La sonda Rosetta visita 67P/Churyumov-Gerasimenko

Després de 10 anys de viatge d’ençà que fou llençada el març del 2004 en un cohet Ariane 5, i després d’haver realitzat aproximacions a Mart (2007), a 2867 Šteins (setembre del 2008) i a 21 Lutetia (juliol del 2010), la sonda Rosetta arriba finalment al seu objectiu, el cometa 67P/Churuymov-Gerasimenko. El passat 29 de juliol feia aquesta fotografia:

Com que ara se situa a unes 3,9 unitats astronòmiques del Sol, el cometa roman actiu i el nucli cometari es veu amb claredat. Com ja s’apreciava en imatges del passat 14 de juliol, és un nucli cometari bilobulat. Lo més probable és que aquest cos sigui el producte de la fusió de dos nuclis, encara que aquesta curiosa forma sigui el resultat de pertorbacions gravitatòries, o de les inhomogeneïtats en l’evaporació del glaç de l’escorça. En la dimensió més ampla, el petit planeta fa uns 4 km.

El febrer del 1959 aquest cometa adquirí, arran d’un encontre amb Júpiter, les seves característiques orbitals actuals. Llavors el cometa era encara desconegut. No fou descobert fins l’11 de setembre del 1969, quan Svetlana Ivanova Gerasimenko, de l’Alma-Ata Astrophysical Institute, realitzà astrofotografies a la percaça del cometa 32P/Comas Solà. Gerasimenko lliurava les fotografies a l’anàlisi de Klim Ivanovic Churyumov, que interpretà un dels punts registrats com a corresponent al 32P/Comas Solà. Churyumov repassà les fotografies de nou quan ja era a Kiev i, el 22 d’octubre, notà que l’objecte assenyalat no podia ser el 32P/Comas Solà, ja que era a 1,8º de distància angular de la posició esperable. L’exam d’altres fotografies permeté trobar finalment el veritable 32P/Comas Solà, amb la qual cosa es deduïa que l’altre era un cometa prèviament desconegut.

Mentre escrivim aquestes línies, la sonda Rosetta és a 736 km del petit planeta. Hi arribarà el 6 d’agost, quan entrarà en òrbita. Començarà llavors una missió d’escrutini del cometa. El novembre del 2014, deixarà caure el mòdul Philae, que ancorarà en la superfície del petit planeta mitjançant un sistema d’arpons.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada