Anàlisi genòmica d’un individu de la cultura paleoamericana de Clovis en referma l’origen siberià i la continuïtat amb les poblacions nadiues americanes actuals

Fa unes setmanes parlàvem de com les anàlisis genètiques i genòmiques il•luminaven els orígens de les poblacions europees actuals. En certa manera, resulta força artificial definir geogràficament els límits d’unes poblacions europees, quan en termes de biogeografia humana, el supercontinent d’Afràsia forma una unitat general. No ho és tant, per contra, quan enfoquem la qüestió al poblament de les Amèriques. Deixant de banda els contactes transoceànics, el gros del poblament de les Amèriques es va fer a través de Beríngia, el pont de terra que comunica en determinats períodes l’Afràsia Nord-Oriental amb l’Amèrica Nord-Occidental. El primer poblament humà de les Amèriques pot haver tingut lloc en dates molt reculades. No obstant, la primera cultura material ben estesa i reconeguda a Nord-Amèrica és la definida per les troballes del jaciment de Clovis. Rasmussen et al. (2014) presenten a la revista Nature l’anàlisi genòmica de restes d’un individu procedent d’un jaciment adscrit a aquesta cultura, a Anzick (Montana occidental).

Puntes de fletxa característica de la cultura de Clovis, procedents del jaciment de Rummells-Maske Cache, a Iowa. La similitud entre aquestes puntes de fletxa i les de la cultura solutriana han empès a proposar un origen hespero-europeu per a la cultura de Clovis. La distribució de l’haplogrup X d’ADN mitocondrial ha estat una dada genètica a favor d’aquesta hipòtesi “solutriana”. No obstant, l’anàlisi genòmica completa d’un individu de Clovis, Anzick-1, remarca com a hipòtesi més creïble un origen siberià per als ancestres directes de Clovis

La cultura de Clovis

Entre el 1932 i el 1937, sota la direcció d’Edgar Billings Howard, hom excavà diversos jaciments arqueològics a Clovis (New Mexico), particularment la cova Burnet. Les troballes serviren per definir una cultura lítica que remuntaria al Pleistocè. La cultura de Clovis fou el resultat de l’evolució de cultures anteriors, situades en els territoris que quedaven al sud dels inlandsis, les enormes glaceres, que cobrien bona part de Nord-Amèrica.

De totes formes, el complex arqueològic de Clovis continua com la cultura material extensa més antiga de les que hom ha pogut definir. Les dades de carboni-14, la daten en 11.100-10.700 anys, corresponents en termes de calendari, amb les correccions oportunes a la primera meitat de l’XI mil•lenni a.C.

La hipòtesi més acceptada és que les cultures pre-Clovis arriben a Amèrica a través d’un corredor entre els inlandsis que hauria comunicat en determinats períodes Sibèria amb Nord-Amèrica. No obstant, J. D. Stanford i B. A. Bradley han proposat que la cultura de Clovis s’originà a partir de la cultura solutriana de l’Europa sud-occidental, en una migració a través de les cobertes glacials nord-atlàntiques. Una altra matèria de controvèrsia la relació entre la cultura de Clovis i les cultures epipaleolítiques posteriors i, en general, amb les poblacions aborígens nord-americanes actuals.

En aquest debats, les anàlisis genètiques fa temps que hi juguen un paper. Eske Willerslev ha coordinat un projecte, presentat ara per la revista Nature, sobre restes òssies procedents del jaciment d’Anzick (Montana occidental).

El genoma d’Anzick-1

Morten Rasmussen i Sarah L. Anzick encapçalen la llarga llista d’autors. Sarah L. Anzick pertany a la família que dóna nom a un jaciment en el qual es trobaren les restes òssies corresponent a un infant de sexe masculí (Anzick-1). D’acord amb la datació de carboni, hom obté un valor de 10.705±37 anys d’antiguitat que, corregit, ens porta a una situada entre els anys 10760-10600 a.e.c. La inhumació d’Anzick-1 anà acompanyada d’eines tipificades de la cultura de Clovis.

El genoma d’Anzick-1 ha estat seqüenciat de manera completa, amb una fondària mitjana de 14,4x. L’anàlisi genòmica ha estat contextualitzada amb altres anàlisis genètiques de restes humanes associades a poblacions paleoamericanes i paleosiberianes. Estudis anteriors havien trobat vincles genètics entre restes de la cultura paleosiberiana de Mal’ta (definides pel jaciment descobert, en els anys 1970, en aquesta localitat del riu Angara, prop del Llac Baical) i les primeres nacions nord-americanes. Aquest flux genètic paleosiberià també és present a l’Anzick-1. Així doncs, l’influx genètic paleosiberià ja devia present a la cultura de Clovis.

Més interessant encara és la comparació d’Anzick-1 amb les poblacions humanes modernes. Anzick-1 és més proper a les poblacions indígenes de les Amèriques que no pas a cap altre grup humà.

Rasmussen et al., d’acord amb les dades obtingudes, s’inclinen envers “la hipòtesi que Anzick-1 pertanyia a una població directament ancestral a molts nadius americans contemporanis”. Això no vol dir exactament que les persones de la cultura de Clovis siguin “els” ancestres de les poblacions aborígens de les Amèriques, ja que la divergència entre elles hauria arrencat amb anterioritat a l’època en què va viure Anzick-1.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada