Bon any 2014: més enllà del Tricentenari

És ben previsible que l’any que arrenquem, d’entrada, sigui marcat pel Tricentenari del Setge i Caiguda de Barcelona, i que bona part d’aquest Tricentenari es concentri en l’Onze de Setembre i en el Referèndum del Nou de Novembre. Amb la campanya “300 Anys d’Ocupació i Resistència”, des del 2007, l’esquerra independentista dels Països Catalans promovia un concepte del Tricentenari, més extens, cobrint tot el cicle vinculat a la Guerra de Successió i particularment les (re)ocupacions borbòniques produïdes entre el 1707 i el 1715. Naturalment, en qualsevol cas, el Tricentenari s’enganxa amb els fets i processos del present. També amb les incerteses, dolors, repressions, combats i revolucions del present és que s’esdevenen enguany altres centenaris, com el Primer Centenari de l’esclat de la Gran Guerra o el Segon Centenari de (primera) abdicació de Napoleó. Imperis que neixen i s’abaten, de passada sigui dit, enguany també serà el Bimil•lenari de la mort d’Octavià August o el Dotzè Centenari de la de Carlemany. Passat, present i futur es combinen en un any que més que dir-se “dos mil catorze” ja es dirà, més senzillament, “el catorze”. Podríem avançar el tòpic d’“any de transició”, tòpic massa fàcil en tant que l’any i la seva numeració no és més que una convenció d’un temps que avança en ritmes continus i que s’allunya del cicle sempitern del dia i de l’anyada per entrar en un vòrtex singular. Com cada Cap d’Any, en aquest blog, dediquem algunes paraules al cicle de 365 dies que tenim per davant.

L’Any Internacional de l’Explotació Agrària Familiar

Una de les dues observances internacionals anuals impulsades per l’Organització de les Nacions Unides és l’Any Internacional de l’Explotació Agrària Familiar (IYFF) sota els auspicis de l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). Malgrat el nom, l’any fa referència de manera general a l’empresa agro-ramadera basada en la petita propietat. Fortament reduïda la població pagesa arreu, la pressió econòmica sobre la petita explotació continua creixent. L’explotació destinada a la subsistència i/o la que genera únicament petits excedents per als mercats locals fa dècades que és substituïda per unes collites comercials (‘cash croops’). Fins i tot allà on la família o comunitat pagesa serva una certa autonomia econòmica o fins i tot drets sobre la terra que treballa, la proletarització en favor de la gran agroindústria transnacional és patent.

En aquest context, l’IYFF recorda que la petita pagesia té un paper important “en l’eradicació de la fam i de la pobresa, en el forniment de seguretat alimentària i nutrició, en la millora del nivell de vida, en la gestió dels recursos naturals, en la protecció de l’ambient, i en l’assoliment d’un desenvolupament sostenible, en particular en àrees rurals”. El fet que la meitat de la població humana visqui en àrees urbanes o periurbanes, i que aquesta concentració sigui encara més accentuada quant a la presa efectiva de decisions, ha agreujat encara més el contrast entre el camp i la ciutat, en detriment del primer.

Els objectius de l’IYFF no volen trencar amb el sistema vigent: “recol•locar l’explotació agrària familiar en el centre de les polítiques agrícoles, ambientals i socials de les agendes nacionals amb la identificació de buits i oportunitats per promoure un desplaçament cap a un desenvolupament més igual i equilibrat”. De totes formes, l’IYFF fa referència també a les reivindicació més profundes del moviment pagès internacional “La Via Campesina”.

Així doncs, s’ha definit explotació familiar com un mitjà d’organitzar la producció agrícola, forestal, pesquera, ramadera i aqüícola, gestionada i operada per una família i que depèn predominantment del treball familiar, tant de dones com homes. Aquesta definició àmplia encara cobreix la major part de les persones dedicades a l’explotació agrària, tant en els països desenvolupats com en els empobrits.

Entre les raons de la importància d’aquesta mena d’explotació, l’IYFF cita tres:
– el seu rol amb la seguretat alimentària mundial.
– la preservació de productes alimentaris tradicionals i, en conseqüència, a una dieta equilibrada, i a la salvaguarda de l’agrobiodiversitat mundial i a un ús sostenible dels recursos naturals.
– l’impuls en l’economia local, combinat amb polítiques específiques destinades a la protecció social i al benestar de les comunitats.

L’Any Internacional de la Cristal•lografia

La segona commemoració és l’Any Internacional de la Cristal•lografia (IYCR), impulsat per la Unesco i la Unió Internacional de Cristal•lografia. La cristal•lografia, més enllà de la descripció dels cristalls, pot ser definida de manera àmplia com “la ciència que examina la disposició dels àtoms en els sòlids” i de manera precisa com “la ciència de la matèria condensada, amb èmfasi en l’estructura atòmica o molecular i la seva relació amb propietats físiques i químiques”.

La cerimònia d’obertura de l’IYCR tindrà lloc a la seu d’Unesco a París el 20 de gener del 2014. Entre les conferències d’obertura hom parlarà de la cristal•lografia en els estudis de l’univers (David Blake i David Bish), en els estudis d’artefactes artístics i històrics (Philippe Walter) i en la qualitat de la vida humana (Martijn Fransen).

Enguany es commemora el centenari de la introducció de les tècniques de difracció de raigs X que permeten l’estudi més detingut de l’estructura atòmica de la matèria cristal•lina. L’aplicació d’aquesta tècnica, per exemple, sobre proteïnes i àcids nucleics cristal•litzats fou fonamental en el desplegament de la bioquímica durant la segona meitat del segle XX. Ara bé, hom també ha volgut recordar que fa 400 anys (de fet, a partir del 1611), que Johannes Kepler obrí la porta a la cristal•lografia moderna en remarcar la forma simètrica a petita escala dels cristalls de glaç.

Els objectius de l’IYCR són:
– augmentar la consciència pública de la ciència de la cristal•lografia i com fonament molts desenvolupaments tecnològics de la nostra societat moderna.
– inspirar el jovent a través d’exposicions, conferències i demostracions en escoles.
– il•lustrar la universalitat de la ciència.
– intensifica el programa “Cristal•lografia en Àfrica” i crear programes similars en Àsia i Amèrica Llatina.
– promoure la col•laboració internacional entre científics, especialment Nord-Sud.
– promoure l’educació i la recerca en cristal•lografia i els seus vincles amb altres ciències.
– implicar les instal•lacions sincrotròniques i de radiació de neutrons d’arreu del món en les celebracions.

Malgrat l’amplitud d’objectius, és evident que bona part de les activitats de l’IYCR giren al voltant del rol de la cristal•lografia com a instrument auxiliar a la tecnologia de materials.

La cristal•lografia potser més famosa del segle XX és la foto 51 que va fer Raymond Gosling, el maig del 1952, en el laboratori de Rosalind Franklin, a partir de cristalls d’àcids desoxiribonucleic (ADN). Els patrons de difracció de raigs X permeteren proposar el model de doble hèlix per explicar l’estructura primària d’aquesta substància, la portadora de la informació biològica.

L’any astronòmic

Tindrem lluna nova l’1 de gener, el 30 de gener, l’1 de març, el 30 de març, el 29 d’abril, el 28 de maig, el 27 de juny, el 27 de juliol, el 25 d’agost, el 24 de setembre, el 23 d’octubre, el 22 de novembre i el 22 de desembre.

Les elongacions màximes de Mercuri seran el 31 de gener (vespertina, de 18º), el 14 de març (matutina, de 28º), el 25 de maig (vespertina, de 23º), el 12 de juliol (matutina, de 21º), el 21 de setembre (vespertina, de 26º) i l’1 de novembre (matutina, de 19º).

L’elongació màxima de Venus serà el 22 de març (matutina, de 47º). De fet, Venus serà estel matutí des del 12 de gener al 23 d’octubre.

El periheli de la Terra es produirà el 4 de gener a les 11.59 UT i l’afeli serà el 5 de juliol a les 14.44 UT. Els equinoccis es produiran el 20 de març (11.02 UT) i el 22 de setembre (20.44 UT), mentre que els solsticis seran el 21 de juny (05.04 UT) i el 21 de desembre (17.11 UT).

Mart assolirà l’oposició el 10 d’abril. Entre el 3 de març i el 27 de maig mantindrà un moviment retrògrad.

Júpiter assolirà l’oposició el 6 de gener. Comença l’any amb moviment retrògrad, que no abandonarà fins el 7 de març. Es trobarà amb conjunció amb el Sol el 25 de juliol.

Saturn assolirà l’oposició l’11 de maig, havent iniciat el moviment retrògrad el 25 de febrer. Recuperarà el moviment prograd el 22 de juliol i entrarà en conjunció amb el Sol el 19 de novembre.

Pel que fa als eclipsis:
– el 15 d’abril tindrà lloc un eclipsi lunar, que serà visible a Austràlia, el Pacífic i les Amèriques.
– el 29 d’abril tindrà lloc un eclipsi solar, visible com a eclipsi anul•lar en zones de l’Antàrtida i com a eclipsi parcial també a Austràlia:

– el 8 d’octubre tindrà lloc un eclipsi lunar, visible a l’Oceà Pacífic i les terres que el circunden.
– el 23 d’octubre es produirà un eclipsi solar, que serà total en algunes regions àrtiques, i parcial en la major part d’Amèrica del Nord.

Entre els cometes famosos que faran periheli al llarg del 2014 podem citar el cometa 17P/Holmes (27 de març) i el cometa 4P/Faye (29 de maig).

El 24 d’agost, la sona New Horizons creuarà l’òrbita de Neptú. Llavors encara li quedaran gairebé onze mesos per abastar Plutó, el més famós dels planetes transneptunians.

Entre les missions cosmonàutiques que seran llençades en el 2014, podem esmentar la Hayabusa 2, que té com a objectiu viatjar al petit planeta (162173) 1999 JU3 i retornar-hi amb mostres.

L’any esportiu

L’esdeveniment esportiu més notable serà el Mundial de Futbol del Brasil, que tindrà lloc entre el 12 de juny i el 13 de juliol. És remarcable que en un país tan futboler com el Brasil, aquests esdeveniment hagi estat focus de protestes i d’una atenció popular sobre com s’hi gestionen els recursos públics.

Entre el 7 i el 23 de febrer tindran lloc els Jocs Olímpics d’Hivern. La seu principal és Sotxi, al territori rus de Krasnodar, a la riba de la Mar Negra, per bé que les provés d’esquí es faran a Kràsnaia Poliana, a uns 560 metres d’alçada. El Comitè Organitzador de Sotxi també s’encarregarà de l’organització dels Jocs Paralímpics d’Hivern (del 7 al 16 de març).

L’any polític

L’1 de gener del 2014, l’Eurozona guanyarà un nou membre, Letònia. Serà la tercera república bàltica, després de Finlàndia i Estònia, en adoptar l’euro com a moneda oficial.

Entre el 22 i el 25 de maig tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu.

El 18 de setembre del 2014 es farà el referèndum sobre la independència d’Escòcia (“Should Scotland be an independent country?”). El referèndum, en cas de resposta positiva, conduiria a la creació d’estat escocès vers el 2016.

El 31 de desembre s’hauria de produir la retirada oficial de les tropes angloamericanes del territori d’Afganistan, després de més de tretze anys d’ocupació militar directa.

Altres esdeveniments

En el 2014, s’hauria de finalitzar el 5è Report (AR5) del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC).

D’altra banda, el 2014 és totalment per fer. De nosaltres (en part) depèn que sigui un any de trajectòria ascendent per a les lluites d’emancipació o que la intensitat de les derrotes continuïn aclaparant-nos.

L’any 2014 i els altres

L’any 2014 de l’era comuna és el catorzè any (any catorze) del III mil•lenni i del segle XXIII i el cinquè any de la dècada CCII. Un any de 365 dies que comença en dimecres i en lluna nova, i en el qual el Diumenge de Resurrecció serà el 20 d’abril (de manera que dijous gras serà el 27 de febrer).

El 2014 i la literatura de projecció

Si ens hem de quedar amb alguna obra futurista del passat ambientada en el 2014, potser podríem esmentar el videojoc “Shattered Union” (2005). En l’univers de Shattered Union, les eleccions presidencials nord-americans del 2008 donaren la victòria de David Jefferson Adams (després d’una votació de desempat per la Cambra de Representants). La presidència d’Adams, marcada per la impopularitat del president, va haver de fer front a atacs “terroristes” (de grups forasters i domèstics) i a un malestar social i econòmic. Adams hi respongué amb la declaracions de llei marcial, particularment al Mig Oest. D’altra banda, en el 2012, Adams aconseguia la reelecció de manera automàtica després que el Tribunal Suprem desqualifiqués tots els candidats rivals. El dia de la inauguració, l’esclat d’una bomba nuclear destrueix Washington DC i, naturalment, Adams, el seu gabinet i la major part dels congressistes. Davant del buit de poder, i malgrat l’enviament d’una força de pau per part de la Unió Europea, els vents secessionistes prenen: Califòrnia es declara independent (15 d’abril del 2013) i dies després es proclama la República de Texas. Ja en el 2014, comença la Segona Guerra Civil Americana, complicada també per la invasió russa d’Alaska.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada