El rol de les serpines en la supervivència i angiogènesi de metàstasis cerebrals

Des de fa anys, el grup de Joan Massagué treballa en les bases moleculars i cel·lulars de la metàstasi, la capacitat que tenen les cèl·lules tumorals d’establir-se en òrgans allunyats del focus primari a través del sistema circulatori. En el darrer número de la revista Cell, Manuel Valiente et al. ens presenten una recerca sobre mecanismes que regulen el destí de cèl·lules tumorals que s’infiltren en el cervell i decideixen si la metàstasi falla o si la metàstasi creix.

Infiltració i metàstasi

La recerca la signen Manuel Valiente, Anna C. Obenauf, Xin Jin, Qing Chen, Xiang H.-F. Zhang, Derek J. Lee, Jamie E. Chaft, Mark G. Kris, Jason T. Huse, Edi Brogi i Joan Massagué. Són membres del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, i participen en diversos dels seus departaments (Cancer Biology and Genetics Program, Department of Medicine, Human Oncology and Pathogenesis Program, Brain Tumor Center, Department of Pathology, Mestastasis Research Center) i del Howard Hughes Medical Institute.

Les metàstasis cerebrals són una de les complicacions de pitjor pronòstic en molts tipus de càncer

La metàstasi requereix que el tumor primari tingui una capacitat d’invasivitat i, a més, que pugui, a través del sistema circulatori (sanguini o limfàtic), infiltrar-se en altres teixits. Ara bé, aquestes capacitats no són suficients. La majoria de cèl·lules tumorals que s’infiltren en el cervell no prosperen. Conèixer els mecanismes vinculats a la mortalitat d’aquestes cèl·lules tumorals infiltrades ofereix perspectives terapèutiques adreçades a la prevenció de metàstasis cerebrals.

En condicions normals, la plasmina actua com un mecanisme de defensa contra la invasió metastàtica. Les serpines que produeixen algunes cèl·lules tumorals inhibeixen l’activador del plasminògen, essencial per a la síntesi de plasmina, sense la qual es facilita l’establiment i creixement de la metàstasi

Valiente et al. remarquen el paper protector de la plasmina contra la invasió metastàtica. Contra aquesta defensa, les cèl·lules tumorals amb capacitat metastàtica compten amb serpines, les quals inhibeixen la síntesi de plasmina (a través de la inhibició de l’activador de plasminògen, PA). La plasmina actua alliberament el FasL de la membrana dels astròcits, i el sFasL resultant estimula els mecanismes de mort en les cèl·lules tumorals infiltrades. Alhora la plasmina inactiva la L1CAM, proteïna que empra la cèl·lula infiltrada per difondre’s al llarg dels capil·lars sanguinis cerebrals. Encara que Valiente et al. exposen les dificultats de traduir aquests coneixement en dianes terapèutiques efectives, l’estudi ajuda a entendre millor les diferents fases per les quals han de passar els focus inicials fins a esdevindre tumors secundaris.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada