Tres arrels per a la composició genètica de les poblacions europees actuals

Lazaridis et al. presenten un interessant estudi, segons el qual “genomes humans antics suggereixen tres poblacions ancestrals per als europeus actuals”. Ja fa més de mig segle que hom empra la genètica per analitzar la composició genealògica de les poblacions humanes. Aquests estudis, però, es feien sempre a través de l’estudi de les poblacions actuals, i hom havia de deduir a partir d’aquestes característiques què s’havia esdevingut en el passat. Les millores en els processos bioquímics d’extracció d’ADN i, molt particularment, de les eines bioinformàtiques d’anàlisi, en paral·lel amb els avenços en les tècniques de seqüenciació, fan possible ara estudiar mostres de paleopoblacions humanes. Hom ha pogut, per exemple, arribar a estudiar el genoma mitocondrial d’una persona que va viure fa més de 300.000 anys! Lazaridis et al. no s’han remuntat pas tant.

Lazaridis et al., en aquest estudi, presenten la seqüència genòmica completa de dos individus que van viure en l’època de transició des de les societats caçadores-recol·lectores de l’epipaleolític a les societat agro-ramaderes del neolític:
– restes d’un individu que va viure en l’abric de Loschbour (actual Luxemburg) fa uns 8000 anys, en el marc d’una societat caçadora-recol·lectora.
– restes d’un individu procedent d’un jaciment de Stuttgart, classificat dins de la cultura neolítica ceràmica coneguda com a LBK (Linearbandkeramik).

Complementen l’estudi amb dades genòmiques corresponents a set individus d’un jaciment de Motala (Escandinàvia), que van viure fa uns 8000 anys en un context caçador-recol·lector. A més, tingueren presents dades paleogenòmiques presents en les bases dades.

Lazaridis et al. analitzen, finalment, un total de 2.196 mostres corresponents a 185 poblacions humanes actuals, de dins i fora del subcontinent europeu.

D’acord amb aquest creuament de dades paleogenòmiques i cenogenòmiques, les “poblacions europees” actuals serien el resultat de la combinació de, si més no, tres grups ancestrals:
– el més antic serien els “antics nord-eurasiàtics” (ANE). Aquest grup humà és més proper a la població siberiana del Paleolític Superior que no pas amb cap grup actual de població.
– el segon serien els “caçadors-recol·lectors occidentals” (WHG). L’individu de Loschbour hi és estretament vinculat. Els WHG han contribuït al patrimoni genètic de totes les poblacions europees actuals, però no (o amb molt poca mesura) en les poblacions de l’Àsia Sud-Occidental.
– el tercer serien els “primers pagesos europeus” (EEF). L’individu d’Stuttgart hi és estretament vinculat. Els EEF, d’acord amb la seva afinitat genètica, serien originaris de l’Àsia Sud-Occidental (el bressol de la “revolució neolítica”), però també presentarien en menor grau una ascendència vinculada als WHG. Vora un 44% de l’ascendència dels EEF derivaria d’un llinatge eurasiàtic basal, anterior a la divergència entre els “europees” i les altres poblacions “no-africanes”.

Mostres de ceràmica linial, del neolític centre-europeu. La ceràmica, com altres innovacions neolítiques, degué ésser introduïda per poblacions que, en part, descendien de l’Àsia Sud-Occidental. L’estudi de Lazaridis et al. mostra, però, la influència de la població paleolític, la qual s’hauria estructura alhora en dos grups, un procedent de l’Europa Occidental i un altre originari de l’Euràsia Septentrional.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *