El viroma oral humà: un tret personal i persistent

Les tècniques d’alt processament de dades han donat lloc a les anomenades “òmiques”, començant per la genòmica. Aplicades a l’estudi de microorganismes permeten aconseguir dades impossibles a través del cultiu axènic clàssic. Així doncs, hom parla del “microbioma” com del conjunt de microorganismes existents en un determinat hàbitat. El “viroma” seria, específicament, el conjunt de virus. En un article inclòs en el número de setembre de la revista ISME, un grup de científics californians presenta un estudi sobre la població global de virus de la cavitat oral d’unes vuit persones.

El Laboratori de David T. Pride

El laboratori del doctor David Pride realitza estudis sobre el rol de la microbiota comensal humana en la fisiologia i patologia humanes. Encara que sota el terme de microorganismes, inclouen fongs, arqueons, bacteris i virus, el grup de Pride es dedica especialment als darrers i, més concretament, als de la cavitat oral. Dels virus que trobem en la cavitat oral humana, la majoria són virus bacterians, és a dir que infecten els bacteris de la cavitat oral i no pas les cèl·lules de la mucosa. Des de fa dècades, hom postula que aquests virus bacteriòfags juguen un paper en el control de la placa bacteriana dentària i d’altres poblacions bacterianes de la boca. Com responen els bacteris a l’atac d’aquests virus és un altre focus d’interès per a Pride, per exemple pel que fa als sistemes CRISPRs que confereixen els bacteris una immunitat adaptativa contra infeccions víriques.

L’estudi que publica ISME fou completat el setembre del 2013. El signen Shira R. Abeles (Departament de Medicina de la Universitat de Califòrnia de San Diego), Refugio Robles-Sikisaka, Andrew G. Lum, Julia Salzman (del Departament de Patologia), Tobias K. Boehm (del Col·legi de MKedicina Dental de la Western University of Health Sciences) i el mateix David Pride.

Una mostra de vuit persones durant 60 dies

Per a l’estudi foren recrutades vuit persones sense relació entre elles. Durant un període de 60 dies, cada 6 dies (11 mostrejos en total) se’ls prengueren mostres de saliva.

Els virus d’ADN de la cavitat oral humana

L’anàlisi metagenòmica es circumscrivia als virus d’ADN, restant exclosos, doncs, els virus d’ARN. La qüestió principal a respondre era el grau d’especificitat individual del viroma i els canvis que s’hi produïen en l’individu al llarg dels dies.

Entre les conclusions de l’estudi, destaquen:
– hi ha un conjunt de virus que són presents en totes les mostres analitzades.
– hi ha una forta associació entre els genotips vírics i els diferents individus. L’associació és més forta que no pas la que hom ha trobat en altres estudis sobre bacterioma oral. D’aquesta manera, el viroma oral humà sembla un tret força personalitzat.
– una part substancial dels virus que eren presents en un subjecte o ho eren en totes les 11 mostres analitzades al llarg dels 60 dies. D’altres tenien una presència més transitòria.
– més enllà de les diferències personal, existeixen uns patrons de població viral associats al sexe de cada individu. Aquesta especificitat de sexe ja havia estat descrita per al bacterioma.

L’estabilitat general de la població vírica i el seu caràcter específic de cada individu assenyalen, per a Abeles et al., que els virus juguen un paper important en l’ecosistema oral humà. Estudis amb poblacions més amples, i que relacionin els diferents grups de virus amb les cèl·lules hostes (humanes, fúngiques, bacterianes o arqueòniques), permetran aprofundir més en la qüestió, i entendre el possible rol positiu dels virus bacteriòfags en el manteniment de la salut oral.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada