica (Mira Bhargava). Els seus pares, naturals d’Índia, el tingueren a Hamilton (Ontàrio), però després la família es traslladà a Long Island, NY, on la mare trobà la seva actual posició a la Hofstra University. Als 14 anys, Manjul Bhargava ja havia completat els cursos de matemàtica i informàtica de l’ensenyament secundari. Ingressà a Harvard, i fou reconegut amb el Morgan Prize abans i tot de graduar-se, en el 1996. A Princeton, sota la supervisió d’Andrew Wiles (conegudíssim per la demostració del darrer teorema de Fermat), es va doctorar en el 2001. Ocupa pràcticament des de llavors la càtedra R. Brandon Fradd de matemàtiques a Princeton.

Martin Hairer

Ha rebut la medalla per “les seves destacades contribucions a la teoria d’equacions diferencials parcials estocàstiques i, en particular, per la creació d’una teoria d’estructes de regularitat per aquestes equacions“.

Martin Hairer, de ciutadania austríaca, es va formar a la Universitat de Ginebra. Sota la supervisió de Jean-Pierre Eckmann, s’hi va doctorar en el 2001 amb la tesi “Comportment Asymptotique d’Équations à Dérivées Partielles Stochastiques“. A través de HairerSoft, ha desenvolupat programari informàtic per a l’edició de so. En el 2013 ocupà la Càtedra Règia de Matemàtiques de la Universitat de Warwick, creada per la reina Elisabet II amb motiu del 60è aniversari de la seva entronització.

Maryam Mirzakhani

Ha rebut la medalla per “les seves destacades contribucions a la dinàmica i geometria de superfícies riemannianes i als llurs espais de mòduls“.

Maryam Mirzakhani (مریم میرزاخانی) destacà ja de ben jove, i per això ingressà en l’escola superior femenina Farzanegan, de Tehran, adscrita a l’Organització Nacional per al Desenvolupament de Talents Excepcionals (NODET). Després passà a la Universitat Sharif de Tecnologia (Tehran), on es graduà en matemàtiques en el 1999. Féu els estudis de doctorat a la Universitat de Harvard, sota la supervisió de Curtis McMullen (*21.5.1958), que tot just havia guanyat la medalla Fields en el 1998. Defensà la tesi, titulada “Simple geodesics on hyperbolic surfaces and the volume of the moduli space of curves“, en el 2004.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada